Absolt l’acusat d’abusar sexualment de la filla de 12 anys de la seva parella a Girona

L’Audiència ha absolt l’acusat que s’enfrontava a cinc anys de presó per abusar sexualment de la filla de 12 de la parella mentre convivien en un domicili de Girona. La sentència recull que la víctima no va comparèixer a declarar en el judici i no descarta que interposés la denúncia per venjança.

El tribunal remarca, tanmateix, que el motiu principal de l’absolució és que no hi ha proves que avalin el relat de la menor: «Els dubtes sobre la persistència de la declaració i la seva motivació ens situen en un escenari complex. Malgrat això, tampoc carregarem les tintes en aquestes qüestions perquè la sala considera que té més pes que el relat incriminador la presència (o absència) d’elements de corroboració. El problema és que en aquest cas estan absents».

La fiscalia i l’acusació particular demanaven cinc anys de presó per al processat, parella de la mare de la víctima, perquè afirmaven que aprofitava les estones que es quedava sol amb la menor per fer-li tocaments i dir-li comentaris obscens. Les acusacions situaven els presumptes abusos entre l’agost i l’octubre del 2018.

En el judici, l’acusat ho va negar i l’advocat de la defensa, Sergio Noguero, va demanar l’absolució. La noia no va comparèixer i, per tant, no va declarar a l’Audiència. Sí que ho va fer la seva mare que va dir que la denúncia de la menor era «mentida». Segons la dona, la filla es va inventar els abusos com a «venjança» per fer-li mal i aconseguir més llibertat a casa.

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la qual ha sigut ponent el magistrat Daniel Varona, conclou que «no ha quedat acreditat, amb la seguretat i certesa que requereix tot pronunciament penal condemnatori, que en dates no determinades dels mesos d’agost i octubre del 2018 l’acusat realitza tocaments amb ànim sexual a la menor».

Relat amb «problemes d’entrada»

El tribunal apunta que el relat de la menor té «problemes d’entrada». D’una banda, perquè la víctima no va comparèixer de forma voluntària en el primer judici que s’havia assenyalat i això va obligar a suspendre’l i, després, va resultar «de localització impossible». I també perquè la defensa, encapçalada pel lletrat Sergio Noguero, va al·legar que hi podia haver una «motivació espúria» després de la denúncia perquè tenia una «relació turbulenta» amb la seva mare.

Segons la sentència, aquests dos fets situen el cas en un «escenari complex» a l’hora de valorar-lo. Tanmateix, el tribunal remarca que no té intenció de «carregar les tintes» en les qüestions relacionades amb la credibilitat o la persistència en la incriminació perquè la sala «considera que, més pes que el relat incriminador, té la presència (o absència ) d’elements de corroboració objectiva». «I el problema és que, en aquest cas, estan absents», afegeix.

Notícies relacionades

Divisió entre els jutges sobre el ‘només sí és sí’: els de Navarra no rebaixaran condemnes, en coincidència amb la Fiscalia

València, en alerta vermella: la pitjor part, a partir del migdia, i amenaça les comarques del 29-O amb fins a 250 l/m²

L’Audiència exposa que les acusacions han pretès «fer pivotar» la corroboració del relat que la víctima va fer al jutjat d’instrucció en les declaracions de professors de la menor a qui hauria explicat els fets, els informes dels educadors que la van atendre al centre d’acollida i la pericial de l’equip d’assessorament tècnic penal que li va fer l’exploració. Tots són testimonis de referència que no van presenciar els fets i això fa que «no puguin corroborar-se les manifestacions incriminatòries de la menor amb elements que les dotin de certa objectivitat».

«En definitiva, trobant-nos davant un relat d’incriminació que presenta llacunes importants i davant l’absència d’elements de corroboració d’aquest, no una altra resolució que dictar una sentència absolutòria», conclou l’Audiència.