Els metges inspectors de la Seguretat Social denuncien retards de fins a 700 dies en les baixes laborals: "Només som 470 a tot Espanya"

Són els metges que decideixen si una baixa laboral s’ha de prorrogar, si escau una incapacitat o si el ciutadà pot reincorporar-se a la feina. Però, es queixen, aquesta responsabilitat legal s’ha convertit en una càrrega cada vegada més difícil. "Som una plantilla absolutament minvada. S’estimava que, abans del 2013, havíem de ser 665 metges a tot Espanya. Ara, amb l’augment de les IT, som uns 470", explica a EL PERIÓDICO Silvia Lezo, secretària del Sindicat de Metges Inspectors de la Seguretat Social (SIMEDISS).

"L’Estat convoca oposicions, però els metges no s’hi volen presentar perquè tenim unes condicions nefastes. No es pot estar treballant a preu fet i, a més, així no se solucionarà la bola que han creat en la gestió de les baixes. La solució no arribarà amb una plantilla tan minvada a la qual se sobrecarrega amb molts pacients", afegeix.

El decret de reforma, l’origen del conflicte

El sindicat assenyala que ja va anticipar el col·lapse actual en la gestió de la Incapacitat Temporal (IT) i la Incapacitat Permanent (IP), abans de l’entrada en vigor del reial decret llei 2/2023, que situa com a origen del conflicte. Aleshores, van manifestar el seu rebuig a una reforma que suposava "un canvi estructural profund" en les seves funcions, responsabilitats i competències. Tres anys després, les dades oficials confirmen aquestes advertències, asseguren.

El canvi més rellevant de la reforma va ser la desaparició del model col·legiat de valoració a partir dels 365 dies (un any) i fins als 545 dies (18 mesos) d’Incapacitat Temporal. La feina que fins aleshores feia l’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI), òrgan multidisciplinari integrat per cinc professionals —conegut com a "tribunal mèdic"— va passar a recaure en un únic metge inspector. "Vam passar a ser nosaltres qui emetem l’alta o proposem la incapacitat permanent dels pacients entre els 12 i els 18 mesos", explica Lezo.

Aquesta modificació, asseguren, es va implantar sense reforçar la plantilla. El col·lectiu va sol·licitar un estudi més ampli i l’ajornament de l’entrada en vigor. Totes les peticions "van ser desoïdes". El 22 de maig del 2023, més del 50% dels metges inspectors van signar un escrit reiterant el seu rebuig unànime a la reforma.

L’Administració va defensar la modificació normativa apel·lant a objectius de simplificació de procediments, estalvi en jornades de treball dels funcionaris, reducció de terminis i estalvi en costos d’IT, recollits en una resolució d’aquell mateix any. Tanmateix, malgrat el reconeixement de l’augment de la càrrega de feina i de les noves responsabilitats dels metges, no es va modificar la Relació de Llocs de Treball (RLT) i, en lloc d’això, es va introduir un incentiu de productivitat en un intent de "fer callar" el col·lectiu, assenyalen.

Precisament per aquesta situació va néixer SIMEDISS. Des de la seva constitució, el sindicat, que ha demanat ajuda al Consell General de l'Organització Mèdica Col·legial d'Espanya, ha intentat obrir vies de diàleg "sense obtenir resposta". Davant la "persistència del bloqueig institucional", es van iniciar aturades parcials indefinides l'octubre del 2025, i vagues mensuals indefinides des del gener del 2026, els dies 27 de cada mes. La pròxima serà a l’abril.

Perquè, explica Silvia Lezo, els últims anys el retard en les valoracions de les baixes no ha fet més que augmentar. Un exemple: el 2011, revisaven la IT dels pacients al cap de 90 dies de començar la baixa. El novembre del 2022, la primera revisió es feia 300 dies després de l’inici de la IT. "Pacients que haurien d’haver estat vistos com a màxim a l’any de baixa són citats presencialment al cap de 700 dies, amb pressions indecents, o 'valorats' no presencialment en aquest mateix període o, fins i tot, després d’esgotar els 745 dies de durada màxima sense que cap metge inspector hagi valorat presencialment el pacient", denuncia el sindicat.

Explica el procediment: "Entre el dia 1 i l’any de baixa, aquest pacient el supervisa el metge d’atenció primària, l’inspector del servei públic de salut, que també pot donar-li l’alta, i nosaltres, els inspectors mèdics que som actualment a l’INSS. El servei públic de salut està saturat. Hi ha demora a les consultes dels especialistes, a les proves... Això, d’una banda. De l’altra, es pretén culpar el metge de família d’això. I no ho veiem així. El metge de família no és qui hauria de controlar la Incapacitat Temporal i també està desbordat de feina".

'No sou metges'

"L’INSS és un organisme eminentment administratiu i una mica la frase que es repeteix és: 'Vosaltres no sou metges, sou funcionaris i no veieu pacients, sinó treballadors. No són els vostres pacients, no els mireu amb afecte, que és un treballador a qui s’ha de valorar sense més ni més", es queixa la metgessa inspectora sobre el missatge que se’ls trasllada.

Notícies relacionades

La Generalitat ja incentiva els centres mèdics que escurcin les baixes de pacients, malgrat les crítiques

Les baixes laborals per salut mental es disparen i s’allarguen fins a gairebé els 100 dies de mitjana

A més, assenyala que el col·lectiu, abans, pertanyia al Ministeri de Sanitat i els han transferit al d’Inclusió. "No volem dependre de l’organisme que paga les prestacions que determinem ni estar condicionats per criteris economicistes".

Silvia Lezo apunta, finalment, que els facultatius no perceben un augment destacat de baixes per salut mental. "Sempre han estat en el mateix percentatge, més o menys. Juntament amb les traumatològiques, són el nombre més alt. Això sempre ha estat així. Pot ser que hi hagi una petita pujada, però el que amaguen realment és algun conflicte laboral".