Dolors Liria, psicòloga: «Si un treballador té ansietat, podem tractar-la, però l’empresa ha de mirar d’on li ve»

–¿Què estàvem fent malament a la feina?

–No ens adonàvem de la importància de conciliar la vida laboral, personal i familiar. Teníem la cultura de la presencialitat i d’allargar hores per demostrar que estàvem treballant.

–Fins al confinament.

–Sí, això va ser un salt cap a models més adaptats a les necessitats actuals. Vam començar a treballar de manera remota, tot i que no podem dir que fos teletreball, amb tota la família compartint habitació i els nens passant per davant de la pantalla, però va ser un primer pas. Ara el repte és oferir entorns laborals saludables, aprofitant els avantatges del teletreball per a la conciliació familiar sense renunciar al valor afegit del contacte personal.

–¿Quan hi ha un problema, d’on sol venir, de les empreses o del personal?

–La responsabilitat sempre és compartida. Com a professionals, tenim l’obligació individual de practicar l’autocura (dormir i alimentar-nos bé, fer exercici...), però no serveix de res si l’empresa pren decisions que perjudiquen el benestar i la salut psicològica de les persones.

–¿Quan es truca als psicòlegs i psicòlogues de la feina i les organitzacions?

–Per a selecció de personal, formació, prevenció de riscos, ‘coaching’... Però, si parlem de resoldre dificultats, una demanda molt habitual és la del líder que veu el seu equip molt estressat o cremat.

–¿Com comencen la intervenció?

–Amb una reunió diagnòstica, per entendre què està passant. I moltes vegades cal involucrar els líders en el procés, fer-los entendre que atendre els malestars de l’equip és part del seu rol de lideratge, no poden delegar en nosaltres. Nosaltres els ajudem i assessorem. I a partir d’allà s’estableix un pla de treball consensuat. De vegades intervenim en l’equip i d’altres la intervenció es limita a ajudar els líders perquè ho facin ells mateixos.

–¿També fan treball individual?

–Sí. Entenem que els problemes personals repercuteixen en la feina i viceversa. La qüestió és que, si la persona està estressada i a més té una base d’ansietat, podem treballar en això, però, lògicament, l’organització també haurà de veure quina és la font de l’estrès. Si, per exemple, la càrrega de feina augmenta, s’han d’augmentar també els recursos proporcionalment, perquè una persona no hagi d’assumir la feina de dues.

–Ara els ‘coaches’ estan de moda. ¿Tots tenen la carrera de psicologia o haurien de tenir-la?

–No tots la tenen. És important assenyalar que el ‘coaching’ no sorgeix de la psicologia. Però nosaltres defensem que el perfil més idoni per ser ‘coach’ és el d’un psicòleg, ja que té una formació àmplia en el funcionament psicològic de les persones i els grups, i sap detectar i derivar els casos que requereixen un abordatge sanitari. Perquè de vegades les persones inicien un procés de ‘coaching’ pensant que simplement necessiten arribar a un objectiu, i apareixen malestars que fins aleshores eren latents, i llavors el professional ha de saber què fer al respecte. És perillós «obrir la capsa de Pandora» d’un conflicte si no es té la formació ni la titulació necessàries.

–¿Què recomanaria a una persona que ho està passant malament a la feina?

–En primer lloc, entendre quin és l’origen del seu malestar i buscar com se situa al seu davant: ¿no pot posar límits davant una demanda insostenible?, ¿és incapaç de desplegar eines quan algú la fa sentir malament? Si la situació està limitant-la, el més responsable és demanar ajuda, primer posant-ho en coneixement de l’empresa i utilitzant els seus canals formals. Si no és suficient i el malestar persisteix, cal demanar ajuda professional per protegir-se. I si la situació és insostenible, cal valorar totes les opcions, com agafar una baixa temporal o canviar de feina. Desafortunadament, no tots tenen aquesta opció, però, fins i tot en aquest cas, segur que hi ha una cosa que li podem aconsellar per alleujar la situació. El més important és preservar la salut.

–¿On podem buscar un psicòleg o psicòloga de la feina?

–El mitjà amb més garanties és el directori professional del COPC (copc.cat/directori-professional). Aquí hi ha tots els professionals col·legiats i amb la titulació requerida per exercir la seva professió. Et permet filtrar per experiència, zona geogràfica i especialitat.

–¿Es resolen tots els conflictes?

–Al voltant del 95%. Tret d’alguns casos molt arrelats en el temps, amb mesures poc efectives per part de l’organització i gran dificultat de la persona per establir límits. La clau és identificar el problema i ajudar les persones a gestionar les tensions de manera efectiva i saludable.

Notícies relacionades

La Nit de l’Alzheimer recapta 65.000 € per a la detecció precoç

BCN acull el "hackató més gran de l’univers"

–¿Quins reptes han d’afrontar encara les empreses?

–Parlen molt de missió, valors i salut mental, però queda molt per fer. No es tracta d’explicar als treballadors com ser feliços, sinó d’entendre que on hi ha relació és fàcil que hi hagi tensions i conflictes, per la qual cosa cal que integrin mesures, com ara formacions preventives, recursos específics, beneficis socials, espais de ‘mindfulness’ o psicoteràpia..., i que tinguin en compte la salut mental del seu personal no només quan hi ha un problema, sinó també al prendre decisions.