Brussel·les recomana estendre els cribratges del càncer i incloure-hi el pulmó, la pròstata i l’estómac

Brussel·les proposa als estats membre ampliar el grup d’edat objectiu del cribratge de càncer de mama per incloure les dones d’entre 45 i 74 anys –davant la franja d’edat actual de 50 a 69 anys–, així com mesures de diagnòstic específiques, com ressonàncies magnètiques per a dones amb mames especialment denses. També reclama proves del virus del papil·loma humà (VPH) a les dones d’entre 30 i 65 anys, cada 5 anys o més, per detectar el càncer de coll uterí tenint en compte l’estat de vacunació contra el VPH. Així com un triatge per detectar el càncer colorectal en persones de 50 a 74 anys, mitjançant proves immunoquímiques fecals abans de determinar el possible seguiment mitjançant endoscòpia/colonoscòpia. L’objectiu és que el 90% de les persones que reuneixen els requisits per sotmetre’s a exàmens de mama, coll uterí i colorectals se’n beneficiïn el 2025.

El nou enfocament inclou per primera vegada recomanacions per a tres tipus de càncer més que fins ara no figuraven en els plans europeus, tot i que alguns estats membre ja disposen de programes de vigilància. En primer lloc, proves de càncer de pulmó per als fumadors i exfumadors que hagin deixat de fumar en els últims 15 anys, que tinguin entre 50 a 75 anys i un historial de tabaquisme de 30 paquets a l’any (equivalent a fumar 20 cigarrets al dia durant 30 anys). A més, Brussel·les també proposa prestar atenció al càncer de pròstata introduint una prova de l’antigen prostàtic específic (PSA) –com una anàlisi de sang– per als homes de fins a 70 anys, en combinació amb una ressonància magnètica addicional com a prova de seguiment. Finalment, proposa comprovar la presència d’Helicobacter pylori i la vigilància de les lesions precanceroses de l’estómac en llocs amb altes taxes d’incidència i mortalitat per càncer gàstric.

Primera causa de mort el 2035

«Les nostres noves recomanacions, basades en proves científiques i en l’excel·lència desenvolupada en la investigació sobre el càncer dels últims 20 anys, reforçaran la nostra actuació a tota la UE per actuar de manera primerenca i omplir el buit creat per l’impacte de la covid-19 en el diagnòstic i l’atenció del càncer», considera Kyriakides que ha xifrat en 100 milions el nombre de proves de càncer que no es van fer a Europa a causa de la pandèmia de covid-19 que va paralitzar els sistemes sanitaris europeus. «Hem d’actuar ara, perquè si no ho fem el càncer es convertirà en la primera causa de mort de cara al 2035», ha alertat.

Notícies relacionades

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

Segons les estimacions que maneja la Comissió Europea, 2,7 milions de persones van ser diagnosticades de càncer el 2020, una de cada dues persones a la UE desenvoluparà algun tipus de càncer en la seva vida i només la meitat dels pacients de tots els càncers sobreviuran. Per això el compromís de Brussel·les d’invertir en la detecció primerenca d’aquesta malaltia. «Per canviar aquesta tendència hem de convertir la frase ‘el diagnòstic precoç salva vides’ en accions. Hem de fer més cribratges i millor», ha reivindicat apressant als governs a garantir la igualtat d’accés als exàmens i a vetllar per les necessitats de determinats grups socioeconòmicament més vulnerables, de les persones amb discapacitat i les que viuen en zones rurals o remotes. 

«Avui dia, continuen existint desigualtats realment inacceptables en matèria de cribratge. Per exemple, la cobertura de la població objectiu oscil·la entre el 6% i el 90% per al cribratge del càncer de mama i entre el 20% i el 70% per al cribratge del càncer colorectal», ha recordat Kyriakides que ha xifrat en 100 milions d’euros el finançament de Brussel·les per millorar la detecció precoç i programes de cribratge. La recomanació també introdueix un seguiment sistemàtic regular dels programes de cribratge, a través del Sistema Europeu d’Informació sobre el Càncer i el Registre de Desigualtats en Matèria de Càncer, campanyes de comunicació per conscienciar la població i requereix els Vint-i-set que informin sobre l’aplicació de les recomanacions de manera regular.