Avenç científic

La transmissió de covid al fetus podria afectar el cervell i la memòria del nadó, segons un estudi

Els científics demanen que es faci un seguiment postnatal a les embarassades que contraguin el coronavirus

  • Un estudi suggereix que la covid comporta més riscos al final de l’embaràs

  • L’OMS aixeca l’emergència internacional per covid després de tres anys de pandèmia

La transmissió de covid al fetus podria afectar el cervell i la memòria del nadó, segons un estudi
3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Un estudi realitzat per l’Institut de Neurociències, que és un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Miguel Hernández, revela que la proteïna que deixa la infecció per covid a l’organisme, ACE2, podria afectar el fetus, en concret al desenvolupament de la part del cervell que permet generar els records i les formes d’aprenentatge.

Per això, els investigadors reclamen que es faci un seguiment postnatal a les embarassades que contraguin el coronavirus durant les primeres setmanes de l’embaràs, perquè és un factor de risc.

El descobriment ve derivat del treball de final de grau d’un estudiant de Biotecnologia de la Universitat de Múrcia i ha sigut publicada a la revista ‘Cellular and Molecular Life Sciences’, segons ha informat el CSIC aquest dijous.

Per portar a terme les anàlisis, els científics han utilitzat tres cervells de fetus de 20 setmanes de gestació, donats de manera anònima després d’un avortament espontani. L’equip investigador ha estudiat la presència de l’enzim ACE2, que es localitza a la part exterior de les cèl·lules i és una mena de porta d’entrada al virus, en la setmana 20 de gestació, que és un període crucial en què es forma l’escorça cerebral.

La protecció dels adults

Un estudi científic anterior havia demostrat l’existència de la ACE2 en cèl·lules cerebrals d’un fetus humà, però només a les parets dels ventricles. No obstant, segons els investigadors de l’Institut de Neurociències, el virus podria disseminar-se per altres parts del sistema nerviós i afectar els mecanismes que actuen durant el seu desenvolupament embrionari.

«En el cas del cervell madur, comptem amb una barrera hematoencefàlica», explica el catedràtic Salvador Martínez, líder de l’estudi. «Però aquesta barrera és immadura al fetus i no s’acaba de formar fins més tard», afegeix.

L’estudi conclou que quan les neurones es generen i migren a la seva posició correcta durant el desenvolupament del cervell, utilitzen el gen ACE2 per millorar el flux d’oxigen durant la seva migració. «Aquesta funció, deixa oberta la porta a la infecció del coronavirus en un moment crític», avisa el catedràtic.

Les altres infeccions

Malgrat haver utilitzat només tres mostres de fetus, el CISC assegura que el grup d’investigació «té àmplia experiència en l’estudi del desenvolupament del cervell en mamífers i confia en la fiabilitat dels resultats».

«Ja sabem d’altres tipus d’infeccions víriques que afecten el desenvolupament del cervell durant l’embaràs i que poden generar anomalies», afirma Martínez, expert en anatomia i embriologia humana. «Per exemple, la rubèola i el Zika causen la mort de progenitors de neurones, l’herpes pot produir una inflamació cerebral greu i el parvovirus humà B19 congènit està al darrere de molts casos d’encefalitis i atròfia cerebral greu», rebla.

El futur

Notícies relacionades

Com que de moment és impossible determinar quines seqüeles a llarg termini pot tenir una infecció en el si matern, l’investigador aposta per «estudiar ara al laboratori quines cèl·lules i teixits del sistema nerviós es poden veure afectats». «És urgent saber com es comporta l’enzim ACE2 al cervell humà en desenvolupament per poder prevenir la infecció durant l’embaràs, monitoritzar la maduració del sistema nerviós del fetus i, també, poder avaluar els possibles efectes per a la salut mental dels nens que neixin amb exposició al virus», afegeix.

Els investigadors recorden a la publicació científica que les noves variants de covid són menys agressives però «més transmissibles», cosa que augmenta el risc de contagi, particularment en la població no vacunada, en edat fèrtil i amb menys recursos sanitaris.