Estudiar una carrera d’Humanitats costa més del doble a Catalunya que a Astúries

L’Observatori del Sistema Universitari ha presentat aquest dimecres l’estudi ’Preus públics de matrícula, ¿ja està?’ una exhaustiva anàlisi de la situació final, el curs 2022-23, després dels acords sobre preus públics de matrícula universitària. L’informe conclou que el preu de la primera matrícula d’un curs de grau varia entre 518 i 1.361 euros en funció d’on i què s’estudiï. Una mateixa carrera de l’àmbit de les Arts i Humanitats avui costa més del doble a Catalunya que a Astúries i una de les carreres sanitàries més cares costa 1,8 vegades més a La Rioja que a Andalusia. 

¿On és més car estudiar? La resposta és: depèn de la carrera. Les més cares són les que s’engloben en Ciències de la Salut, seguides de les Enginyeries i altres estudis de ciències. Les més barates, mentrestant, són les que pertanyen a l’àrea de les Ciències Socials i Arts i Humanitats.

Catalunya

Catalunya, en els últims anys, ha tingut una considerable baixada de preus. Per curs, cada estudiant paga entre 1.061 i 1.108 euros en taxes de matrícula. ¿Significa que està entre les comunitats més barates? Una vegada més, depèn. Curiosament, a Catalunya resulta més econòmic estudiar una carrera ‘cara’, com ara Medicina, però és més car estudiar una carrera ‘barata’, com Humanitats, segons explica la investigadora Vera Sacristán, autora de l’estudi.

Respecte a la diferència de preus de matrícula a tot Espanya, Sacristán eximeix de tota responsabilitat les facultats, que no són les que fixen les taxes. Són les comunitats autònomes les que ho fan. En tot cas, el límit econòmic de les taxes és una responsabilitat de la Conferència General de Política Universitària, en la qual les autonomies comparteixen taula amb el Ministeri d’Universitats. Per tant, la investigadora assegura que es tracta d’una «responsabilitat compartida».

El màster

L’informe revela que el preu de la primera matrícula d’un curs de màster habilitant per a o vinculat a l’exercici d’una professió regulada a Espanya –com la docència i la psicologia– varia entre 591 i 1.283 euros. Un mateix màster habilitant com el de Formació del Professorat de Secundària costa més del doble a Navarra que a Galícia, i un de l’àmbit de l’Enginyeria costa 1,7 vegades més a Navarra que a Andalusia.  

L’aclaparadora majoria dels màsters oficials (90,1%) ni habiliten ni estan vinculats a l’exercici d’una professió regulada a Espanya i els preus no han sigut cap objecte d’acord per contenir-los. Com a resultat, un màster no habilitant pot arribar a costar més de quatre vegades i mitja més a Múrcia que a Andalusia, i arribar als 2.818 euros per curs (sense incloure-hi els màsters a preus diferenciats). Els màsters oficials a preus diferenciats, alguns dels quals són fins i tot habilitants, arriben als 13.500 euros per curs.  

Repetir, un càstig econòmic

L’autora de l’estudi posa èmfasi en el «càstig econòmic» que suposa per als i les alumnes repetir una assignatura. Les matrícules són, en aquests casos, més cares que la primera vegada. És una situació atípica a tot Europa, on als repetidors se’ls posa limitacions acadèmiques, no econòmiques. Per exemple, acotar el nombre de convocatòries i d’assignatures en les quals l’estudiant es pot matricular per curs. Totes les comunitats autònomes apliquen coeficients multiplicadors del preu de les segones matrícules i posteriors, la qual cosa afecta especialment l’alumnat amb renda familiar més baixa. Però ho fan de manera molt desigual, no només en imports, sinó també en criteris. Aquest càstig econòmic a la repetició d’assignatures resulta un condicionant dissuasori a l’hora de triar els estudis a cursar.

 

Doctorats més cars

L’estudi assenyala que tampoc s’han produït acords sobre els preus del doctorat, que han experimentat increments significatius i són tremendament dispars entre comunitats autònomes. Es constaten diversos incompliments dels acords de la Conferència General de Política Universitària, incompliments que deixaran de ser-ho si s’acaba aprovant la redacció actual de la futura llei universitària (Losu, que actualment és al Senat pendent de l’aprovació definitiva). Continuen sense detectar-se criteris objectius per a la fixació dels preus públics de matrícula.

Notícies relacionades

Els rectors apressen el conseller Nadal a millorar el finançament de la universitat

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

En aquest context, l’estudi que ha dut a terme la investigadora Sacristán assenyala que la Losu preveu la desregulació i descoordinació entre comunitats autònomes dels preus públics de matrícula, ja que la Conferència General de Política Universitària deixarà de fixar el límit, i passa a referir-se a un «marc general de contenció o reducció». Si s’aprova la redacció actual de la llei, remarca Sacristán, la variabilitat i la manca de justificació dels preus públics es podria consolidar i fins i tot ampliar.

Desigualtat territorial

Desigualtat territorialTan sols sis comunitats autònomes han abaixat l’interval de preus en euros corrents: Andalusia, les Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya i Galícia. A això s’hi afegeix Astúries, que ha reduït les taxes dels màsters més cars mentre que n’incrementava els més barats. Com a resultat, a l’abaixar els preus de les primeres matrícules i no modificar-se els preus de les segones i posteriors, en la majoria dels territoris aquests coeficients multiplicadors han crescut. Aquesta tendència general té unes quantes excepcions, ja que només Catalunya i el País Valencià han reduït de manera sistemàtica tots els preus.