Catalunya obrirà set nous centres d’atenció a víctimes de violència masclista

«És important per descongestionar aquest servei i per millorar la distribució territorial: ens falla la zona de la Catalunya Central, com Vic, o la zona de la Costa Brava. Hem de millorar en el tipus d’atenció i alleujar la forta pressió assistencial que tenen alguns serveis», anuncia a EL PERIÓDICO la directora general per a l’erradicació de les violències masclistes, Laia Rosich. Les treballadores d’aquests serveis, que s’han començat a organitzar, també demanen millores laborals.

Fa més de 10 anys que la Generalitat compta amb una xarxa de serveis especialitzats per a l’atenció de la violència masclista. Es tracta d’un servei en què les dones poden acudir sense que hagin d’acreditar una denúncia prèvia. Aquests centres es dediquen a atendre les demandes perquè tant elles com els seus fills es puguin apartar de la situació de violència i recuperar-se del trauma patit, independentment del recorregut judicial. El 2019 hi havia 8 centres a tot Catalunya. En quatre anys el nombre de centres s’ha duplicat fins arribar als 17 actuals. Però la xarxa segueix tensionada i amb llistes d’espera.

Aquest 2023, la Conselleria de Feminismes té previst obrir 7 nous centres. Així mateix, per compensar l’augment de la inflació, la conselleria que dirigeix Tània Verge ha augmentat un 10% el finançament d’aquests serveis. «Sabem que no és suficient, però és un primer pas necessari, mai abans s’havia tocat el finançament d’aquest recurs», ha remarcat Rosich. També recorda que el 2022 van contractar una professional més per a cada un d’aquests centres, que compten amb plantilles de menys de 10 treballadors.

Plantilles tensionades

Les treballadores d’aquests serveis, tanmateix, denuncien que aquests augments són insuficients. Algunes s’han organitzat en una coordinadora que agrupa alguns dels centres existents. El 2021 van enviar les seves demandes a la conselleria. «Només n’han portat a terme una de tot el que demanem: ens falta molt personal, i estem en una situació precària. Som professionals molt formades: amb carreres, màsters i postgraus, però estem cobrant sous que no ens reconeixen aquesta professionalització, som a prop del salari mínim interprofessional», es lamenta Magda Jou, treballadora d’un SIE i membre de la coordinadora.

Les empleades també parlen d’una situació de ‘burn out’, que porta a la fuga de moltes treballadores. «Vivim situacions molt tenses i que també ens afecten, amb una càrrega de treball enorme perquè no volem deixar cap dona sense ser atesa», afegeix una altra professional, Liliana Carballo.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Una altra de les demandes de les treballadores és que els serveis deixin d’estar subcontractats a entitats socials i s’assumeixin des de la xarxa pública. Una cosa que la conselleria no preveu. «No tenim aquesta capacitat ni ens ho estem plantejant, el que sí que volem és fer externalitzacions ben fetes perquè les treballadores estiguin reconegudes. Tant aquesta conselleria com Drets Socials volem millorar el conveni que regula aquests treballadors», diu Rosich.

La Direcció General d’Erradicació de les Violències Masclistes ha iniciat un procés per avaluar el correcte funcionament d’aquests serveis. Entre altres coses, vol revisar quines funcions han d’assumir aquests serveis i quines altres recauen sobre els serveis socials de cada ajuntament. Per exemple, les vivendes en cas d’emergència per acollir dones que necessiten fugir de forma urgent de casa del seu agressor per un alt risc per a la seva vida. «Hem duplicat l’aportació als municipis, arribant als tres milions d’euros, i estem acompanyant-los i assessorant-los perquè, entre pobles i comarques, puguin compartir alguns equipaments», afegeix Rosich.