SOS Racisme denuncia casos de discriminació de docents a nens migrants

No obstant, aquest 2022 han començat a detectar que les escoles, el professorat i la mateixa institució educativa també discrimina els menors. «El problema és que la inspecció d’Educació no fa res respecte a això», es queixa Úrsula Ruiz, tècnica del Servei d’Atenció I Denúncia (SAID) de l’entitat. Els principals sindicats de l’escola pública catalana, Ustec i CCOO, no tenen constància, asseguren, que això sigui així.

Fa anys que el SAID de SOS Racisme, un espai de denúncia per a les persones que pateixen discriminació racial, detecta casos de ‘bullying’ entre escolars per motius de raça. «El sorprenent és que aquest 2022 estem veient discriminació entre mestres, orientadors, tutors... la mateixa escola en el seu conjunt assenyala els joves i adolescents racialitzats», afirma Ruiz, criminòloga i jurista. «Són situacions molt subtils, en les quals es tracta aquests nens amb prejudicis i estereotips que marcaran el seu desenvolupament».

L’‘efecte Pigmalió’

Al·ludeix que una mirada negativa i les baixes expectatives dels professors cap als alumnes d’origen migrant, l’anomenat efecte Pigmalió, és un dels principals factors que dificulta, per exemple, que aquests estudiants arribin a la universitat. Ruiz posa l’exemple dels prejudicis que segons ella s’activen entre el professorat davant un alumne llatí. «El tracten com un futur delinqüent. Ho vigilen més des de la coacció i la desconfiança. I els seus càstigs són desproporcionats», afirma.

També cita el cas de docents que rebaixen les expectatives dels menors. «Els diuen que no serveixen per al batxillerat i la universitat, malgrat que no tenen mal nivell. Això afecta les expectatives i esperances que es dipositen en cada nen», lamenta. Aquest és un tema que preocupa l’entitat, ja que el percentatge d’alumnes migrants a la universitat és tres vegades menor respecte als nascuts a Espanya, segons un estudi de l’Observatori Espanyl del Racisme i la Xenofòbia del Govern, publicat l’any passat. «Ens sembla perillosíssim ja que les escoles tenen l’obligació de cuidar i protegir els menors. Se n’han de corresponsabilitzar», remarca Ruiz.

SOS Racisme sempre aborda les denúncies relacionades amb el professorat amb el Departament d’Educació. En la majoria de casos, contactant amb els inspectors territorials assignats a l’escola implicada. «No són col·laboratius. Rebaixen la queixa. Mai accedeixen a la petició que fem. No han establert ni una sola sanció... ¿fins on ha d’arribar el racisme perquè necessitin començar a actuar?», es queixa Ruiz. En alguns casos, explica, la conselleria s’escuda que es tracta d’un centre concertat, perquè molts nens nouvinguts són matriculats en aquests centres, on la taxa de nens racialitzats és molt menor, a petició de l’Administració.

El gruix, assetjament entre alumnes

No obstant, el gruix dels casos de discriminació que gestiona SOS Racisme són relatius a ‘bullying’ entre alumnes de la mateixa escola o la mateixa classe. «Veiem agressions verbals, físiques i contra objectes. L’edat va dels vuit als 17 anys i normalment l’assetjament està relacionat amb temes físics: els cabells, l’olor o les formes diferents d’actuar». Per exemple, el menjar que porten a l’esbarjo. «Veiem un malestar emocional en aquests nens, no se senten vàlids ni acceptats. És el primer rebuig en la societat i no entenen encara la qüestió racial. Ningú vol ser el diferent, però en el cas de la discriminació racial encara és més dur: no volen ser diferents però no poden deixar de ser-ho», exposa Ruiz.

Notícies relacionades

UsApps, la via directa per denunciar ‘bullying’ a Educació

Els pares de les bessones de Sallent: «No es deia Iván, es deia Alana»

En els casos de discriminació entre menors sí que hi ha una cooperació més gran de l’escola. «La implicació és positiva però ens adonem que no tenen eines ni mitjans per abordar el racisme. Se’ls escapa, no ho veuen», afegeix Ruiz. En molts casos, l’assetjament acaba amb una mediació de l’oenagé, i de vegades neix una col·laboració entre l’escola i SOS Racisme amb xerrades i tallers al centre. Però, sincerament, la majoria de pares acaben canviant els seus fills d’escola.

Algunes de les famílies aprofiten aquell moment per tenir una xerrada amb els seus fills que els marcarà de per vida. Una xerrada en la qual es veuen obligats a advertir-los que aquesta discriminació els acompanyarà tota la vida. Altres famílies ho han normalitzat. O simplement ho ignoren. «Som conscients que les famílies que arriben fins a SOS Racisme són només la punta de l’iceberg: són els que tenen menys por, que tenen temps per venir i els més apoderats. Però hi ha centenars de persones que no s’atreviran a fer aquest pas», remarca Ruiz. Moltes persones, especialment els que es troben en situació administrativa irregular, temen contactar amb l’Administració per por de ser deportats al seu país.