Josep Maria Cuartero: «Ajudar i acompanyar enganxa, és addictiu»

‘Alella, poble cuidador’ és una xarxa comunitària que s’implica en l’atenció i l’acompanyament dels veïns d’aquesta localitat del Maresme que estan en situació de soledat o malaltia. La iniciativa, que compta amb més de 50 voluntaris, és un dels 10 projectes reconeguts pels Premis Fundació ‘la Caixa’ a la Innovació Social 2022. El metge Josep Maria Cuartero és el president d’‘Alella, poble cuidador’ i representant en el projecte de la Fundació Sant Francesc d’Assís.

-Enhorabona pel premi. ¿Com neix el projecte i per què? 

-Neix per la iniciativa d’un veí del poble, Alex Prats, qui va plantejar el projecte a l’Ajuntament i a la Fundació Sant Francesc d’Assís, entitat sense ànim de lucre que compta amb tres centres assistencials en el municipi. Prats va detectar que a Alella, un municipi privilegiat quant a assistència sanitària i social, no hi havia vies per canalitzar tota l’ajuda i la companyia que necessiten els veïns més vulnerables. Gràcies a la important aposta del consistori i de la Fundació Sant Francesc d’Assís i a l’ingent feina de Prats hem tret el projecte.

-En el fons, és tornar a teixir la xarxa de solidaritat que hi havia als pobles.

-Abans, als pobles hi havia una estructura informal d’ajuda mútua; sempre hi havia un veí, un familiar, un amic que, amb més o menys èxit, creava un entramat social per donar un cop de mà a qui necessitava ajuda. La societat ha evolucionat; ara estem més comunicats, però també més sols, i aquesta estructura s’havia anat diluint. La idea és fer formal aquesta estructura informal. No volem suplir ningú, sinó fer detecció i acompanyament.

-¿Els pobles s’havien deshumanitzat?

-No, deshumanitzat, no. Nosaltres hem trobat humanitat a doll. Però sí que vivim més aïllats. Moltes vegades no coneixem ni els veïns de la nostra escala.

-¿Què hi ha d’innovador en el seu projecte?

-La innovació és la síntesi d’esforços dels tres pilars del projecte: la societat civil, això és, les persones que s’ofereixen voluntàries i es formen, les administracions públiques i les entitats privades que col·laboren. Uns aporten voluntat i les hores, d’altres els recursos i d’altres, el saber fer. Això dona un poder extraordinari, és una suma imbatible.

-¿A qui va dirigida la iniciativa?

-¡A tothom! A qualsevol persona que necessiti aquesta mà amiga i aquest acompanyament, sigui on sigui, ja sigui en una residència o a casa seva. També tenim el Programa Escoles Cuidadores, per acompanyar en els processos de malaltia, mort i dol. Les escoles estan fent una feina extraordinària. 

-¿Quin ha sigut el nivell de resposta de la població?

-¡Excel·lent! A tall d’exemple, li diré que hem fet cinc cursos per formar el voluntariat i tots s’han omplert. Tenim la sort de comptar entre els nostres veïns amb professionals d’alt nivell i la sorpresa ha sigut que aquestes persones, que vivien allà però potser no coneixien massa la seva ciutat, s’han involucrat i han fet aportacions molt valuoses.

-¿En aquesta resposta rau el seu èxit?

-Sens dubte. L’èxit és de la població d’Alella.

-Està clar que s’ajuda a la persona acompanyada, però ¿què li aporta al voluntari?

-Ho expliquen els mateixos voluntaris, aporta una gratificació i satisfacció personal molt gran. El que dones et ve retornat multiplicat per 10. Cuidar, ajudar i acompanyar enganxa, és addictiu.

-¿Un poble cuidador és també un poble més resilient i més feliç?

-¡Carai amb la pregunta! No soc sociòleg, però la rebuda de la iniciativa per part de la població d’Alella ha superat les expectatives. I sent així deu ser que alguna cosa troben les persones que hi participen que les fa sentir bé.

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

-La iniciativa és escalable. ¿Algun poble s’ha acostat a vostès per aprendre de la iniciativa i implementar-la?

-Sí. En paral·lel a l’associació, hem creat una xarxa de pobles cuidadors. El projecte d’Alella no es pot calcar, perquè cada poble té les seves pròpies característiques, però sí que es pot adaptar, fent les modificacions que siguin necessàries, a les estructures socials de cada municipi.