El Papa permetrà que dones i laics votin per primera vegada al Sínode dels bisbes

El papa Francesc ha decidit donar el dret de vot a les dones i als laics que seran elegits per participar en el gran sínode (reunió de bisbes) de l’octubre que ve, una facultat que fins ara només podien exercir els prelats. «No és una revolució, però és un canvi important», ha argumentat aquest dimecres el cardenal luxemburguès Jean Claude Hollerich, relator general de la trobada.

La decisió papal suposa un gest clar cap al sector progressista i implica importants canvis en el tauler d’una reunió crucial. De fet, dels 370 membres participants, entre el 21% i el 25% seran «no bisbes», i d’aquests la meitat (al voltant de 40) seran dones, segons han avançat.

D’aquesta manera Francesc atén també les sol·licituds dels corrents feministes del catolicisme, que des de fa dècades reclamen aquests canvis i que últimament han alçat novament la veu. La raó és que, fins ara, només pocs laics i dones podien participar en els sínodes i ho feien en qualitat d’auditors o experts, és a dir, no tenien dret a vot.

De fet, si bé Francesc ja va elegir el 2021 per primera vegada una dona com a sotssecretària del sínode de bisbes, aquesta no va tenir dret a votar en qualitat de dona. La religiosa francesaNathalie Becquart va poder exercir aquest dret, llavors, en la seva condició de sotssecretària. 

Diàleg

«Com veuen, l’espai s’amplia, amb aquesta decisió del Papa l’assemblea del sínode de bisbes, que continuarà sent ‘sínode de bisbes’, també s’obre a la participació de membres que no són bisbes. Ells també seran membres de l’assemblea sinodal i la seva participació assegura el diàleg entre la profecia del poble de Déu i el discerniment dels pastors», ha dit, en aquesta línia el cardenal maltès Mario Grech, secretari general del sínode. «És la circularitat en acte a tot el procés i la seva presència és garantia de memòria, són testimonis de la memòria del procés iniciat fa dos anys», ha afegit.

 

Amb això, una incògnita és com s’elegiran en concret els membres laics i les dones que participaran en la reunió. De moment, segons han informat, el procés de selecció no implicarà només avaluar la «cultura general i prudència» dels candidats. També s’examinaran «els seus coneixements, tant teòrics com pràctics, així com la seva participació en diverses capacitats en el procés sinodal», d’acord amb l’Assemblea General Ordinària del Sínode.

No obstant, també és possible que existeixin membres participants a la reunió de nomenament pontifici, és a dir, que elegirà directament el Papa.

Treure ferro

Notícies relacionades

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

El TSJC recolza que la bulímia sigui motiu d’incapacitat laboral

Tots ells, juntament amb els bisbes, hauran de fer un síntesi de l’enquesta sense precedents realitzada en els últims anys entre els fidels de tot el món sobre la seva visió de l’Església, amb la finalitat última de posar al dia aquesta mil·lenària institució. Una cosa, això, que alguns consideren l’intent més ambiciós de modernitzar l’Església catòlica des del Concili Vaticà II, la gran reunió que es va realitzar entre 1962 i 1965 amb què l’Església va intentar fer front als desafiaments del món de llavors. 

Tot i així, probablement per treure ferro a les recents baralles entre els corrents conservadors i progressistes de l’Església, els organitzadors del sínode també han insistit que el procés es portarà a terme d’una manera consensuada. «Les revolucions divideixen, exigeixen víctimes. En canvi, nosaltres no volem víctimes, volem avançar junts», ha matisat, en aquesta línia, Hollerich.