Radiografia de les males pràctiques a l’acadèmia: assetjament, manipulació i abús de poder

Un 72% dels enquestats en aquest treball afirmen haver sigut víctimes de mòbing i un 90% relata haver patit una situació d’abús de poder. Les situacions més habituals relatades per aquests testimonis van des d’«els meus col·legues o caps m’ignoren», «els meus caps avaluen el treball de forma no igualitària» i «els meus caps em treuen feina per donar-la a d’altres» fins a «exageren els meus errors», «critiquen la meva vida personal» o «m’aixequen la veu de manera intimidatòria». El treball recull, en total, entre 30 i 40 testimonis d’aquesta mena. De tots aquests, només n’hi ha un que afirma que el seu problema s’ha resolt. Els altres expliquen que aquelles situacions van empitjorar amb el temps.

L’enquesta també recull dades sobre assetjament sexual al món acadèmic. Entre les persones que afirmen haver patit aquestes pràctiques al seu lloc de treball, un 34% denuncia haver sigut víctima de bromes sexuals, un altre 34% diu haver patit comentaris sexuals sobre el seu físic, un 30% parla de situacions de flirteig ofensives, un 18% de contacte físic deliberat i un 15% d’insinuacions sexuals. En total, fins a un 63% dels enquestats afirma haver sigut víctima de sexisme al seu lloc de treball. 

Les víctimes d’assetjament a la feina també relaten l’impacte d’aquestes situacions en la seva salut mental. Prop d’un 78% afirma que pateix depressió i un 61% ansietat a causa del context d’hostilitat que viuen al seu lloc de treball. Almenys un 36% reconeix que està rebent ajuda psicològica per afrontar aquestes situacions. A més, més de la meitat dels treballadors interpel·lats afirmen que «les decisions de la meva vida personal depenen de la meva feina» i que «la meva feina interfereix en la meva vida familiar». I un 43% reconeix que la feina no li permet tenir vida social.

Segons recull la primera radiografia de les males pràctiques en universitats i centres d’investigació espanyols, la preocupació més estesa entre els acadèmics són els casos d’autoria inapropiada. És a dir, quan un treball acaba sent firmat per persones que no han estat directament vinculades a la investigació (una pràctica molt habitual en el món acadèmic i que, en molts casos, es considera com una espècie d’«intercanvi de favors» entre els alts càrrecs). Aquesta preocupació l’assenyala gairebé el 80% dels enquestats en aquesta investigació. 

Els acadèmics també es mostren especialment preocupats pel mal ús dels fons d’investigació. De fet, la meitat dels enquestats afirma haver vist de prop un cas de malversació de fons acadèmics. Segons recull aquest estudi, un 63% dels professionals denuncia l’apropiació indeguda d’idees (com per exemple, entre altres casos, el «robatori» d’idees originals), un 40% assenyala haver viscut de prop casos de manipulació d’experiments, un 31% denuncia incompliments en la normativa sobre ètica animal i un 29% afirma ser testimoni de casos de plagi acadèmic. 

¿Però què passa quan es detecten aquestes males pràctiques? Pràcticament un 60% dels enquestats afirma que no va denunciar oficialment aquestes conductes inapropiades al seu centre. El 40% restant afirma que sí que va presentar denúncia però que, després d’expressar la queixa, o ells mateixos o altres persones involucrades en el cas van ser víctimes de «represàlies». També hi ha una gran part d’acadèmics que denuncien que després de presentar una denúncia per conductes inapropiades van topar amb la falta de cooperació per part de la institució involucrada en el cas.