Atac Cibernètic a l’Hospital Clínic

La falta de professionals accentua l’amenaça dels atacs cibernètics

La falta de talent en ciberseguretat s’estima en uns 24.119 professionals, una bretxa que continuarà creixent tant en l’administració pública com al sector privat

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Hi ha dos tipus d’empreses: les que han patit un atac cibernètic i les que el patiran». L’advertència d’aquesta recurrent cita també podria estendre’s als hospitals, com evidencia la «sofisticada i complexa» agressió informàtica que aquest diumenge va deixar paralitzat l’Hospital Clínic de Barcelona. L’onada d’estafes i segrestos digitals dels últims anys ha fet que la ciberseguretat sigui cada vegada més crucial tant per a l’administració pública com per al sector privat. Tanmateix, aquesta amenaça compta amb un problema afegit: falten professionals.

El 2021, Espanya comptava amb uns 149.774 professionals de ciberseguretat, però també amb una bretxa de talent estimada en 24.119, segons l’‘Análisis y Diagnóstico del Talento en Ciberseguridad en España’ elaborat per ObservaCiber. Llavors, el nombre d’experts necessaris era de 63.191 llocs de treball, una xifra que el 2024 superarà els 83.000. Del 2021 al 2022, la força de treball en aquest camp va créixer un 23,22%, però la bretxa de professionals es va disparar un 57,5%, segons un estudi de l’associació (ISC)².

S’està contractant cada vegada més experts en seguretat informàtica, però no al ritme que aquesta amenaça requereix. El problema va més enllà d’Espanya i, a nivell global, l’escassetat de professionals qualificats és de 3,4 milions d’experts. Aquesta problemàtica, a més, s’ha accentuat després que la invasió russa d’Ucraïna i les tensions geopolítiques globals hagin accelerat els atacs cibernètics. Tot i així, Espanya figura com a quarta potència mundial de ciberseguretat en el Global Cybersecurity Index 2020, informe elaborat per l’UIT, l’organisme de les Nacions Unides que regula les telecomunicacions.

¿Falta d’inversió?

Aquesta falta de personal pot deure’s, d’una banda, que durant anys la ciberseguretat no s’ha vist com una prioritat dins de les empreses. «En els últims anys ha crescut la demanda de perfils en ciberseguretat, però la inversió en aquests equips no creix de manera proporcional, cosa que pot portar a situacions d’estrès», explica Miguel López, director general a Espanya de la companyia nord-americana Barracuda Networks.

Malgrat tot, la constant digitalització dels seus negocis està començant a donar rellevància estratègica a aquest aspecte. Així, un 51,3% de les empreses espanyoles vol augmentar la inversió en la protecció dels seus sistemes, segons un estudi de Secure&IT. Un 90% de les companyies nacionals s’han vist afectades per algun tipus de ciberamenaça.

Fuga de talent

Notícies relacionades

Els experts consultats per EL PERIÓDICO assenyalen que l’escassetat de professionals també es deu a una fuga de cervells. Molts prefereixen anar a treballar en empreses de fora d’Espanya. «Ho fan perquè les ofertes econòmiques no són comparables amb les d’aquí. A més, hi ha ritmes de pressió molt alts i això crema molt», explica Selva Orejón, directora executiva de la firma de ciberinvestigació onBRANDING. «Les oportunitats laborals i les expectatives salarials són molt superiors a fora», afegeix López, que lamenta una «falta de valoració» sobre la feina dels experts en ciberseguretat.

L’empresa privada és el principal demandant d’aquest tipus de perfil professional, segons l’informe d’ObservaCiber, però l’administració pública també necessita més experts en seguretat informàtica. Els sous dels professionals en ciberseguretat oscil·len entre 25.000 i 60.000 euros al sector privat. En l’administració pública poden anar dels 23.000 que cobren els tècnics de projectes fins als més de 90.000 euros dels alts directius, segons es desprèn de la informació sobre retribucions de l’Institut de Ciberseguretat d’Espanya (INCIBE).