El Bisbat de Bilbao estudia organitzar trobades entre capellans pederastes i les seves víctimes

El Bisbat de Bilbao, liderat pel doctor en Teologia i llicenciat en Psicologia Joseba Segura Etxezarraga, s’està plantejant organitzar «trobades restauratives» entre víctimes d’abús sexual i els religiosos que les van agredir. Segons informa el diari ‘El Correo’, la iniciativa –inèdita a Espanya– encara està en un estat embrionari i ha sorgit de les mateixes víctimes.

Encara no ha tingut lloc cap d’aquestes troabes ‘cara a cara’ entre botxins i abusats, però, segons han explicat fonts de la diòcesi al diari de Bilbao, aquest és «el camí a seguir». En tot cas, el Bisbat –que fa tres anys que treballa amb afectats a través d’una comissió per a la protecció de menors i la prevenció d’abusos sexuals– els ho planteja com un pla a mitjà o llarg termini.

El mes d’agost passat, la comissió d’investigació creada pel Bisbat de Bilbao va identificar catorze sacerdots com a presumptes autors d’abusos sexuals, segons va informar el bisbe en una entrevista, en què es va mostrar convençut que «hi haurà més casos» tot i que –va afegir– «alguns mai se sabran, bé perquè les víctimes no en volen parlar o bé perquè s’han perdut». «L’important és donar l’oportunitat a les víctimes que expressin la seva història, no dubtar de la seva veritat i reconèixer la seva valentia per explicar-ho», va destacar el bisbe.

Precedent amb ETA

En cas que, finalment, es porti a terme, la iniciativa de l’Església basca té similituds amb l’anomenada ‘justícia restaurativa’ per la qual víctimes d’ETA van mantenir trobades amb els assassins dels seus familiars. El rostre més visible d’aquesta iniciativa és el de Maixabel Lasa, viuda de l’exgovernador civil Juan Mari Jáuregui, assassinat per la banda terrorista l’any 2000. Onze anys més tard, Lasa va rebre una petició per part d’un dels assassins, que va demanar entrevistar-se amb ella a la presó d’Àlaba en la qual complia condemna després d’haver trencat els seus llaços amb la banda terrorista. Lasa hi va accedir. La seva odissea es va convertir el 2021 en pel·lícula de la mà de la cineasta Icíar Bollaín. 

En cas de portar-se a terme, aquests cara a cara entre sacerdots pederastes i víctimes establirien un precedent a Espanya. L’única iniciativa que hi ha –amb l’objectiu d’investigar els casos, com reclamen històricament les víctimes– és la comissió sobre els abusos sexuals a menors en el si de l’Església catòlica, composta per 20 membres i liderada pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo. Va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el març del 2022 per una àmplia majoria, amb l’única excepció dels vots negatius de Vox.

L’objectiu de la comissió és recollir testimonis de víctimes per elaborar un informe amb què intentaran plasmar la dimensió del problema i també proposar mesures perquè no es tornin a produir abusos. El Govern ha evitat posar terminis a la futura comissió. El precedent més pròxim és el de França, on un organisme independent va concloure que des de l’any 1950 uns 216.000 menors havien sigut abusats per prop de 3.000 religiosos. Els seus integrants van estar treballant dos anys i mig abans d’emetre les seves conclusions. 

Notícies relacionades

Cas Maristes: Benítez ja està entre reixes, la resta de pederastes mai seran jutjats

Dones davant l’algoritme

La Conferència Episcopal Espanyola, que històricament ha optat pel silenci, va assegurar, al seu dia, que estava disposada a col·laborar amb la Comissió. Després d’anys de mirar cap a un altre costat, l’Església va crear fa un parell d’anys 202 oficines repartides per tot l’Estat per aclarir els abusos. Fins al moment, han rebut només 506 denúncies, de les quals 60 corresponen al període entre el 2010 i el 2020.

El Parlament de Catalunya també va crear l’abril del 2022 una comissió d’investigació sobre abusos sexuals i pederàstia a l’Església catòlica, arran de l’eclosió d’escàndols com el cas Maristes, destapat per EL PERIÓDICO. L’objectiu de la comissió és el d’«aclarir l’abast de la pederàstia dins de l’Església catòlica, així com en els àmbits escolar, esportiu i d’oci, o altres àmbits en què s’hagi produït col·laboració, per conèixer tota la veritat, assumir i depurar responsabilitats i obrir un procés de reparació a totes les víctimes de les violències sexuals».