¿Qui són els ‘incels’, misògins rabiosos amb creixent força electoral?

Segons l’activista feminista Emily Rawle, els ‘incels’ no són un grup innocent d’homes que no lliguen i no saben relacionar-se amb les dones, sinó que és molt més complex. Darrere de la «soledat forçosa ‘incel’» s’amaga una «rabiosa misogínia» que dibuixa un món amb homes «carregats d’odi cap a dones que no els escullen com a parelles sexuals», a les quals veuen com «venjatives» i que segueixen el feminisme «perquè veuen els homes com l’enemic». En resum, els ‘incel’ veuen el món com una guerra de gèneres.  

Tot i que als EUA són un grup amb creixent força electoral, a Espanya el fenomen ‘incel’ no ha arribat encara a les grans masses. La paraula ‘incel’ és pràcticament desconeguda a l’agenda política, malgrat que ens hagi arribat la seva retòrica. Per exemple, els atacs cap a Irene Montero segueixen el mateix patró discursiu que els que pateix Kamala Harris als EUA. Fins i tot ho són els cinc homes que formen part de ‘La manada’ 2.0 de Castelldefels, que esgrimeixen les mateixes proclames misògines per justificar la seva violència. Malgrat això, molts comentaristes espanyols resten importància a les comunitats ‘incel’ assegurant que no són un perill real, sinó que els cataloguen d’«homes tristos» a qui «els progres es dediquen a humiliar».

Matances als EUA, Canadà i Anglaterra

Però aquest moviment no és una simple subcultura digital que s’alimenta de verí misogin, sinó que és una amenaça real. Elliot Rodger, autor del manifest a l’inici de l’article, va matar a trets sis persones a Califòrnia el 2014. Quatre anys després, Alek Minassian, motivat pels textos de Rodger, va cometre un atemptat amb 10 morts i diverses dotzenes de ferits a Toronto (Canadà). Segons va deixar escrit a Facebook: «havia començat la revolució ‘incel’». 

Més recentment, el 2021, es va fer públic el cas de Tres Genco, un nord-americà de 21 anys acusat de planejar l’assassinat d’una dona (a qui mai es va referir com a tal, ja que els ‘incels’ utilitzen termes com femella, ‘femoids’ o ‘foids’, jocs de paraules que les deshumanitzen i les apunten com enemigues). Genco també va escriure un manifest en el qual jurava «assassinar» per «odi, gelosia i venjança». El mateix dia que va escriure aquest text va buscar a Internet quines universitats del seu estat (Ohio) tenien agrupacions i organitzacions femenines i/o feministes.

L’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2022 també va ser celebrat en comunitats ‘incel’. Molts membres van insinuar que havien participat o que simpatitzaven amb grups com els ‘Proud Boys’, ultradretans que van jugar un rol protagonista en l’atac. De fet, per a molts joves la misogínia és precisament la via d’entrada al supremacisme.

El 2022, els ‘incels’ no van deixar de ser notícia. A Anglaterra, a Plymouth, hi va haver un atac terrorista ‘incel’ que va ser premiat i aplaudit pels membres d’aquestes comunitats digitals. I a Califòrnia, Paul Pelosi, marit de la demòcrata Nancy Pelosi, va ser assaltat a la seva llar per David DePape. Segons la BBC, l’agressor simpatitzava amb grups d’ultradreta vinculats a grupuscles ‘incel’. Com afirmava Emily Rawle, els ‘incel’ «són un grup més de l’ampli espectre de la ultradreta». 

El cas de Pelosi també va rebre moltíssima propaganda per part de grups polítics i figures públiques pels quals els ‘incel’ senten simpatia. Per exemple, Elon Musk, admirat per aquestes comunitats misògines, va compartir rumors que l’agressió havia sigut motivada perquè DePape era un examant de Paul Pelosi, posant l’homosexualitat com a catalitzador d’aquesta agressió, allunyant l’atenció dels discursos ultradretans com a motivació. En concret, el CEO de Twitter va compartir una notícia del ‘Santa Monica Observer’, mitjà que, com apunta la BBC, ja tenia acusacions prèvies de ‘fake news’ relacionades amb els demòcrates. 

Odi profund envers Kamala Harris

Pelosi no és l’única sota el focus dels ‘incels’. A incels.is, fòrum a través del qual s’articula una part de la comunitat ‘incel’ nord-americana, hi ha desenes de missatges dedicats a la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris. Per exemple, aquest extracte: «Kamala Harris està casada amb Doug Emhoff, un home blanc [...]. Estic veient una tendència de dones negres que són d’alta classe que van per homes blancs». I afegeixen: «Tot el que has de fer per ascendir socialment és ser blanc i buscar-te una puta ètnica, perquè els encanta casar-se amb tios blancs». Els comentaris misògins i xenòfobs segueixen: «No és negra, és curri [terme racista que utilitzen per referir-se a la seva ascendència índia]» o «no us mentiré [si dic que] que la penetraria. De fet, amb el poder de la imaginació podria [fer-ho]. Per descomptat, la faré més guapa a la meva ment». 

Notícies relacionades

La ‘manada’ de Castelldefels distorsionava les agressions: «Ella no volia fer de tot, però això no és violació»

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Aquestes comunitats misògines no només suposen una amenaça per la violència i el terrorisme, sinó perquè són un grup amb una considerable força electoral. A les presidencials dels Estats Units del 2020, el fòrum incels.co animava a votar Trump perquè si «Kamala guanya, hi haurà camps de concentració per a ‘incels’», denunciava un usuari. Si algú aliè a la política nord-americana s’hagués informat dels comicis a través d’aquests fòrums, pensaria que les dues opcions presidencials eren Trump i Kamala Harris, ja que tots els atacs als demòcrates anaven dirigits cap a ella, no cap a Joe Biden. Òbviament, per la càrrega misògina i racista.

I tot i que als Estats Units no van aconseguir la seva anhelada victòria, a Corea del Sud, sí. Com alertava la periodista Carmel Richardson, «els ‘incels’ també voten», referint-se a la victòria al març del 2022 de Yoon Suk-yeol, qui, a través de proclames antifeministes, va apel·lar al vot ‘incel’ sud-coreà, aquest sector de la societat que es va queixar que el Govern comencés a prendre accions contra les càmeres amagades en lavabos públics de dones.