Les persones amb discapacitat intel·lectual reclamen programes electorals de lectura fàcil

Programes electorals de lectura fàcil. Això és el que reclamen les persones amb discapacitat intel·lectual als partits polítics de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. ¿I què vol dir això? Doncs que els programes estiguin escrits de manera clara. Amb frases curtes. Sense subordinades. I amb un vocabulari quotidià, comprensible per a la majoria. En definitiva, que estiguin redactats de manera que siguin fàcils de llegir i entendre.

«Això no només és bo per a les persones amb discapacitat, sinó per a tota la població en general», defensa Xavier Orno, dinamitzador de participació política de Dincat, entitat que representa el sector de la discapacitat. Aquest 21 de març, Dia Mundial de la Síndrome de Down, han volgut posar el focus en la reclamació de millores en l’accessibilitat d’aquest col·lectiu al seu dret al vot perquè les eleccions siguin realment inclusives.

«És un deure de la societat i de l’Administració pública garantir que tot el que vulgui votar tingui els instruments, el suport i els recursos necessaris per fer-ho en igualtat de condicions que la resta», recorda Víctor Galmés, director de Dincat.

En les eleccions passades al Parlament de Catalunya, només el PSC, ERC i els comuns van adaptar els seus programes en clau de lectura fàcil. «És una pràctica molt poc habitual. I no plantejar els programes electorals així és una vulneració del dret a la informació de molta gent», remarca Galmés.

De cara a les municipals del 28 de maig, Dincat ha començat a contactar amb tots els partits polítics perquè els seus programes siguin de lectura fàcil. Orno, que té un trastorn de l’espectre autista, lamenta que l’existència d’aquests programes depengui de la «bona predisposició» d’un dirigent o d’un partit polític. I sap de què parla com a membre del Consell Nacional de Junts i com a membre de la candidatura d’aquest partit en els comicis del 2019 a l’Ajuntament de Barcelona. «Els partits et diuen que no tenen diners. ¿Per què no ho planifiquen? Perquè la discapacitat no és la seva prioritat. I el 12% de població de Barcelona té alguna discapacitat. Sembla que no els interessi el nostre vot», argumenta. «Són a temps de redactar els programes en lectura fàcil. És qüestió de voluntat», defensa.

Suplicar cada quatre anys

En les pròximes eleccions, cada municipi serà un món. Per això, el col·lectiu ha apel·lat també a associacions municipalistes per generar sinergies que permetin fer efectives les demandes del sector.

Notícies relacionades

L’agitador Vito Quiles fa una breu aparició a la UAB en un matí marcat per la tensió i les càrregues policials

El País Valencià no va trucar a 90.000 dones que s’haurien d’haver fet una mamografia el 2024

Tot i que Orno planteja anar més enllà. «¿Hem d’anar suplicant cada quatre anys? ¿Hem de dependre de la bona voluntat del polític de torn?», es pregunta abans de reclamar una reforma de la llei electoral que obligui els partits a garantir l’accessibilitat dels seus continguts i espais electorals. «No hauríem de suplicar. Hauria de ser igual arreu del país i estar normalitzat», rebla.

No tenen xifres de participació electoral del col·lectiu, però Orno constata en les xerrades de conscienciació que imparteix que cada vegada hi ha més interès. «Hem de normalitzar que la política ha de ser un espai per tractar els temes que interessen a les persones amb discapacitat, per fer caure barreres i per construir una societat més inclusiva. Si ho fem, cada vegada hi haurà més persones implicades», assegura.