Violència de gènere
Víctima de violència masclista: «El meu ex utilitza la polsera de control per perpetuar l’assetjament»
Una dona relata que el seu maltractador ha fet un mal ús del dispositiu 150 vegades en 18 mesos
Les polseres per controlar els agressors masclistes són un dels instruments amb què el Ministeri de l’Interior vol aturar l’onada de feminicidis de les últimes setmanes. Jutges i advocades consultades per EL PERIÓDICO han qüestionat l’eficàcia d’aquest sistema i han admès les seves objeccions a sol·licitar aquesta mesura de protecció a les víctimes de violència de gènere. Entre els motius que esgrimeixen figuren, d’una banda, que en massa ocasions, quan l’agressor trenca l’allunyament, la policia arriba massa tard. I de l’altra, que de vegades els agressors utilitzen les polseres per continuar perpetrant violència psicològica.
Aquest últim supòsit és el que ha patit una dona, que, amb el nom fictici de Berta, ha denunciat el seu cas a ‘El món a Rac1’. L’exparella de la Berta porta una polsera de control des del juny del 2021. Des d’aleshores fins ara, l’agressor ha fet un mal ús del dispositiu, ja fos traient-se’l o no carregant la bateria d’aquest aparell en 150 ocasions. Això significa que 150 vegades, la majoria de matinada, la Berta rep la trucada del sistema Cometa o dels Mossos d’Esquadra avisant-la i preguntant-li si està bé. «Utilitza la polsera com una forma d’assetjament. Jo ho sento així. Un dia pots oblidar-te de carregar la bateria, però 150 dies ja és intencionat», ha assenyalat la Berta.
«Em destrossa psicològicament»
En el seu cas, la Berta denuncia obertament la ineficàcia del sistema ideat per protegir-la. Aquests avisos que la desperten de matinada incrementen la seva angoixa. «Em retroalimenta l’angoixa, els nervis. M’està afectant psicològicament», ha afirmat desesperada. Relata que viu amb por. «He posat reixes a casa. He canviat d’hàbits i passo molt temps fora de casa perquè tinc por», confessa.
Ha explicat que ha presentat sis denúncies contra la seva exparella. La primera, com a víctima, va ser la que va facilitar que la justícia ordenarà l’ús del dispositiu. Les altres cinc van ser per denunciar l’incompliment de l’ordre d’allunyament. Aquestes han quedat en res. «Com que és una denúncia d’incompliment de l’ordre, el delicte és contra l’Estat i jo figuro com a testimoni, quan en realitat en soc la víctima», ha explicat.
El cas de la Berta avala les tesis de jutges i advocades que són reticents a l’ús de la polsera perquè el sistema té fallades. I d’aquestes fallades, tant del mecanisme de la polsera com del seguiment posterior, s’aprofiten els maltractadors.
En l’altre extrem, una dada que esgrimeixen els defensors de les polseres: cap dona que portés polsera ha mort assassinada.
