Els 10 reptes de la nova consellera d’Educació: del decret de concerts al de menjadors

Malgrat que Aragonès es va centrar en allò de «continuar amb la transformació de sistema educatiu», Simó arriba a la conselleria amb un altre encàrrec clar: restablir la pau social a les aules (i al carrer) després de dos cursos encadenant vagues (ja sigui convocades o planant en les negociacions). «Celebrem la destitució de Cambray, fem una crida a la mobilització i exigim al president un canvi de rumb en l’educació catalana», reaccionava a la notícia USTEC, el sindicat majoritari a l’escola pública.

Els menjadors escolars –servei utilitzat per un 54% dels alumnes catalans– es regeixen per un decret del llunyà any 1996 que, malgrat els nombrosos intents, encara no ha sigut actualitzat perquè els diferents esborranys posats sobre la taula han causat irritació (per exemple, per apartar de la contractació del servei les AFAs, relegant-les a un paper de supervisió). Mentrestant, el menjador escolar a Catalunya tornarà a pujar de preu el curs vinent. El preu màxim per alumne fix i dia passarà dels 6,54 euros d’aquest curs als 6,91 euros, un augment de 37 cèntims.

Una escola en què tots els nens i nenes hi tinguin cabuda; que cada alumne amb una necessitat específica compti amb els recursos necessaris durant tota l’etapa educativa. Això és el que defensa el decret d’escola inclusiva, aprovat el 2017. Una cosa molt allunyada de la realitat del dia a dia als centres educatius. Les famílies de nens i nenes amb necessitats especials continuen batallant cada any perquè a l’inici del nou curs els seus fills i filles comptin amb el suport que necessiten, ja sigui una vetlladora, una infermera o un logopeda, com passava abans de l’aprovació del decret que els havia de facilitar les coses.

El catastròfic nivell de comprensió lectora dels nens i nenes de quart de primària de les escoles catalanes (a la cua d’Espanya, només davant de Ceuta i Melilla) que va fer aflorar l’últim estudi PIRLS va ser un dels últims incendis que va fer saltar el conseller Cambray. Els resultats van ser nefastos, gairebé tant com la reacció de la conselleria, que els va llegir, com a mínim, amb tebiesa. Els experts relacionen aquests resultats a diverses causes que la conselleria haurà de tractar: des de l’abandonament de les biblioteques escolars fins a la hiperdigitalització de les aules.

La gran «transformació educativa» en marxa és la implantació dels nous currículums competencials, que s’estan desplegant de manera desigual segons els centres. Fa temps que els docents denuncien les dificultats que es troben per adaptar-se al nou model (adaptat a una llei espanyola que el PP assegura que si guanya les eleccions derogarà), que alguns (els coneguts com a ‘professaures’) reben amb reticències i d’altres, en canvi, amb ganes, però amb pocs recursos.

El Departament d’Educació va presentar el 2 de maig, Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, cinc mesures per «liderar un canvi de paradigma en la lluita contra l’assetjament escolar», en paraules del fins ahir conseller Josep Gonzàlez-Cambray durant la celebració de la jornada ‘Obrim els ulls davant l’assetjament escolar’. Mesures que incloïen que tot l’alumnat de 1r d’ESO porti a terme una formació de sensibilització sobre l’assetjament, que organitzarà el mateix Departament. Simó serà l’encarregada de desplegar les mesures anunciades i, sobretot, confirmar que funcionin i que són suficients per aturar aquesta xacra.

Si el decret de menjadors és de 1996, el de concerts educatius és encara anterior, de 1993. Un decret que des de la Fundació Bofill consideren obsolet, i l’actualització del qual veuen imprescindible per combatre la segregació escolar (un altre dels grans reptes de sistema, molt vinculat també a l’abandonament prematur, una altra qüestió urgent). «És necessari que el Departament d’Educació aprovi un nou decret per garantir la programació integrada de l’oferta educativa de tots els centres finançats amb fons públics. No fer-ho comportarà que l’ajust del nombre de places necessari per evitar la segregació s’apliqui només a la xarxa pública, que es debilitarà», resumeixen des de la fundació.

El curs passat, al presentar la gratuïtat d’Infantil 2, una cosa que Cambray va qualificar de mesura «de país» i «històrica», el llavors conseller va assegurar que el compromís del Govern era oferir la gratuïtat en la resta de nivells (Infantil 1 i Infantil 0) al llarg del que queda de legislatura; compromís que hereta Simó.

Un altre dels grans reptes de la conselleria és un pla ambiciós per afrontar el greu problema de salut mental en l’adolescència postcovid. El 26,8% dels nens i nenes catalans d’entre 11 i 18 anys –un de cada quatre– s’ha autolesionat alguna vegada i el 43,4% ha tingut pensaments de morir, segons els resultats de l’enquesta de benestar emocional que els departaments de Salut i Educació van portar a terme el maig de l’any passat entre uns 270.000 alumnes de cinquè de primària a batxillerat i també de formació professional, i en què van participar uns 1.900 centres educatius.

Malgrat que en compareixença parlamentària el novembre passat el llavors conseller Josep Gonzàlez-Cambray, assegurava que «per primera vegada en 15 anys, el sistema educatiu català ha baixat dels mil mòduls prefabricats», la realitat és que estan en 975 (506 a primària i 469 a secundària) que corresponen a 411 centres educatius. Això significa que, barracó amunt, barracó avall, la situació està pràcticament estancada, per a malestar dels milers de nens, nenes i docents afectats.