Col·lectius vulnerables

La Creu Roja va atendre 157.656 persones en extrema vulnerabilitat, un 31% més que fa 4 anys

Del total de 422.324 persones que van rebre ajuda de l’entitat el 2022, un 57% van ser dones

  • ¿Qui és vulnerable i qui no?: aquests són els criteris que importen amb la pobresa

  • La crisi de preus deixa sense vacances més d’un de cada quatre treballadors

La Creu Roja va atendre 157.656 persones en extrema vulnerabilitat, un 31% més que fa 4 anys
3
Es llegeix en minuts
EFE

La Creu Roja de Catalunya va atendre l’any passat 157.656 persones en situació d’extrema vulnerabilitat, la xifra més alta dels últims quatre anys i un 31% més que el 2019, a més de prestar ajuda a 42.000 refugiats d’Ucraïna.

El president de l’organització humanitària, Josep Quitet, juntament amb la coordinadora i la secretària de la Creu Roja a Catalunya, Anna Sabaté i Helena Fontanet, han presentat aquest dimecres la memòria d’activitats de l’entitat el 2022.

En total, el nombre de persones ateses a Catalunya el 2022 es va elevar a 422.324, el 57% de les quals van ser dones i el restant 43%, homes. D’aquestes més de 422.000 persones, 157.656 es trobaven en situació d’extrema vulnerabilitat, és a dir, moltes persones soles, malaltes, que no poden pagar els subministraments bàsics d’aigua, llum o gas, que cobren prestacions mínimes i que, en molts casos, «han de triar abonar els rebuts bàsics o bé menjar», ha indicat Quintet.

Aquestes 157.656 persones han rebut suport per cobrir les seves necessitats bàsiques d’alimentació, higiene, material escolar, ajudes per pagar aigua, llum o gas, i suposen un 31% més que el 2019, segons les dades. «Es tracta de la xifra més alta dels últims quatre anys i reflecteix un augment sostingut de la pobresa estructural aguditzada a causa de la crisi generada per la pandèmia, el canvi climàtic i el conflicte d’Ucraïna», ha indicat el president.

Treballadors amb sous baixos

Ha afegit que «abans de l’any 2008, ateníem principalment persones grans», però això va canviar amb la crisi econòmica i s’ha agreujat amb la pandèmia i l’increment dels preus.

Ara, el perfil de les persones que demanen ajuda són, en part, treballadors que tenen un sou petit i no els arriba per fer front a l’augment dels preus de l’últim any, o bé persones amb prestacions molt mínimes en les quals la pobresa s’ha cronificat.

Moltes d’aquestes persones que treballen no compleixen els mínims marcats per l’administració per poder rebre prestacions com l’ingrés mínim vital (IMV), que gestiona el Govern central a través d’internet, «una barrera que es converteix en insalvable per a aquestes persones», ha considerat Sabaté.

«Les persones vulnerables necessiten un acompanyament i la progressiva falta de presencialitat» en alguns serveis públics, com la gestió d’una prestació bàsica com l’IMV, els complica la vida, ha opinat la coordinadora de la Creu Roja, que ha reclamat a l’administració la simplificació d’aquests processos.

Refugiats ucraïnesos

A més, el 2022, l’entitat va donar assistència a Catalunya a 42.800 persones arribades d’Ucraïna a causa del conflicte i en va allotjar 20.791 en 41 municipis. Actualment, 2.000 d’aquestes persones continuen rebent els recursos de primera acollida i unes 400 ja estan preparades per ser autònoms, segons l’entitat.

A part d’aquest grup, la majoria de persones refugiades ateses procedeixen de Colòmbia i Veneçuela, seguides de les de Rússia, Geòrgia, el Perú i Hondures.

De cara als pròxims quatre anys (2023-2027), l’entitat es planteja cinc reptes: aconseguir reduir «al màxim possible» el nombre de persones afectades per la pobresa cronificada; medi ambient, sostenibilitat i canvi climàtic; migracions i refugi; atendre la soledat no desitjada i els joves i la seva salut mental, amb projectes específics, ha explicat el president.

Notícies relacionades

A Catalunya, l’organització va tancar el 2022 amb un total de 20.272 voluntaris, el 61% dels quals són dones, i 222.107 persones i empreses sòcies, que abonen una mitjana de 120 euros al mes, ha precisat Quintet.

El pressupost de l’entitat ha superat els 154 milions d’euros, un augment fruit, principalment, de l’emergència d’Ucraïna i també del creixement de les col·laboracions empresarials.