Eleccions municipals

El col·lectiu de defensa de la vivenda a Barcelona denuncia la «campanya difamatòria» dels «sicaris» de Desokupa

  • Crònica d’una nit de manifestacions creuades a Barcelona

  • Claus per entendre el conflicte de la Bonanova

El col·lectiu de defensa de la vivenda a Barcelona denuncia la «campanya difamatòria» dels «sicaris» de Desokupa

Carlos Márquez Daniel

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’elecció del lloc no ha sigut gratuïta. Ni el dia. Perquè aquest divendres, 26 de maig, s’han complert nou anys de l’intent de desallotjament de Can Vies, la casa okupada de Sants que va resistir l’envit judicial, policial i municipal i que allà continua com a centre social autogestionat, agafat al calaix de les vies de tren. Diversos moviments socials, veïnals i juvenils han unit la seva veu per denunciar la «campanya difamatòria» contra unes associacions, defensen, que l’únic que persegueixen és el «dret a una vivenda digna» i «combatre l’especulació».

Es podia esperar una roda de premsa dura, d’entrada al turmell. Perquè els cinc portaveus s’han situat al mateix lloc on el maig del 2014 va cremar una excavadora que es va convertir en el símbol de la seva resistència. Però no. S’han limitat a exposar uns fets, compartir una cronologia i desplegar uns objectius. La Berta, portaveu d’Heura Negra, ha lamentat la presència a Barcelona de Desokupa, «una empresa de sicaris avalats per especuladors» i que s’han dedicat a «alimentar el mite de l’okupació com si fos un fenomen extensíssim». Això, a la seva manera de veure, desplaça el problema real: «Els desnonaments diaris i les famílies que no poden assumir el seu lloguer».

L’Enric, del Sindicat de Llogateres, ha recordat que a Barcelona hi ha prop de 10.000 pisos buits i ha censurat que hi hagi tanta gent que hagi de canviar de casa al veure’s incapaç de fer front a les renovacions de la renda. «La majoria de les mudances són desnonaments invisibles. Viure de lloguer a la nostra ciutat és viure en una mudança constant». Sense assenyalar ningú en concret, han denunciat que el moviment okupa hagi entrat en campanya electoral. «Estan desplaçant el focus de l’opinió pública del rentisme immobiliari i els fons voltor, que tenen moltes lleis al seu favor i tot el poder per continuar ofegant els arrendataris». Un setge, han lamentat, que des del 2013 ha generat prop de 300.000 desnonaments a Catalunya.

Arguments de sempre

Notícies relacionades

Potser a través del to, sense estridències, els convocants han volgut deixar clar que no pensen fer-li el joc a Desokupa amb un encreuament d’acusacions i retrets. Se centren en missatges que no són nous. Com si busquessin que el debat torni al camí original, allunyat de l’embolic generat entorn de les cases okupades al costat de la plaça de la Bonanova, El Kubo i La Ruïna. Per això han recordat que el 97,7% de les okupacions de tot l’Estat es perpetren en vivendes buides, s’han queixat dels salaris baixos, de la rendes altes i de la «precarietat dels serveis públics». No sembla que persegueixin caure-li bé a ningú, però tampoc volen caure malament per raons que consideren inventades.

Els convocants també han fet referència a la llei de vivenda recentment aprovada pel Govern central. Consideren que aporta «petites millores», però la veuen insuficient davant una situació de «màxims històrics del preu de la vivenda, salaris que s’han mantingut gairebé intactes i una inflació desbocada» que ha incrementat encara més les desigualtats. Davant aquest paisatge, han deixat clar que no pensen deixar d’okupar vivendes i locals buits. ¿Per què? «Perquè proporciona punts de trobada, de reunió i d’organització al marge i en contraposició de les dinàmiques capitalistes». «Són espais –han prosseguit– oberts a tot el món que ens permeten desenvolupar projectes socials, polítics i culturals».