Jornada d’aturada a Catalunya

Baix seguiment en la vaga d’educació malgrat el malestar docent

  • El seguiment de la mobilització del professorat ha oscil·lat entre el 7,7% que assegura la conselleria i el 20% que indica la Ustec

La vaga de docents i altres sanitaris més enllà dels metges, aquest dimecres. / Zowy Voeten

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Malgrat les declaracions públiques de la Conselleria d’Educació, apuntant motius espuris després de la convocatòria de vaga de professors –parlant directament de «campanya electoral de cara a les pròximes eleccions sindicals»–, els milers de docents que s’han manifestat pel centre de Barcelona durant la primera jornada d’aturada han deixat molt clars els seus motius. «¿Què exigim al Govern? ¡Més finançament!», han repetit en desenes d’ocasions durant el trajecte entre la plaça de Sant Jaume i el Parlament de Catalunya.

Una manifestació que ha reunit 6.500 persones segons la Guàrdia Urbana –20.000 segons el sindicat Ustec–, marxant colze a colze amb professionals de la salut, amb els quals comparteixen objectiu: més inversió. Sanitat i educació pública necessiten i reivindiquen diners per poder oferir el millor servei possible a la ciutadania, com han cantat de mil maneres en imaginatius càntics (des de clàssics revisats fins a versions de Rigoberta Bandini o Shakira).

D’aquí les dates elegides per a les aturades: volen incidir en la negociació dels pressupostos de la Generalitat. «Els diners del Hard Rock Cafè, per a la Sanitat i l’Ensenyament’», corejaven els manifestants a la seva entrada al parc de la Ciutadella.

Malgrat que la que ha baixat per la Via Laietana no era la convocatòria majoritària del sector sanitari (Metges de Catalunya s’han manifestat davant la Conselleria de Salut), aquesta ha reunit a moltíssimes bates blanques. Auxiliars, llevadores reivindicant «cap dona sense llevadora» i infermeres recordant que «vocació no és explotació» i reclamant jornades de 35 hores setmanals.

Ball de xifres

Segons dades del Departament d’Educació a les 12 del migdia, el seguiment de l’aturada de docents ha sigut d’un 7,70%, xifra que els sindicats qüestionen ja que, insisteixen, «el percentatge hauria de fer-se sobre els treballadors amb dret de vaga, no sobre el conjunt», ja que, asseguren, «els serveis mínims són cada vegada més grans». En contraposició a les dades de la conselleria, la portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, ha xifrat en un 20% el seguiment de la vaga a l’escola pública.

Es tracta d’un seguiment que, en tot cas, queda lluny de la històrica mobilització del març quan un 33% dels docents, segons dades d’Educació (els sindicats el van elevar al 75%) van prendre els carrers. El 7,7% d’aquest dimecres s’acosta més als índexs de les protestes del maig, en les quals el seguiment va rondar el 6%, reflex del desgast que ja començaven a notar els professors. L’última vaga del curs passat va tenir un seguiment del 3%.

A la vaga educativa, finalment convocada per tots els sindicats amb representació al sector, s’ha afegit també el Sindicat d’Estudiants, cosa que s’ha notat en l’assistència als instituts (els alumnes de primària no tenen dret de vaga). La portaveu del sindicat estudiantil relatava abans de començar la marxa la llarga llista de motius que portava els alumnes a afegir-se a l’aturada, que van des dels «abusius preus de la matrícula universitària» fins a la cronificació dels barracons –hi ha alumnes a Catalunya que han cursat tota la seva etapa educativa en mòduls– i els incompliments en la implementació del decret per a l’escola inclusiva.

La necessitat d’invertir perquè l’educació inclusiva no es quedi només en una bonica llei s’ha vist reflectida en moltes de les pancartes dels docents que s’han manifestat a Barcelona aquest dimecres, i va ser també el tema triat per les famílies per al Dia Internacional de l’Educació, celebrat aquest dimarts. Des de l’aFFac es van convocar concentracions a les portes dels centres amb el mateix missatge: sense diners és impossible aplicar la llei, aprovada fa un lustre, però encara sense desplegar.

Dues realitats

Les dues realitats antagòniques que s’han viscut aquest dimecres al món de l’educació –una manifestació important i combativa, però també moltes escoles plenes, en què la jornada de vaga s’ha notat poc– s’han creuat aquest migdia a les portes del Parlament. Quan mestres i sanitaris han finalitzat la concentració i se n’han anat –deixant els accessos a la institució plens de pancartes amb reivindicacions com «Prou contractes d’un dia, una setmana o un mes», de la institució ha sortit un grup d’estudiants de primària que estava allà d’excursió.

Notícies relacionades

L’espai que fins feia pocs minuts l’ocupaven càntics d’«¡Educació i Sanitat, pública i de qualitat!», «Laura Borràs, a quina mútua vas?» o «Pere Aragonès, de quina mútua ets?» es va omplir de sobte d’escolars traient de les seves motxilles les seves carmanyoles de macarrons i pollastre arrebossat per menjar al sol mentre llegien els papers a terra en els quals es llegia «¡Cambray, dimissió!» juntament amb unes professores que havien anat a treballar, però assentien llegint el contingut de les pancartes sembrades a terra.

I és que, tot i que finalment el seguiment d’aquesta primera jornada de vaga del curs quedi entre el 7,7% d’uns i el 20% dels altres, el malestar entre els docents és evident i generalitzat. D’aquí que sindicats que en un primer moment no van convocar, ho van acabar fent després de consultar els claustres.