Judici a Barcelona

Una mare s’enfronta a cinc anys de presó per no entregar a temps els seus fills al pare

  • Silvia Aquiles és una de les primeres dones reconegudes a Catalunya com a víctimes de violència institucional, a l’haver-se-li aplicat en fals la síndrome d’alienació parental per retirar-li la pàtria i potestat

Una mare s’enfronta a cinc anys de presó per no entregar a temps els seus fills al pare

JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’acusació particular sol·licita cinc anys de presó; la fiscalia, dos anys, i la defensa, l’absolució. El futur de Silvia Aquiles depèn d’un jutge. Aquesta mare de dos menors d’edat s’enfronta a una pena que pot comportar el seu ingrés a la presó després de la denúncia presentada pel seu exmarit i avalada per la fiscalia per un presumpte delicte de sostracció de menors perquè, al seu parer, no li havia entregat els fills fruits del seu matrimoni a temps després que la justícia li retirés la guarda d’un i la pàtria i potestat de l’altre. En el rerefons d’aquest cas hi ha l’aplicació de la falsa síndrome d’alienació parental (SAP), és a dir, la possible influència en els petits en contra del pare.

La Silvia i la seva amiga Isabel Hervás són la primeres dues mares a Catalunya que un recent estudi confirma que han patit violència institucional. L’Administració de justícia els va treure els seus fills afirmant que patien la denominada síndrome d’alineació parental, una falsa patologia rebutjada per la comunitat científica, les Nacions Unides i el mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A la vista hi han assistit amb observadores representants de l’associació Dones Juristes que, en un comunicat, ha denunciat l’aplicació d’aquesta falsa síndrome.

El judici havia de començar aquest dilluns en un jutjat de Barcelona, però davant la presentació per part de la defensa de diversa documentació, entre la qual un informe de la Universitat Carles III sobre l’aplicació el qüestionat SAP, la vista va ser ajornada fins al 15 de març. Però la història de la Silvia va més enllà. El seu calvari va començar quan va denunciar la que era la seva exparella per presumptament haver abusat sexualment del nen, que ara té 5 anys, i la nena, de 7 anys, quan encara estaven junts. El cas va ser arxivat per falta de proves, tot i que, a partir de llavors, tot se li va girar en contra.

Germans separats

Un jutjat de família va acordar el 17 de febrer del 2020 separar els dos germans, a l’entendre que la dona impedia mitjançant «excuses» i «accions judicials» contra el pare que els nens recuperessin el vincle amb el progenitor, transmetent als petits missatges negatius contra ell (del qual es va separar el 2016), com els relatius als suposats abusos sexuals. La magistrada va retirar la pàtria i potestat de la nena a la Silvia i al pare i la va derivar a un centre tutelat perquè no volia viure amb el progenitor. El nen va anar a viure amb el seu pare. A partir de llavors, la dona només pot veure els seus fills de tant en tant. El fals SAP l’ha perseguit en tot moment. Una suposada tardança (negada per la defensa) a l’hora d’entregar els nens a la que va ser la seva parella és el que li ha ocasionat ara la petició de presó.

Notícies relacionades

La defensa de la Silvia afirma que no va estar els 14 dies sense entregar els nens al jutjat, tal com sosté la fiscalia en el seu escrit d’acusació, sinó que se’n va anar uns dies a Girona per recuperar-se d’una gastroenteritis (té justificant mèdic), i que la seva advocada estava de baixa per malaltia i no li va poder comunicar el requeriment judicial. Quan ho va fer, dies després que es dictés la decisió, la dona es va dirigir al jutjat per entregar els nens, tal com va presenciar al seu dia EL PERIÓDICO. Per aquesta raó, l’advocada de la Silvia afirma que no ha comès cap delicte.

Aquest dimarts, en les qüestions prèvies del judici, l’advocada de la Silvia, Antonia Ortiz de Arcos va anar més enllà i va sol·licitar l’anul·lació del procés judicial per falta de legitimitat de l’exmarit a l’hora de presentar la querella en nom de la seva filla menor d’edat, ja que ja tenia suspesa la pàtria i potestat. També va al·legar que la seva exparella va interposar aquesta acció penal per la presumpta sostracció de menors quan encara no havia finalitzat el dia en què el jutjat va notificar a la dona la suspensió de la pàtria potestat. La fiscalia, no obstant, argumenta que la dona, a fi d’evitar a l’entrega, «va fugir» del seu domicili. Quan el 18 de febrer un equip de la DGAIA i els Mossos van anar a la vivenda, es van trobar el pis buit.