Brutal agressió trànsfoba al metro de Barcelona: ¿per què ningú va ajudar la víctima?

A part d’una noia que diu tímidament «para ja» i un senyor que, quan l’agressor se separa de la víctima, li posa la mà a l’esquena com per donar per finalitzat el succés, ningú es mou per defensar la persona agredida. ¿Per què? Per diversos motius: por paralitzant, transfòbia, desconnexió social, normalització de la violència, absència d’un entorn segur que convida els testimonis a ajudar i polarització política de la societat.

No volia mostrar aquesta part, però com un sector ha decidit atacar a la víctima, ho trec.

De veritat això és una discussió sense més, fins i tot escopint a la cara i dient-li perra i puta??? La persona agredida en cap moment ataca en tots els vídeos que tenim.

Va home va!!! https://t.co/Dtrkixgw3G pic.twitter.com/aZuTEKT8nF

— Francisco Garrobo (@FGarrobo) 11 de junio de 2023

Primer, una mica de context. «La transfòbia existeix, no és d’ara. Està demostrat que entre el 80% i el 90% de la població trans pateix violència i discriminació», afirma Oriol Rios, sociòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili, que explica que el succés de dissabte al metro de Barcelona «no és un fet aïllat». 

La pallissa de l’home a la dona trans confirma un fet greu. «La nostra societat normalitza i trivialitza la violència». El docent universitari afegeix que això dona valor a la violència, que esdevé fins i tot atractiva i cobra valor social de la mà del model tradicional de masculinitat dominant.

Entorn no segur

Un cop analizat el context, ve la pregunta clau. ¿Per què ningú va fer res per aturar la brutal pallissa? «Era molt difícil fer-ho. Ho dic sense justificar aquesta actitud. Però és que és complicat perquè pel fet que algú hi intervingui és necessari un entorn segur. I no és el cas», raona el professor.

Rios deixa clar que som una societat solidària. No obstant, insisteix que hi ha d’haver un entorn (també polític i social) per afavorir aquesta solidaritat. «Jo tampoc sé què hauria fet en aquesta situació», reflexiona el professor, que fa temps va patir una agressió homòfoba, també al metro, a primera hora del matí. Ningú va moure un dit. «Vaig anar a denunciar-ho a la policia, però em van dir que sense contusions físiques no podia fer-hi res. Després vaig anar a denunciar els responsables del metro, però em van comentar que no hi havia càmeres. Així que no vaig poder fer-hi res», recorda Rios, que insisteix en la importància de visibilitzar els problemes del col·lectiu LGTBI per augmentar la consciència social.

Víctima trans

¿La gent hauria reaccionat diferent si la víctima hagués sigut una dona no trans fugint d’un agressor masclista? «No n’estic segur. Crec que, davant d’una dona, la gent hauria reaccionat diferent perquè es poden sentir més interpel·lats i perquè la violència contra la dona ni es tolera ni s’accepta tant», respon el sociòleg Paco Abril, que, igual que Rios, qualifica de «terribles i duríssimes» les imatges gravades del metro de Barcelona

Notícies relacionades

Shon Faye: «La transfòbia és un pensament feixista»

Les agressions contra el col·lectiu trans creixen el 25% a Catalunya

Professor a la facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona i membre de l’associació Homes Igualitaris-AHIGE, Abril recorda que, davant una agressió com aquesta, els testimonis poden quedar-se paralitzats per la por de sentir que també poden convertir-se en víctimes. A més d’una falta d’empatia (l’habilitat per posar-se a la pell de l’altre), l’expert esmenta la «desconnexió social» que solem tenir al metro, on cada viatger «va a la seva» i es perd el sentit de grup i comunitat

Un últim apunt, igualment greu. La societat està cada vegada més polaritzada, recorda Abril. La gent és més lliure d’expressar la seva identitat, però també els altres se senten més confiats a reaccionar malament davant la llibertat dels altres. Gent que no accepta la presència d’una dona trans, «gent amb una ideologia més reaccionària que es veu ara mateix reforçada pels partits polítics d’extrema dreta».