Transmissió per paparres

Els pacients de la malaltia de Lyme es dupliquen en quatre anys a Catalunya

¿Què és la malaltia de Lyme? ¿Quins símptomes presenta?

Creixen els casos i les hospitalitzacions per covid-19 a Catalunya

Els pacients de la malaltia de Lyme es dupliquen en quatre anys a Catalunya

CARLOS PRADERA

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Els casos de malalts per Lyme a Catalunya s’han doblat en pocs anys: el 2018 es va detectar el virus en 104 pacients, mentre que el 2022 el nombre de persones ateses als centres sanitaris catalans va augmentar fins a les 206. La malaltia de Lyme, transmesa per paparres, encara sol ser difícil de diagnosticar.

Més enllà de la granellada a la zona de la picada, poden aparèixer febre, esgarrifances, fatiga muscular o problemes neurològics. «Si un no té al cap la possibilitat del Lyme, és complicat saber per què el pacient té aquests símptomes», adverteix Manel Cervantes, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.

José Antonio Oteo Revuelta és el seu homòleg a l’Hospital General de La Rioja i va ser un dels primers metges que va diagnosticar la malaltia de Lyme a Espanya. Assegura que cada vegada és més freqüent per dos motius: «D’una banda, la coneixem millor i, per tant, la diagnostiquem amb més facilitat que anys enrere. L’altra causa és l’augment de la quantitat de paparres».

«Quan aquesta malaltia va aparèixer als Estats Units, pocs s’imaginaven que al cap d’uns anys apareixeria amb relativa facilitat a Espanya», recorda Cervantes. Però, des dels anys noranta fins ara, la presència d’aquesta infecció provocada pel bacteri ‘Borrelia’ ha anat in crescendo. «Fins a cert punt és preocupant. Segurament hi ha hagut més casos dels que indiquen les dades oficials. Hi ha gent que contrau la malaltia i es cura de manera natural. D’altres pot ser que encara no els hàgim diagnosticat».

Augment de la febre hemorràgica

L’altra malaltia típica transmesa per les paparres a Espanya és la febre botonosa mediterrània, causada pel bacteri ‘Rickettsia conorii’. Els atesos per aquesta infecció s’han reduït els últims anys a Catalunya. «Aquesta és la malaltia típica de paparres que s’enganxen a gossos domèstics. Com que els propietaris cada vegada són més curosos, els casos han disminuït», afirma Cervantes.

¿Però quina és la malaltia contreta per paparres que augmentarà els pròxims anys? Segons Oteo Revuelta, no hi ha dubte que els casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo continuaran creixent: «De moment, n’hi ha hagut 12 casos a Espanya, oficialment. No obstant, segur que en són uns quants més». Els símptomes d’aquesta malaltia inclouen febre, dolor muscular, mal de cap o rigidesa de coll.

Acumular coneixement

Aquesta infecció la causa l’espècie de paparra anomenada ‘Hyaloma’, que s’ha estès en àrees periurbanes de Catalunya. De moment, als exemplars analitzats en aquesta comunitat autònoma encara no s’ha detectat aquest ‘Nairovirus’. En canvi, sí que s’ha trobat a exemplars estudiats a Castella-la Manxa o Madrid.

Notícies relacionades

Oteo Revuelta considera que serà important prestar atenció a l’evolució dels casos els pròxims anys: «Pot ser que vegem un increment semblant al de la malaltia de Lyme». Aquest professional de referència en l’estudi de les malalties transmeses per paparres reclama que s’inverteixi en prevenció. «Quan jo vaig començar, amb prou feines hi havia estudis sobre les malalties que podien transmetre artròpodes com les paparres. Ara tenim més coneixement, però encara hi ha marge de millora».

Segons el seu punt de vista, si sabem exactament quines paparres hi ha, on viuen i de quins virus o bacteris són reservoris, podrem anticipar-nos a les possibles conseqüències de l’augment d’exemplars.