El Papa nomena una dona com a secretària interina d’un ministeri vaticà
La italiana Alessandra Smerilli es converteix així en una de les monges més influents de la Santa Seu
El Papa ha nombrado una mujer, la monja Alessandra Smerilli, como nueva jefa ad interim de la comisión sobre el covid 19 y como secretaria del ministerio de Desarrollo Humano Integral.
Falta encara camí per recórrer, però és sens dubte un pas per trencar el molt espès sostre de vidre de l’Església catòlica. Francesc ha nomenat aquest dijous una dona italiana, la monja salesiana Alessandra Smerilli, com a secretària interina del dicasteri (departament o organisme especialitzat de la Cúria Romana) per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. És un ministeri molt estimat pel Papa argentí ja que, entre altres coses, promou projectes a favor dels refugiats i per a la inclusió social d’aquells que són víctimes de la desigualtat socioeconòmica.
Smerilli (Vast, als Abruços, 1974), una especialista en economia, arriba en substitució de Bruno-Marie Duffé i Augusto Zampini, que ocupaven respectivament els càrrecs de secretari i vicesecretari d’aquest dicasteri, i tornaran a les seves diòcesis. Per això, la monja també serà a partir d’ara delegada de la ‘task force’ creada l’any passat per Francesc per atendre les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19, un càrrec que l’últim any va ocupar Zampini. Unes circumstàncies que la converteixen en una de les monges amb més influència al Vaticà.
«El meu desig i compromís és poder servir la missió de l’Església al millor possible, durant el temps que el Papa consideri oportú», ha assegurat Smerilli, després de conèixer-se la notícia. La idea és poder «comptar amb l’esperit de comunió i col·laboració de tot el dicasteri, així com dels nombrosos socis internacionals que col·laboren amb la Comissió Covid», ha afegit, en declaracions difoses pel portal ‘Vatican News’.
Ciència i economia
Ciència i economiaFrancesc continua així amb les seves obertures per a una inclusió més gran de les dones a l’Església catòlica, una institució que ha sigut per segles fortament dominada pels homes. La seva decisió, de fet, arriba després que tan sols la setmana passada s’incorporessin a la Pontifícia Acadèmia de la Ciència cinc dones més, de les quals tres premis Nobel: Donna Theo Strickland, Emmanuelle Marie Charpentier, Jennifer Anne Doudna, Frances Hamilton Arnold i Ada Yonath.
En la mateixa línia, l’agost del 2020, el papa argentí va fitxar les advocades espanyoles Concha Osacar i Eva Castillo, les britàniques Ruth Mary Kelly i Lesile Jane Ferrar i les germàniques Charlotte Kreuter-Kirchhof i Marija Kolak com a integrants del Consell per a l’Economia de la Santa Seu. Un organisme, aquest, de molt pes, ja que supervisa la gestió econòmica i les activitats administratives i financeres dels dicasteris vaticans. I, per esmentar-ne un cas més: des del 2017, Barbara Jatta, una altra dona, és al capdavant dels Museus Vaticans, una de les principals fonts d’ingressos del Vaticà.
Ensopegades
EnsopegadesAixò sí, no tot han sigut roses des que Francesc ha començat a obrir portes a les dones. El 2019, Lucetta Scaraffia, una prestigiosa intel·lectual catòlica, que era directora del suplement femení del diari vaticà ‘L’Osservatore Romano’, va renunciar al seu càrrec a l’argumentar que se sentia desqualificada pels seus superiors. El problema és el tornar «al costum antiquat i àrid d’elegir des de dalt, sota el control directe de l’home, de col·laboradors que asseguren obediència», va dir llavors Scaraffia, al suggerir que es volia censurar la seva feina.
- Aldarulls per tot el país Les celebracions per la victòria del PSG en la Champions deixen 780 detinguts i un mort
- Temporada de festivals Un mapa dels festivals essencials d’Espanya: de O Son do Camiño al Sonorama
- Salut mental Els científics coincideixen: llegir, escoltar música i visitar museus són hàbits que ajuden a frenar l’envelliment
- Congrés de les Joventuts Socialistes Sánchez promet donar la batalla i demana temps: «Tot i que maniobrin, anirem fins al 2027 i més enllà»
- Conflicte al Pròxim Orient Israel amplia la seva operació terrestre al Líban i captura un castell medieval protegit per la Unesco
