Contractes precaris, consultes plenes, agendes infinites... Les raons dels pediatres per recolzar la vaga

L’atenció primària «està morta». Ho sentencien els joves pediatres, que denuncien que les seves condicions laborals els impedeixen exercir la professió com caldria als centres de salut. El seu sentir el recull l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap), que ha tornat a mostrar el seu «suport total» a les mobilitzacions dels seus companys. Diu la societat que sobren els motius: contractes en precari, massificació de les consultes, agendes infinites... i, a Madrid, on els seus companys fa tres setmanes que estan de vaga, qualifiquen la situació de «caòtica». Des de les urgències dels hospitals, els metges asseguren que el col·lapse de la primària impacta directament sobre els seus serveis. «D’una banda o d’una altra, sempre ens cau», diu Pascual Piñera, vicepresident de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES).

«A partir de les tres de la tarda, els que sustenten el Sistema Nacional de Salut, a totes les comunitats, són els serveis d’urgències dels hospitals i, si caiem nosaltres, serà un problema», assegura el vicepresident de SEMES quan se li pregunta si l’aturada dels metges i pediatres en comunitats com Madrid ja està afectant la porta d’entrada d’urgències, cosa a la qual respon que sí: «D’una banda o una altra, sempre ens cau», esquematitza. Fa ja gairebé un mes (SEMES) demanava al Govern un pacte d’estat per la sanitat pública.

La societat científica, que representa el segon col·lectiu mèdic més gran d’Espanya i tots els especialistes en Medicina d’Urgències i Emergències –incloent-hi metges, infermers i tècnics– alertava, a més, del «potencial impacte devastador» que el col·lapse de l’atenció primària podria tenir sobre els seus serveis, en què ja s’atén un 20%-25 % més de pacients de mitjana respecte a xifres del 2019, a escala nacional, i la previsió és que aquestes dades vagin en augment, indica el doctor Piñera. Per això, demanen redimensionar les plantilles d’aquests serveis.

Agendes infinites i el doble de pacients

Per la seva banda, l’AEPap denuncia novament les condicions laborals precàries que impedeixen als metges joves exercir la seva professió a les consultes. Ho fa en un moment d’enorme convulsió i, a la Comunitat de Madrid, amb un conflicte sanitari que sembla no tenir final. Amb els metges i pediatres en la seva tercera setmana de vaga i una altra aturada en potència a Extremadura en ple Nadal, aquesta societat científica apunta raons molt determinades: «Això es deu principalment als contractes en precari i a la massificació de les consultes amb accessibilitat il·limitada i agendes infinites, més costoses per als pediatres, que solen ser personal únic per torn».

La primavera passada, aquesta mateixa organització posava sobre la taula dades que parlen de la clamorosa falta de professionals que arrossega des de fa dues dècades. Després de més de dos anys de pandèmia de coronavirus, que ha colpejat amb cruesa els menors, la situació ha empitjorat notablement: prop de 600.000 nens i adolescents no tenen un pediatre assignat, tampoc un altre metge. Madrid, Catalunya i Andalusia encapçalen el rànquing de vacants.

Concepción Sánchez Pina, presidenta de l’AEPap, aclareix: «Quan falta un pediatre el que queda ha de veure el doble de pacients, durant tot el temps que duri l’absència, amb el consegüent risc per a la seguretat dels pacients i els efectes de la sobrecàrrega sobre la salut del pediatre». La societat científica assenyala directament la Comunitat de Madrid: «La situació de la pediatria en molts centres de salut és caòtica, amb una o diverses places vacants i companys amb baixes laborals prolongades», explica Amanda Fernández, presidenta de l’Associació Madrilenya de Pediatria d’Atenció Primària, AMPap, federada d’AEPap.

200 places vacants a Madrid

En aquesta comunitat, la conselleria reconeix que hi ha més de 200 places de pediatria vacants, d’un total de poc més de 900 places. «La promesa de potenciar els torns lliscants (alternar matins i tardes) per a les places d’horari fix de torn de tarda ja està recollida i publicada al BOCM de 7 de febrer del 2007, quan la realitat és que en l’última oposició de consolidació d’ocupació convocada el 2019 i finalment resolta el 2022, d’un total de 355 places, 336 són places de torn de tarda i només 19 places són de torn de matins (el 5,65%)», afegeix l’especialista.

«¿És això potenciar els torns lliscants? ¿És això afavorir la conciliació, tal com es va comprometre l’Administració en el Marc Estratègic d’Atenció Primària de l’any 2019?», es pregunta la doctora Fernández, que, a més, precisa que l’Administració «es reserva el dret d’anular els torns lliscants assignats temporalment en situacions complexes, com ha passat durant la pandèmia, relegant horaris incompatibles amb la vida familiar a pediatres i metges de família que ja havien millorat la seva situació».

És més, assegura que no hi ha a cap altra comunitat autònoma tantes places de torns de tarda fixos com a Madrid. «Els torns de tarda haurien de compensar-se econòmicament, un altre dels compromisos incomplerts des de l’any 2007», precisa. A més, la societat madrilenya es queixa que fa anys que s’ha prescindit de la consulta d’infermeria de pediatria en molts centres de salut de la regió i molts companys treballen diàriament amb més de cinc infermeres diferents. «També les quotes de població assignada per pediatre són abusives, cosa que generant una assistència de pitjor qualitat que en altres comunitats autònomes», es lamenten.

Redimensionar les plantilles

Notícies relacionades

Què diu la sentència del TC que marcarà el camí sobre qui pot recórrer una eutanàsia

Barcelona prepara el desallotjament de l’últim assentament de la Sagrera: «Fa 15 anys que soc aquí, no sé què faré»

Des de SEMES, el doctor Pascual Piñera torna a incidir-hi: aquest col·lapse recau sobre els serveis d’urgències dels hospitals. ¿Què estan veient?. De moment, molta grip que està afectant molt les persones més grans. També, com s’està advertint, molts casos de virus respiratori sincític (VRS), molt contagiós, i el detectat amb més freqüència en els nens amb bronquiolitis. «És una situació delicada per la sobrecàrrega de feina que tenim, per la situació que viu la primària i per la situació endèmica que tenim de la grip», resumeix l’urgenciòleg.

«D’una banda o d’una altra, sempre ens cau, els serveis de salut autonòmics haurien de plantejar-se la situació que viuen els serveis d’urgències i redimensionar les plantilles d’acord amb l’assistència que estan tenint, amb un 20%-25% més de consultes amb els mateixos professionals que el 2019. Estem faltats de recursos humans», afegeix el vicepresident de SEMES, que mostra la seva comprensió amb les reivindicacions dels companys de la primària: «No pot ser de cap altra forma, però l’Administració ha de comprendre que si soluciona aquest nivell assistencial, després ha de solucionar el nostre», assevera.