La crisi climàtica dispara les paparres a Catalunya: n’hi ha més i són més variades

¿Quines són les causes d’aquest increment? Se sumen diferents motius, tots d’actualitat: «La crisi climàtica, l’augment d’hostes com ara senglars, conills i cérvols i l’abandonament rural». Així ho resumeix Agustín Estrada Peña, investigador de la Universitat de Saragossa i un dels experts més grans sobre paparres a Europa.

«El canvi climàtic té efectes greus i també influeix en la distribució de les espècies de paparres, ja que la calor facilita la vida d’algunes», afirma. En aquests moments, els científics han detectat espècies de paparres que no estan recollides a les guies i que ja s’han establert a la península Ibèrica. «Hi ha hagut falta d’interès a estudiar-ho i ara just comença a arribar la preocupació. S’ha perdut el temps miserablement», critica Estrada Peña.

Els últims plans del Ministeri de Sanitat sobre malalties transmeses per vectors s’han centrat sobretot en els mosquits. «L’any que ve, per primera vegada, s’inclouran les paparres en aquest pla», celebra l’investigador.

Hostes silvestres

Aquests paràsits sempre s’han relacionat amb animals de companyia com ara gossos i gats, però la seva presència al camp s’hauria d’associar més aviat a hostes silvestres. Les paparres toves parasiten les aus, sobretot. En canvi, les denominades paparres dures (les que poden afectar els humans) són comunes en animals salvatges com els ungulats (senglar, cérvol, cabirol, cabra salvatge), els petits carnívors o els rosegadors.

«Les poblacions d’aquests animals han crescut en els últims anys, cosa que afavoreix la vida de moltes paparres», detalla Estrada Peña. De vegades, segons l’investigador, el contacte entre espècies salvatges i domèstiques també ajuda en la propagació d’aquests bitxos.

«A més de més quantitat de paparres, també hi ha més paparres infectades amb algun virus o bacteri. Són aproximadament la meitat de les que s’analitzen», adverteix Manel Cervantes, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. «Una picada no significa estar infectat per una malaltia, tampoc cal ser tremendistes, però sí que cal tenir en compte els riscos, que augmenten quan es va al camp o a la muntanya, tot i que sigui en zones a prop de les ciutats», afegeix Estrada Peña.

L’important en cas que se t’enganxi una paparra, assenyalen els dos professionals, és extreure la paparra sencera amb unes pinces planes fent força de manera vertical i de cop (sense oli, ni sabó ni cap dels mètodes tradicionals). També es pot acudir al metge de capçalera. Els professionals recomanen prestar atenció durant les quatre setmanes posteriors a la picada, per si apareix algun símptoma com ara febre.

Estrada Peña opina que, a més d’això, s’hauria de conservar l’animal per poder analitzar-lo i saber de quina espècie en concret es tracta i si actua com a reservori d’algun virus. Això no es fa als centres d’atenció primària de Catalunya: «Tant la Generalitat com qualsevol altre govern autonòmic té l’obligació de reportar casos de picades, que estan en augment, i això no s’està fent». 

¿De què serviria fer-ho? Aquest registre aportaria informació oficial: «No hauríem de ser quatre voluntaris buscant paparres i treballant, moltes vegades amb fons propis o en el nostre temps lliure. Necessitem un organisme que financi la recollida de dades oficials».

Noves espècies

A Catalunya s’han registrat com a mínim nou espècies diferents de paparres. D’aquestes, cinc tenen capacitat de transmetre patògens a humans i dues han aparegut en els últims anys. Es tracta de les espècies Hyalomma lusitanicum i Hyalomma marginatum, que s’afegeixen a Ixodes ricinus, Demarcetor marginatus i Rhipicephalus sanguineus.

Moltes d’aquestes paparres inicien la seva activitat a la primavera, però amb les altes temperatures, algunes ja fa diverses setmanes que estan actives, abans del que és habitual.

Les espècies del tipus Hyalomma són les que potencialment poden transmetre la febre hemorràgica Crimea-Congo i s’han observat en una trentena de municipis, per exemple a l’àrea de Collserola i a la Serralada de Marina. José Antonio Oteo Revuelta, cap d’infeccioses de l’Hospital de la Rioja, creu que cada vegada sortim més al camp: «Tothom surt a passejar per la muntanya i pocs tenen precaució».

Alguns dels experts consultats per aquest diari proposen que les àrees de sanitat i medi ambient es posin d’acord per tenir registres, ja que les paparres són un potencial problema de salut pública. «Si sabéssim a quins llocs hi ha més presència d’aquests paràsits, es podrien posar cartells informatius de prevenció, com els que hi ha als parcs dels Estats Units», proposa Estrada Peña.

Notícies relacionades

Alerta, paparres: augmenta la seva població aquest estiu

El ‘forn català’: calor de juliol a finals d’abril a l’interior

«Tothom està preocupat pels mosquits, i està bé, però tot i que no tinguem mascotes ens hauríem de conscienciar sobre les paparres». Estrada Peña, Oteo Revuelta i Cervantes coincideixen que seria positiu fer estudis periòdics que vagin més enllà del bestiar i se centrin en la fauna silvestre.

«Quan el pla nacional estigui a punt, tindrem una fotografia més precisa de la situació», comenta Estrada Peña. Fa 35 anys que treballa en l’estudi de les paparres: «Vaig començar perquè soc veterinari, però ara he hagut d’orientar el meu treball a la salut humana, després de l’augment del nombre d’aquests animals».