La falta de profes substituts, nou focus de tensió als instituts catalans

«És compatible una cosa amb l’altra; una cosa és que en el conjunt del sistema tinguis més professors que mai, que és possible; i una altra molt diferent que aquesta xifra sigui suficient i que siguin els professionals que necessites», resumeix la situació Lidón Gasull, directora d’Affac, la principal associació de famílies de l’escola pública catalana. Situació que en molts centres es tradueix en forma de setmanes sense substitut de català, matemàtiques o alemany, amb l’afectació que això té tant per als alumnes, els principals damnificats (tot i que de vegades ells no ho sàpiguen), els que perden en aquestes classes, però també per a la resta de professors que han de fer l’impossible perquè aquestes criatures no quedin desateses.

Un exemple: a les llistes de nomenaments –procés que es fa dues vegades per setmana per assignar les vacants entre la borsa de docents sense plaça– del 6 de febrer al Servei Territorial del Vallès Oriental-Maresme, places i places acompanyades d’un nombre zero. És a dir, que no ha sortit ningú per cobrir-les. Matemàtica, Física i Química, Tecnologia, Català, Cultura Clàssica, Francès... zero, zero, zero, zero, zero i zero.

Hores de més

Darrere de cada un d’aquests zeros, una mitjana de 25 criatures sense professor de cada una de les matèries, i un claustre una mica més tensionat, havent de cobrir aquestes vacants durant les seves guàrdies. Una situació que està portant molts professors a fer classe de matèries que no són la seva especialitat en hores de guàrdia perquè l’alumnat no pateixi les absències, i fer més hores lectives de les que els toquen durant dies o setmanes (hi ha baixes curtes i baixes llargues).

Quan es donen aquestes situacions –cada vegada que un company d’una de les especialitats que té la borsa curta cau malalt– es troben amb la paradoxa de sentir que gairebé ha sigut pitjor el remei que la malaltia: l’acord per reduir una hora lectiva als docents ha portat a la contractació de 3.566 professors de cop, cosa que ha buidat la borsa de certes especialitats, i ha fet que, a la pràctica, en no poques ocasions hagin de fer més hores lectives. Una cosa que els docents insisteixen a atribuir «una altra vegada» a la falta de planificació del departament: «El problema no ha sigut la contractació, per descomptat, sempre fan falta més docents, el problema ha sigut la manera com s’ha fet, sense tenir-ne en compte les conseqüències», reflexiona la cap d’estudis d’un institut públic.

«Les borses de profes de pràctiques estan buides en el sector industrial, no només per als substituts», assenyala Miquel Casa, professor de l’Institut Llobregat de l’Hospitalet, centre especialitzat en FP que fins aquest dilluns –amb un mes i mig de retard– no ha pogut comptar amb el mig professor de Fabricació Mecànica que li tocava en el repartiment dels 3.566 docents de gener.

Qüestió de condicions

«El sistema educatiu té un problema de falta de professors de determinats perfils professionals perquè la professió no està ben remunerada. És molt difícil trobar especialistes de perfils molt concrets que en el món privat sí que són ben pagats, com ara matemàtiques o informàtica», sentencia Gasull.

Notícies relacionades

Educació aposta perquè el curs 2023-2024 comenci la primera setmana de setembre a jornada completa

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Des del Departament d’Educació defensen que el 2 de febrer hi havia 31.582 persones disponibles en les borses. Fet –cert– que no treu que hi hagi determinades especialitats més difícils de cobrir, com reconeix la mateixa conselleria, que afegeix que ja ha pres mesures. «Aquesta situació s’ha donat abans i després de la incorporació dels 3.566 docents per la reducció de l’hora lectiva», desvinculen des de Via Agusta, i desgranen les mesures empreses per solucionar el problema: s’ha introduït la possibilitat de ser a la borsa (i per tant, fer classe) sense tenir el màster de professorat –només amb el compromís de cursar-lo– i l’aprovació del complement de més dedicació per a professorat d’informàtica.

Aquesta última mesura –al principi aplaudida ja que es tractava d’una reivindicació en el sector– també ha generat certa estupefacció als centres docents per la seva poca flexibilitat. «El decret permet fer cinc hores lectives més amb un suplement i els treu a aquests docents les permanències, i això carrega feina en els companys, que hauran de fer aquestes guàrdies; però aquest no és el principal problema. Permet fer cinc hores exactes. Ni més, ni menys. Hi ha molts centres que s’acollirien al decret però no poden fer-ho perquè no els coincideix el nombre d’hores», assenyala aquesta absurditat la professora Mercè García, sindicalista a CGT Ensenyament.