Nou estudi científic: ¿els diners curen la infelicitat?

El treball va al cor de qüestions candents: ¿el creixement econòmic, amb el seu impacte ambiental, es tradueix realment en més felicitat? ¿hi ha marge per ser més feliços sense augmentar la riquesa? ¿hi ha marge per decréixer sense enfonsar-se en la dissort?

El psicòleg Matthew Killingsworth va publicar el 2021 un estudi segons el qual a un increment d’ingressos sempre hi correspon un increment de felicitat. El treball es basa en les respostes de 35.000 adults dels EUA a una aplicació de mòbil que els pregunta sobre el seu estat d’ànim tres vegades al dia durant unes quantes setmanes. 

Aquest resultat contradiu un estudi del 2010, que té Kahneman entre els coautors. Ell afirma que la felicitat deixa de créixer amb els ingressos una vegada que s’arriben a unes entrades d’entre 60.000 i 90.000 dòlars anuals. Aquest treball es basa en les respostes de 1000 residents dels EUA a un sondeig portat a terme el 2008-2009. 

La psicòloga Barbara Mellers, de la Universitat de Pennsylvania, va mediar entre Killingsworth i Kahneman perquè miressin de resoldre la contradicció. La nova anàlisi de les dades ha mostrat les següents conclusions. En general, la felicitat creix amb els ingressos. No obstant, això no passa en el 20% de la població que reporta els nivells d’infelicitat més elevats: en aquest grup, la felicitat deixa de créixer després de cert nivell d’ingressos. 

Conclusió errònia

El resultat es va divulgar ràpidament com la confirmació que els diners gairebé sempre compren la felicitat. Poc després, moltes veus expertes van qualificar tal interpretació d’errònia.  «La realitat és que enormes diferències d’ingressos es tradueixen en increments microscòpics de felicitat», constata Giorgos Kallis, economista ambiental de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA-UAB) i referent de les teories del decreixement.

L’estudi determina que la felicitat creix en funció del logaritme dels ingressos. En paraules corrents, això vol dir que si tens pocs diners, cada petit augment d’ingressos es correspon a un increment de felicitat; però a mesura que milloren les teves finances, aquest efecte es torna cada vegada més feble.  Segons l’estudi, multiplicar els ingressos per quatre es tradueix en un increment de felicitat igual al que es registra després de passar un bon cap de setmana, per exemple. 

Aquest efecte desapareix del tot en les persones que experimenten més infelicitat en general. ¿Com s’explica això? «Les persones amb nivells inferiors de benestar probablement tenen problemes, per exemple de salut. Més ingressos poden millorar aquests problemes però no solucionar-los», explica Ryan Dwyer, psicòleg del Happier Lives Institute. 

Un punt clau és que l’estudi troba una correlació entre riquesa i felicitat, però no determina si la primera causa la segona. Al contrari, podria ser que la felicitat causi la riquesa (que les persones més felices d’entrada acabin sent més riques). O que hi entrin en joc altres factors. A tall d’exemple, Kallis manifesta que als Estats Units els ingressos determinen en bona mesura la qualitat de l’assistència sanitària: aquesta podria ser la variable que determina realment la felicitat. 

A més, «aquest estudi compara rics i pobres en un determinat moment, però no diu res sobre el que passa si una persona canvia els seus ingressos», observa Kallis. «És possible que els que neixen rics siguin més més feliços. Els que d’entrada no en tenen gaires, han de treballar un munt per enriquir-se i això podria tenir un efecte negatiu [en la seva felicitat]» alerta Dwyer. «Les dades no t’asseguren que seràs més feliç fent moltes hores extres per enriquir-te, o renunciant a una feina amb bons companys per una altra de més ben pagada però amb un cap terrible», afegeix Plant.

Relacions socials, salut i ocupació

Dwyer considera que els diners han rebut una atenció desproporcionada com a font de felicitat, quan hi ha evidències que altres factors hi influeixen molt més: la salut, l’ocupació i les relacions socials. El Harvard Adult Development Study, que va seguir les trajectòries vitals de 700 bostonians rics i pobres des del 1939 fins al 2014, apunta a la qualitat de les relacions socials com el factor més determinant per a la felicitat. 

Notícies relacionades

Quasi la meitat d'alumnes d'FP sense plaça no tenen els requisits

José María Lassalle: "La IA disputa la intel·ligència a l’ésser humà"

En el camp de les polítiques, no sembla una bona idea impulsar la gent a perseguir la felicitat a base d’enriquir-se. «Cent mil dòlars repartits entre 10 generen més felicitat que si els té només una persona», assegura Dwyer. Aquest expert observa que no és gaire car augmentar la felicitat de la part baixa de l’espectre d’ingressos. 

No és només qüestió de justícia. Un estudi del 2018 va constatar que, tot i que els nord-americans són tres vegades més rics que fa 65 anys, la seva felicitat no ha augmentat.