La segona vida de l’Interrail: joves que eviten l’avió i el cotxe ressusciten el «gran viatge» amb tren per Europa

«Per a generacions senceres l’Interrail ha sigut el gran viatge iniciàtic. M’encantaria que els meus fills també ho fessin. Amb 19 anys, vaig recórrer Europa amb un amic, una tenda de campanya i una motxilla amb 10 quilos de llaunes. Em vaig divertir com un boig a Amsterdam i em van estafar a Romania. Va ser una sortida al món. Recordo el sentiment de llibertat, d’independència. Tenies tot Europa a l’abast», rememora Jordi Martín, barceloní de 48 anys.

A Catalunya, l’Interrrail s’està convertint en una mena de ritual després d’acabar el batxillerat o la carrera, per a joves àvids d’experiències després de tres anys protagonitzats per la distància social. Però no només l’utilitzen els menors de 27 anys, que són els que compten amb preus més econòmics: també hi ha bitllets per adults, nens i sèniors, ja que l’Interrail va ampliar la seva oferta per arribar a un públic més ampli.

La subvenció

De fet, es pot viatjar des de 194 euros –quatre dies– fins a 711, en un megaviatge de tres mesos. I el Govern ha decidit subvencionar el 50% del bitllet per als joves d’entre 18 i 30 anys que viatgin entre el 15 de juny i el 15 de setembre. L’objectiu és promoure el turisme i l’oci juvenil en una època marcada pels preus disparats, a causa de la guerra i la tendència inflacionista.

«Es busca contribuir a potenciar el seu aprenentatge i independència, enfortir les relacions i el sentiment europeu», argumenta l’Executiu, que també ha aprovat descomptes de fins al 90% perquè els joves viatgin per Espanya. La iniciativa espanyola s’afegeix a les promocions europees posades en marxa els últims anys, destinades a reviure un tipus de turisme que cohesiona Europa tant o més que el programa Erasmus.

«Abans de l’explosió dels Erasmus, els viatges amb Interrail van construir a la seva manera una idea comuna d’Europa. I en els 90, poder conèixer de primera mà l’Europa oriental era tota una experiència i una aventura», remarca una altra barcelonina amant de l’Interrail, Marta Sala.

17.600 abonaments

L’any passat, en el 50è aniversari de l’eurobitllet, també es va subvencionar el 50%. A Espanya es van vendre 17.600 abonaments i aquest any amb el descompte es podria igualar o superar.

Una de les persones que el 2022 va aprofitar la rebaixa per viatjar durant tres mesos va ser Josep Maria Olivé, membre de la PTP, associació referent en defensa del transport públic. Olivé ja havia fet l’Interrail tres vegades, la primera als 23 anys, i tornar a viatjar amb el passi global li ha recordat «que fàcil, accessible i extraordinari que és viatjar amb tren per Europa i conèixer el territori més enllà de les ciutats».

Com expert en la matèria, afirma que l’Interrail «ha ressorgitcom una opció atractiva» perquè Europa «està apostant decididament pel ferrocarril i hi ha més oferta de trens», amb temps de viatge més competitius. Tot això afegit a «més consciència social sobre l’ecologia». Els trens emeten menys del 0,4% dels gasos d’efecte hivernacle relacionats amb el transport.

Els anys del boom

Els anys daurats de l’Interrail van ser en el seu inici, en els anys 70, 80 i 90, però després va patir un declivi a causa de l’explosió de companyies aèries ‘low cost’, els cotxes compartits i que l’oferta ferroviària estava enfocada a un viatger més elitista, que valora el temps del desplaçament per sobre del cost.

Però a mesura que es van posar en marxa promocions –com les tarifes més barates per compartir taula al tren–, i s’ha liberalitzat el servei amb noves companyies que ofereixen preus més competitius, «s’està produint un transvasament de joves de l’avió i el cotxe al ferrocarril, que permet l’experiència de viatjar en grup i contaminar menys», segons explica Adrián Fernández, director gerent de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols.

L’especialista posa l’accent en què l’Interrail i els viatges amb avió ‘low cost’ són diferents. En el primer es disfruta «de l’experiència de viatjar en si mateixa» i permet desplaçaments per més destinacions (fins a 30.000), mentre que amb l’avió el viatge és «incòmode» i normalment està associat a un turisme per conèixer una ciutat puntual, de forma «barata i ràpida».

Tot i que molts joves utilitzen les dues modalitats, combinades o soles, així com bitllets de tren sense comprar l’Interrail.

Frens i inconvenients

L’inconvenient és que Espanya –malgrat tenir la segona xarxa ferroviària més extensa del món– continua tenint un «coll d’ampolla» a l’hora de sortir amb tren cap a França, segons denuncia Pau Noy, president de la Fundacio Mobilitat Sostenible. «Si no es pot sortir fàcilment, ja que només hi ha dos trens al dia que connecten amb França, molts prefereixen agafar un avió fins a París. Les connexions estan pitjor que fa 10 anys», denuncia.

En la mateixa línia, Jérémie Fosse, president de l’associació ambiental Eco-Union, valora la iniciativa del Govern de bonificar l’Interrail però considera que es necessiten més mesures «regulatòries i més inversions que recolzin la competitivitat del tren». I recorda que amb Portugal només hi ha tres punts de connexió ferroviària.

A tot això s’afegeix que Espanya no és al mig d’Europa i, per tant, és una de les opcions preferides pels turistes estrangers per arribar amb avió però no tant amb tren.

Les reserves

Notícies relacionades

L’Organització Mundial de la Salut: “No hi ha raons perquè el brot d’Hantavirus es converteixi en una epidèmia”

Passarel·les sobre el buit i aigües turqueses: la ruta a Catalunya que competeix amb el 'Caminito del Rey'

Un altre dels frens actuals a l’Interrail és la necessitat de reservar plaça, que implica un cost afegit i, moltes vegades, no es pot fer per internet: s’ha de passar per la taquilla i esperar torn. «S’ha perdut la llibertat de pujar al tren i ensenyar l’abonament al revisor», rememora Iñaki Barrón, exdirectiu de la Unió Internacional de Ferrocarrils, que recorda que molts joves aprofitaven aquesta llibertat per viatjar de nit i estalviar-se l’hotel.

Ara es pot reservar l’allotjament des del mòbil, mentre que abans hi havia la incògnita d’on es dormiria i, si no s’havia reservat plaça a l’alberg anterior, s’havia d’anar a l’oficina turística i veure què quedava lliure. «Era una altra manera de viatjar», recorda.