Medi ambient

Un iceberg 15 vegades més gran que París es desprèn de l’Antàrtida

Tot i que la regió es troba amenaçada per l’escalfament global, el despreniment no es deu al canvi climàtic

ice-2062433 1920

ice-2062433 1920

1
Es llegeix en minuts
France Presse

Un iceberg de 1.500 quilòmetres quadrats, equivalent a 15 vegades la superfície de París, es va desprendre diumenge de l’Antàrtida, va informar un grup de científics britànics dilluns.

Tot i que la regió es troba amenaçada per l’escalfament global, el despreniment no es deu al canvi climàtic, va assenyalar el British Antarctic Survey (BAS), un organisme que investiga les regions polars.

Producte d’una forta marea

El bloc de gel, de 1.550 km2, es va desprendre de la banquisa entre les 20.00 h i les 21.00 h GMT de diumenge, després que una forta marea eixamplés una esquerda que ja hi havia a la plataforma de gel, va detallar el BAS.

Ja s’havia desprès un altre iceberg d’una talla similar fa dos anys a la mateixa zona, batejada plataforma de gel Brunt i sobre la qual se situa la base britànica d’investigacions Halley VI.

Des de fa una dècada han augmentat les grans fissures a les plataformes de gel, observen els glaciòlegs. I ja el 2016, el BAS va decidir desplaçar la base Halley VI a un altre lloc situat a uns 20 quilòmetres per temor que quedés a la deriva sobre un iceberg.

«Part del comportament natural»

«Aquest despreniment era esperat i és part del comportament natural de la plataforma de gel Brunt. No està vinculat al canvi climàtic», va explicar el glaciòleg Dominic Hodgson, citat en un comunicat.

Notícies relacionades

El continent pateix, tanmateix, les conseqüències de l’escalfament global. L’any passat es van registrar temperatures rècord a la zona. L’extensió del gel en aquesta part va assolir el febrer del 2022 el mínim mai registrat en 44 anys d’observacions satel·litàries, va indicar recentment l’informe anual del programa europeu sobre canvi climàtic Copernicus.

El 2021, la fosa d’un iceberg, 4.000 km al nord del lloc d’on es va desprendre el 2017, va deixar anar més de 150.000 milions de tones d’aigua dolça barrejada amb nutrients, cosa que va preocupar els científics pel seu impacte en un ecosistema fràgil.