Educació actualitza el programa de prevenció del ‘bullying’ a l’escola

Segons fonts del Departament d’Educació –que no havien anunciat el canvi–, es tracta d’una «actualització dels programes sota l’enfocament dels nous currículums» «per potenciar la prevenció de l’assetjament escolar i les pràctiques restauratives als centres», expliquen. Aquesta és tota la informació que, de moment, la conselleria ha volgut afegir a l’actualització al DOGC tres dies després que la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, demanés perdó a la família de Sallent i reconegués que era obvi que «alguna cosa havia fallat» en el cas de les bessones.

El nou protocol, segons recull el DOGC, «amplia la mirada del benestar com a factor de protecció principal, fent èmfasi a establir estructures de detecció preventiva continuada que ajudin a millorar l’observació de les relacions, el benestar i els canals de comunicació». A més –segons prossegueix el text–, dota de noves eines i estratègies per a la tipificació, «aspecte clau en l’abordatge de casos d’assetjament i ciberassetjament escolar».

Llenguatge no victimitzador

Un aspecte import de l’actualització del programa és l’ús d’un llenguatge no revictimitzador ni criminalitzador. «És en aquest sentit que s’incorpora el concepte de rol entès com el paper que cada alumne o alumna decideixi fer en el sistema grup-classe-centre, que facilita la reparació dels fets mentre s’aborda un cas», especifica la resolució, de la qual el departament no ha volgut, de moment, donar detalls.

El cos del nou decret insisteix que s’adapta als nous currículums per, en la mateixa línia que aquests, «aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva que contempli totes les persones i on sigui possible la igualtat d’oportunitats i la igualtat real i efectiva».

Comparant els documents de 2017 i l’actual, aquest diari ha observat diverses novetats. La principal és l’ampliació del programa, que passa de dos a tres anys i que amplia les hores de formació. Mentre que abans la formació dels centres que s’acollien al programa la rebien només els membres del grup impulsor, ara serà per a tot el claustre.

Sense barreres d’accés

Una altra de les novetats és que s’eliminen les barreres d’entrada per poder sol·licitar acollir-s’hi. En el programa de 2017 hi havia una sèrie de requisits previs. Avui poden sol·licitar entrar en el programa tots els centres no universitaris que reben fons públics (és a dir, els públics i els concertats), tot i que després les sol·licituds seran valorades per un grup d’experts per decidir quins centres entren en el programa (no apareixen al document publicat ni la paraula inversió ni la paraula euros).

La participació dels centres en el programa és voluntària i té una durada de tres cursos, un més que la versió anterior.

Tres fases

Notícies relacionades

'Subnormal': el crit de guerra d'Iñaki Zubizarreta contra l'assetjament escolar

El calvari dels pares del nen que pateix 'bullying'

Consta de tres fases: formació de l’equip impulsor i del claustre (abans era només de l’equip impulsor), elaboració del projecte de centre i implementació de les actuacions planificades.

Entre els compromisos de les escoles que se sumin al programa destaca incorporar al projecte educatiu del centre i, per tant, al projecte de convivència, els objectius i les estratègies derivades de l’aplicació del programa.