«No us deixeu desviar de la fe»: aquest és el «testament espiritual» de Benet XVI

El papa Benet XVI va deixar preparat per a la seva mort un breu text, com a «testament espiritual», que la Sala de Premsa del Vaticà ha difós la tarda del dia de la seva mort, en la versió original en alemany i en traducció a l’italià. El text pòstum del difunt papa emèrit té un caràcter eminentment personal, i hi demana als catòlics i en particular als seus compatriotes bavaresos que continuïn «ferms en la fe» i no se’n deixin «desviar». En les seves últimes paraules, el papa emèrit afirma que la fe cristiana ha sobreviscut al contrast amb la ciència, moltes de les hipòtesis de la qual s’han esvaït, i a corrents liberals o marxistes en el camp de la teologia que s’han «esfondrat». Aquest és el text íntegre:

---

El meu testament espiritual

«Si en aquesta darrera hora de la meva vida reviso els decennis que he recorregut, en primer lloc veig quantes raons tinc per estar agraït. Dono gràcies abans que res a Déu mateix, dador de tot bé, que m’ha donat la vida i m’ha guiat en diversos moments de confusió; sempre aixecant-me cada vegada que començava a relliscar i sempre donant-me de nou la llum del seu rostre. Retrospectivament, veig i comprenc que fins i tot els trams foscos i fatigosos d’aquest camí han sigut per a la meva salvació i que precisament en ells m’ha guiat bé.

Agraeixo als meus pares, que em van donar la vida en un moment difícil i que, a costa de grans sacrificis, amb el seu amor van preparar per a mi una llar magnífica que, com una llum clara, ha il·luminat tots els meus dies fins al dia d’avui. La fe lúcida del meu pare ens va ensenyar als seus fills a creure, i com a indicador sempre ha estat ferm enmig de tots els meus èxits científics; la profunda devoció i la gran bondat de la meva mare són un llegat que mai podré agrair prou. La meva germana m’ha ajudat durant dècades desinteressadament i amb afectuosa dedicació; el meu germà, amb la lucidesa dels seus judicis, la seva vigorosa resolució i serenitat de cor, m’ha aplanat sempre el camí; sense que ell em continués precedint i acompanyant no hauria pogut trobar el camí correcte.

Agraeixo sincerament a Déu per tants amics, homes i dones, que sempre ha posat al meu costat; pels col·laboradors en totes les etapes del meu camí; pels mestres i alumnes que m’ha donat. A tots els confio a la seva bondat. I vull agrair al Senyor per la meva bonica pàtria als Prealps bavaresos, on sempre he vist brillar l’esplendor del Creador mateix. Agraeixo a la gent de la meva pàtria perquè en ells sempre he pogut tornar a experimentar la bellesa de la fe. Reso perquè la nostra terra continuï sent una terra de fe i sisplau, estimats compatriotes: no us deixeu desviar de la fe. I finalment dono gràcies a Déu per tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu camí, especialment a Roma i a Itàlia, que s’ha convertit en la meva segona pàtria.

A tots aquells que he ofès d’alguna manera, els demano perdó sincerament.

El que abans he dit als meus compatriotes, ho dic ara a tots els que a l’Església han sigut confiats al meu servei: ¡manteniu-vos ferms en la fe! ¡No us deixeu confondre! Sovint sembla que la ciència –les ciències naturals d’una banda i la investigació històrica (en particular l’exegesi de la Sagrada Escriptura) de l’altra– estan en disposició d’oferir resultats irrefutables en contrast amb la fe catòlica. He viscut les transformacions de les ciències naturals des de temps llunyans i he pogut veure com, per contra, s’han esvaït les certeses aparents contra la fe, que resultava que no eren ciència, sinó interpretacions filosòfiques només aparentment degudes a la ciència; així com, d’altra banda, és en el diàleg amb les ciències naturals com també la fe ha après a comprendre millor el límit de l’abast de les seves afirmacions, i per tant la seva especificitat.

Notícies relacionades

Benet XVI: el teòleg que va renunciar al papat

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Fa seixanta anys que acompanyo el camí de la teologia, especialment de les ciències bíbliques, i amb la successió de diferents generacions he vist esfondrar-se tesis que semblaven infrangibles, que han resultat que eren meres hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.), la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i continuo veient com la racionalitat de la fe ha emergit i emergeix novament de l’embolic d’hipòtesis. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l’Església, amb totes les seves insuficiències, és veritablement el Seu cos.

Finalment, humilment demano: pregueu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i defectes, m’aculli a les cases eternes. A tots els que m’han sigut confiats, dia a dia, els dedico de cor les meves pregàries.