Lluita ecologista
Ecologistes denuncien que la Generalitat es proposa fer tales a l’avetar més gran del Pirineu
Les entitats Depana i Ipcena volen evitar «actuacions greus» per la singularitat d’aquest bosc
Són 800 hectàrees d’avet blanc (‘Abies alba’) i conformen un espai únic a tot el Pirineu perquè no hi ha cap altre avetar d’igual extensió en tota la serralada. Es coneix com el bosc de la Mata de València i és a prop del parc nacional d’Aigüestortes i de l’estany de Sant Maurici (Pallars Sobirà). Ara, després de 60 anys sense pràcticament intervencions, la Generalitat ha començat les gestions per intervenir en aquest bosc de la seva propietat. Argumenten que és la manera de prevenir incendis i de millorar l’estabilitat de l’arbratge. Però la decisió ha caldejat els ànims de dos grups ecologistes que fa dècades que estan implicats en la protecció de la zona.
Depana i Ipcena ja han presentat les seves al·legacions als tràmits del Govern i s’oposen a aquesta intervenció perquè consideren que tindria conseqüències irreversibles. Creuen que en un cas tan singular com aquest la gestió hauria de ser diferent i que el millor és mantenir el bosc tal com està: no es pot equiparar a la resta de terrenys forestals propietat de la Generalitat.
El 2014, el Consell de Protecció de la Natura ja va aprovar una moció contrària a la tala d’aquest bosc. La prevenció d’incendis, en aquesta zona de l’Alt Pirineu, segons aquestes dues entitats, és una excusa: «Aprofiten aquest pretext per talar, però la realitat és que el risc és baix o molt baix en aquesta zona».
La conselleria, en canvi, creu que no es pot deixar el bosc tal com està perquè cada vegada podria ser més vulnerable. Ho diu literalment el document oficial: «La no intervenció pot comportar la pèrdua de valors de conservació d’espècies protegides o del seu ús recreatiu, perquè la massa forestal s’estancaria».
Però Depana i Ipcena no comparteixen opinió. Segons el seu punt de vista, aquests avets madurs són l’hàbitat d’espècies protegides i en perill com l’os bru i el gall fer, dues de les més representatives de la nostra alta muntanya. «Si durant més de 60 anys s’ha conservat un dels boscos més icònics de tota la península, ¿per què cal canviar ara i intervenir-hi de manera irreversible?», es pregunten.
Si fa falta, avisen, faran les accions necessàries per evitar qualsevol d’aquestes intervencions que es proposa el departament. Admeten que hi ha altres zones de massa forestal a la resta del territori que s’han de gestionar, però el bosc de la Mata de València el volen veure evolucionar de la forma més natural i lliure possible. Tan sols així, adverteixen, continuarà sent un dels millors testimonis forestals de Catalunya.
