Una oenagé denuncia traves judicials en el 96% de casos de vulneració de drets humans

L’oenagé catalana de defensa dels drets humans Irídia ha denunciat aquest dijous que ha patit algun tipus de trava judicial (per part del jutge, fiscal o policia) en el centenar de causes judicials de vulneració de drets humans que ha portat des del 2016. En la roda de premsa en què s’ha presentat l’informe de violència institucional de Catalunya al 2022, s’ha donat a conèixer que un jutge investiga cinc policies de Cornellà de Llobregat per lesions racistes a un jove.

La finalitat d’Irídia és atendre qualsevol víctima de violència institucional, per la qual cosa les causes judicials que porta són la defensa de persones que són acusades d’algun delicte per l’administració pública a causa d’algun tipus de discriminació i l’acusació a policies i funcionaris que han exercit algun maltractament a persones utilitzant la seva condició d’empleat públic.

Segons ha publicat Irídia aquest dijous en el seu informe anual de violència institucional, en un 96% del centenar de causes judicials en les que ha treballat des del 2016 ha patit alguna trava judicial: o bé el jutjat no ha garantit una investigació efectiva dels fets o bé la fiscalia no ha assumit un rol proactiu en l’esclariment dels fets o la policia no ha facilitat les dades necessàries per a la investigació.

Respecte a l’acusació de no col·laboració policial, l’entitat destaca en el seu informe que només en 11 de les 57 causes judicials per violència institucional en les quals està personada en el dia d’avui hi ha hagut una investigació policial interna i, d’aquestes, tres han sigut a iniciativa del mateix cos policial, mentre que vuit han sigut realitzades per requeriment judicial.

Quant a la fiscalia, Irídia l’acusa d’haver tingut un rol proactiu per aclarir els fets en només dues de les 57 causes esmentades. I respecte al poder judicial, l’oenagé denuncia que en un 50% d’aquestes 57 causes el jutge ha arxivat la causa sense realitzar totes les diligències d’investigació necessàries o ha decretat que la causa es tramiti com un delicte lleu.

D’aquests casos arxivats, Irídia apunta que més de la meitat han sigut finalment reoberts gràcies a recursos interposats per ells i estimats per instàncies superiors.

Violència institucional

Segons l’informe de violència institucional el 2022 a Catalunya presentat aquest dijous en el Col·legi de Periodistes juntament amb el Servei d’Atenció i Denúncia davant Situacions de Violència Institucional (Saidavi) i SOS Racisme, al llarg de l’any passat, 113 persones que van patir algun tipus d’abús van demanar ajuda a l’entitat, però només 57 d’aquests casos reunien les característiques de violència institucional i van ser, per tant, atesos per Irídia.

El 2021, van ser 161 les persones que es van dirigir a l’oenagé i 62 els casos finalment atesos. Dels 57 episodis de violència institucional que ha conegut Irídia el 2022, un total de 35 corresponen a actuacions policials en l’espai públic, set van passar en presons, cinc en comissaries de policia, quatre en domicilis privats, quatre en protestes al carrer, un en un centre d’internament per a estrangers (CIE) i un en una Fiscalia de Menors.

La distribució per sexe de les víctimes és de 37 homes, 18 dones, una dona trans i una persona que no va indicar el gènere.

Dels 57 casos que ha atès, Irídia ha assumit la defensa judicial de sis d’ells, que s’afegeixen a 51 causes judicials obertes més i originades altres anys, per la qual cosa l’entitat porta un total de 57 processos judicials.

Discriminacions racistes

Irídia ha volgut posar el focus en aquest informe en les discriminacions racistes i ha assegurat que de les 57 causes que defensa als jutjats actualment, un 33% es correspon amb discriminacions o agressions racistes.

Notícies relacionades

Cheikh Drame, president de SOS Racisme: «De nen, un policia em va dir que es faria una cartera amb la meva pell»

Els abusos policials, la principal denúncia davant SOS Racisme a Catalunya

L’advocada d’Irídia Sònia Olivella ha detallat en la presentació que la discriminació racista que més es repeteix és la identificació policial arbitrària en l’espai públic, que pateixen especialment els joves de nacionalitat marroquina, colombiana i senegalesa.

A més, segons Olivella, als que més para la policia són els que es desplacen en bicicleta o patinet i a molts els requisen el vehicle al·legant que no disposen de papers que acreditin la seva condició de propietaris: «La confiscació d’aquests vehicles es perd i les víctimes no poden recuperar-los», ha assegurat.