Sanitat pública
¿A quin grup de població se li farà cribratges per detectar el càncer de pulmó a partir del juny?
Càncer de pulmó: ¿què és i quins en són els símptomes?
Multimèdia: el cor mecànic que ha salvat 130 vides
Un total de 38 hospitals de les 17 comunitats autònomes arrencaran al juny una prova pilot de cribratges de càncer de pulmó, malaltia per la qual cada any moren a Espanya unes 30.000 persones. El projecte Cassandra, fruit de l’acord entre diferents societats mèdiques i el suport del Ministeri de Sanitat, està al darrere d’aquesta prova pilot que preveu consolidar-se definitivament el 2028. Al llarg dels pròxims cinc anys, el projecte preveu cribrar unes 50.000 persones mitjançant una tomografia axial computarizada (TAC), 20.000 de les quals a Catalunya. Aquestes són algunes claus entorn dels cribratges, amb els quals es preveu abaixar fins a un 24% la incidència del càncer que més morts provoca a nivell mundial.
¿A quines persones se’ls realitzarà el cribratge?
A les persones d’entre 50 i 75 anys que siguin fumadores o hagin deixat de fumar en els últims 15 anys (el punt de tall on el risc de càncer de pulmó s’equipara al d’un no fumador). Són persones que fumen o han fumat una determinada quantitat de cigarros. Aquests cigarrets es calculen segons l’índex de paquets de cigarrets anuals (IPA): el nombre de cigarrets fumats cada dia multiplicat pel nombre d’anys que fa que es fuma i dividit entre 20. Si el resultat és 20 o més, s’ha de fer el cribratge. Que aquests TACs es facin en persones fumadores genera polèmica, per això el projecte Cassandra inclou, a més de la prova de detecció, un programa de deshabituació tabàquica. Donada la complexitat de la prova (un TAC que genera radiacions, si bé els destinats a aquesta prova tindran una radiació menor), no es practicarà a tota la població general, sinó només als fumadors o recents exfumadors perquè el tabac és el principal risc de desenvolupar càncer de pulmó.
¿Com puc participar en el cribratge?
Sempre ha de ser el metge que derivi el pacient a fer-se el cribratge. A Catalunya, nou hospitals faran el cribratge: Hospital del Mar, Sant Pau, Vall d’Hebron, Clínic (els quatre públics de Barcelona), Arnau de Vilanova (a Lleida), Mútua de Terrassa, els hospitals Joan XXIII i de Reus (tots dos a Tarragona) i el Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona). Els centres d’atenció primària (CAP) adscrits a aquests hospitals derivaran el pacient a fer-se un TAC. També pot ser una indicació directa del mateix hospital al pacient.
¿Per què és tan important la detecció precoç?
Com en qualsevol malaltia, la detecció precoç és clau per a la supervivència. Els cribratges en càncer de mama, colorectal i de cèrvix han disminuït molt la mortalitat. Ara els pneumòlegs intenten millorar la supervivència del càncer de pulmó. Roberto Chalela, pneumòleg de la unitat d’endoscòpia respiratòria i càncer de pulmó de l’Hospital del Mar i membre de la Societat Catalana de Pneumologia de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, recorda que el càncer de pulmó és, «de lluny», el càncer que més morts produeix al món: entre 1,8 i 2 milions cada any. «Causa moltes més morts que el càncer de mama i pròstata junts», assenyala aquest pneumòleg, que insisteix en la necessitat d’introduir cribratges per detectar-lo precoçment perquè, avui dia, menys del 25% o 30% dels càncers de pulmó detectats estan en un estadi inicial.
«Un estudi americà del 2010, el ‘National Lung Screening Trial (NLST)’, , demostrava de manera contundent que fer TAC de tòrax a pacients de risc cada any redueix la mortalitat en un 20%. Aquell any molts països anglosaxons van començar a fer ‘screenings’. Som al 2023 i nosaltres [els països europeus] ni tan sols ens hi hem posat d’acord», es lamenta. Un altre estudi clínic realitzat als Països Baixos i a Bèlgica, el ‘Nelson’, va demostrar que aquests cribratges reduïen la mortalitat en un 24%. Segons altres dades, en dones aquest percentatge podria arribar al 40%.
¿Qui impulsa el projecte Cassandra?
La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), en estreta col·laboració amb la resta de societats científiques, promou el projecte pilot nacional Cassandra (Cancer Screening, Smoking Cessation and Respiratory Assessment). El Ministeri de Sanitat encara no s’ha posicionat. A més, en paral·lel, la Conselleria de Salut està treballant pel seu compte en el desenvolupament d’un altre programa pilot de cribratge del càncer de pulmó en el marc d’un projecte d’investigació amb finançament europeu que presentarà «pròximament».
¿Quan s’implantaran de manera definitiva?
La prova pilot tindrà una durada de cinc anys, durant els quals farà uns 50.000 cribratges a tot Espanya (només a Catalunya, uns 20.000). Catalunya i Madrid són les comunitats més representades en aquest projecte. El projecte Cassandra inclourà una anàlisi de la prova pilot en un, tres i cinc anys. «En cinc anys es tractaran totes les conclusions i esperem tenir tota la informació perquè s’inclogui a la cartera de serveis», assenyala Juan Carlos Trujillo, coordinador del projecte Cassandra i cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau.
Aquests metges creuen que els cribratges en càncer de pulmó serviran per detectar precoçment una malaltia que, quan es diagnostica en estadis avançats, té una supervivència «molt baixa» en cinc anys. «Malgrat que la immunoteràpia ajuda a sobreviure, la mortalitat continua sent molt alta. És un problema de salut pública i això ho tenen clar totes les societats científiques», defensa.
¿Per què no hi ha consens entre tots els metges sobre aquests cribratges?
El fet que es faci en persones fumadores i exfumadores és la principal crítica. Alguns metges opinen que s’ha d’invertir més a prevenir l’addicció del tabac en lloc de cribrar una malaltia causada, en gran manera, per aquest hàbit. A més, el fet que aconsegueixin un TAC també ha rebut les seves crítiques, perquè els TACs emeten radiacions, malgrat que seran de baixa radiació. Els defensors dels cribratges de pulmó afirmen que aquesta prova servirà per diagnosticar altres malalties i que els estudis sobre això i l’experiència en altres països demostren que és una eina útil i necessària.
Hospital de Sant Pau Hospital del Mar Hospital Clínic Hospital Vall d'Hebron Sanitat pública Hospitals Centres d'atenció primària (CAP) Càncer Tabaquisme Ministeri de Sanitat
- Fons europeus Una cooperativa rep 40 milions de la UE per a 350 pisos socials
- Nou recurs tàctic del barça La hipnòtica trampa de Flick
- Una generació de vidre de ferro
- Els efectes del temporal La policia no troba cadàvers després d’inspeccionar el pàrquing de Bonaire
- La tromba a l’aeroport del Prat nega les pistes, la T1 i el pàrquing
- Arquitectura sostenible 'Passive houses': l'estalvi energètic està en l'aïllament
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- Productes de primera necessitat Consulta els punts de recollida de Barcelona i l'Àrea Metropolitana per enviar ajuda a València
- Àgora La reparació de Salvador Puig Antich, la primera de moltes