Sense dret a vot

Els habitants dels 947 municipis catalans estan convocats aquest diumenge a les urnes, però un 20% de la població no votarem per raó d’edat. I és que els adults mai pensen que els nens i els adolescents tenim una opinió vàlida cap a les coses que ens afecten, com són les polítiques públiques. Afortunadament, la Convenció sobre els Drets dels Nens de les Nacions Unides ens torna el nostre dret polític a la participació, recollint que nosaltres disposem d’una opinió única i tenim dret que els adults escoltin la nostra veu. Però tristament, la societat no està preparada. Pel simple fet de tenir una edat concreta, no disposem d’un dret tan important com és el dret al vot.

Ja des de finals del segle passat hi ha municipis que disposen de Consells Consultius de la Infància i l’Adolescència, espais on nens i nenes de les escoles i instituts del municipi ens reunim per parlar de temàtiques concretes que ens preocupen i ens afecten.

El 2014 es va crear el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC), un òrgan col·legiat de la Generalitat on representants de tots aquests consells municipals podem tractar temes més estructurals, promoure la participació dels nens, nenes i adolescents en la vida pública, així com garantir els nostres drets i benestar.

Tots els autors i autores d’aquest article hem format part del CNIAC en algun moment de la nostra vida, des dels inicis fins a l’actualitat. A través d’un procés de creació col·lectiva acompanyat de Save the Children, hem redactat juntes un capítol denominat «Créixer participant. 9 anys d’experiències del CNIAC» per a l’obra col·lectiva ‘Participació social de les nenes, nens i adolescents: Guia de bones pràctiques per al seu desenvolupament’, que coordina la Universitat Politècnica de València i que es publicarà la pròxima tardor. La redacció del capítol, portada a terme entre els mesos de febrer i març d’aquest any, va ser molt més que un grup de membres i exmembres del CNIAC escrivint sobre participació: va ser una trobada entre generacions que va permetre compartir i reviure experiències del passat, així com discutir i posar sobre la taula, des de punts de vista molt diversos, temàtiques actuals que afecten els nens, nenes i adolescents, i els nostres consells.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Després de tants anys dins del CNIAC, pensem que teníem prou experiència per parlar del que ens inquieta, així com per condemnar certes situacions que havíem viscut i en les quals no se’ns havia tingut en compte o se’ns havia utilitzat per raons populistes. Hem conegut el món de la participació (i de la política) des de dins, com a protagonistes, envoltats d’adults (i polítics) que no van saber estar a l’altura del que nosaltres demanàvem i que ells mateixos prometien.D’alguna manera hem volgut fer un text de denúncia, exposant la precarietat i els interessos que ens envolten; hem sigut crítics i analítics amb els nostres records, procurant treure’n profit i mirant de ser constructius. Hem volgut deixar escrit l’aprenentatge que ens emportem de la nostra experiència, amb el desig que futurs tècnics de l’àmbit puguin aprendre dels errors dels seus predecessors i facilitar així una comunicació nen-adult més fluida, sincera i útil, en igualtat de condicions. Però aquesta experiència hauria de ser una lectura obligatòria per a totes i tots els que formen part d’una llista electoral ja que són els primers que han de prendre consciència de la importància d’una societat rica en participació, on tothom és tractat com a ciutadà de ple dret.Formem part d’òrgans de participació infantil i adolescent perquè les persones joves som clau en el progrés i el futur del país. La participació és una part essencial de la democràcia i implica donar veu i oportunitats als menors d’edat per expressar les seves opinions i preocupacions, influir en les decisions que ens afecten i contribuir al desenvolupament de la societat. Els nens i els adolescents, malgrat ser part del present, som l’únic col·lectiu que indiscriminadament no tenim dret a vot. I aquest error de no tenir dret a vot és el que fa pensar als adults que ens han de preparar per ser ciutadans en un futur, però no són conscients que tenim necessitats ara, que també tenim propostes i que poden ser igual de vàlides que les seves només si són capaços d’asseure’s i escoltar-nos activament, en una conversa entre iguals.

La participació infantil i adolescent té molts beneficis: ens permet adquirir habilitats de lideratge, comunicació i presa de decisions; fomenta la nostra confiança i autoestima; ens ajuda a desenvolupar una perspectiva crítica i empàtica sobre els problemes socials, i, a més, ens permet ser corresponsables de la societat de la qual formem part. En definitiva, ens ajuda a ser millors ciutadans, ciutadans actius i de ple dret.