«Per ser gai, els meus pares em van aplicar electroxocs i ara em maltracta el meu nebot homòfob»

La història d’Enric Mur està tenyida de dolor i llibertat a parts iguals. «Ell és com una au Fènix que sorgeix de les cendres», diu fent broma el seu amic. Mur va descobrir la seva homosexualitat de molt petit. A l’escola, i a casa, li deien que estava malalt. «Els meus pares em portaven a teràpies psicològiques i psiquiàtriques, el que ara s’anomenen teràpies de reconversió. Una vegada al mes, a França, em feien electroxocs per corregir-me», explica. Ell tenia 15 anys, i allò va durar fins als 20. «Encara recordo els cables, les descàrregues... segur que m’ha passat factura. Em podrien haver destrossat el cap, avui podria estar en un psiquiàtric», explica.

La necessitat d’estimar

Mur mai va parlar obertament amb els seus pares de la seva orientació sexual. «Mai em vaig atrevir, i sempre vaig viure amb ells. He tingut parelles però m’havia de veure d’amagat, els caps de setmana», afegeix aquest auxiliar de geriàtric retirat. Encara avui recorda com, durant el franquisme, anava als lavabos públics de plaça Catalunya per trobar-se amb altres nois i tenir les seves primeres relacions sexuals. Després va arribar el ‘destape’, la llibertat. «Jo recordo aquells anys al Boccaccio, on passava de tot: et podia venir un senyor amb la seva dona, t’agafava de la cama i et demanava que et fiquessis al llit amb ell», explica Ferrándiz. Tenen històries per parar un tren. «Per a mi l’amor és una necessitat, però no és correspost. Com un llibre, que el disfrutes tot i que saps que s’acabarà», segueix aquest home acostumat als desamors.

En 1994 Ramón Ferrándiz va decidir allunyar-se de tot i centrar-se a cuidar la seva mare, que sempre el va entendre. «Fins que va morir, i em vaig veure molt sol... tot i que sempre m’he sentit així», segueix. «Tu pots estar envoltat de gent i sentir-te profundament sol», explica Ferrándiz. «M’he cansat de viure, m’he cansat de tot. La vida m’ha decebut», justifica. Mur li fa un petó a la galta i li agraeix que sigui al seu costat. Ferrándiz va arribar a Enllaç el 2018, quan va morir la seva mare. Mur fa just un any que és a l’entitat. «Fem activitats, tenim un grup de xerrada per conèixer gent... és un lloc on saps que es preocupen per tu», segueix Mur.

Nebot homòfob

Mur li explica a Ferrándiz els seus problemes i penes, que no són pocs. «El meu nebot gran és homòfob: la setmana passada em va donar una bufetada, i un altre dia em va tirar a terra». Mur és molt creient i durant 20 anys va ser professor de catequesi. «Fins que em vaig desfogar amb un company i l’endemà em van fer fora: em van dir que no era un bon exemple». Diu que la seva germana, amb qui ha conviscut, l’accepta, però li recrimina la seva religiositat. «Em diu, ‘¿i tu et consideres un bon cristià?’ De veritat, és que jo he plorat molt», reconeix.

Estafes amoroses

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Ara tots dos són solters, no tenen fills. A Ferrándiz ja no li queda família i Mur està molt a desgrat en ella. Però el rebuig també ve d’altres llocs. «De vegades anem als bars d’ambient i ens anomenen ‘les gallinetes’, per fer-nos fora aviat. Un dia ens van dir que ens havíem de canviar el bolquer. Que et diguin això davant de tothom no és agradable», es queixa Mur. «Igual que necessites amor, necessites sexe, però avui dia no estan amb tu més de 15 minuts: tot és ràpid», es queixa Mur, que visita saunes i locals d’ambient sovint. Ell continua buscant l’amor, però li apareix en forma d’estafa. «Et demanen que els compris coses, que els donis diners... i cada vegada més. Jo busco algú amb qui ser feliç», afegeix.

Almenys els queda el suport del local de la Fundació Enllaç, al carrer de Rosselló. Un lloc on gais, lesbianes, persones trans i bisexuals de la tercera edat troben un espai on conèixer gent com ells i poder lliurar-se dels prejudicis de la resta de persones de la seva generació. «Amb totes les agressions que està patint el col·lectiu, la gent de la meva edat té por de sortir al carrer», lamenta Mur. «Aquí saps que li importes a algú», resumeix Ferrándiz.