La Unesco reconeix els raiers de Lleida com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

La tècnica de transport fluvial de la fusta, que a Catalunya, i concretament a Lleida, realitzaven els denominats raiers, ha sigut inclosa aquest dijous en la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, a petició d’Espanya i de cinc països europeus més. La decisió ha sigut presa durant el XVII Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco que se celebra a Rabat, i aquesta candidatura va ser presentada, a més d’Espanya, per Àustria, la República Txeca, Alemanya, Letònia i Polònia.

Els raiers de la Pobla de Segur i Pont de Claverol (Pallars Jussà) i de Coll de Nargó (Alt Urgell), que formaven part de la candidatura, han celebrat la decisió, i han remarcat que ajudarà a preservar l’ofici, un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar les seves vides al transport fluvial de la fusta des dels boscos del Pirineu fins al mar.

Culmina amb èxit el llarg camí dels raiers de Lleida fins aquest reconeixement mundial. Camí que van iniciar el 2010 a Trentino (Itàlia), durant una assemblea internacional en què es va parlar de la possibilitat que els raiers fossin considerats patrimoni de la Unesco. El 2011, es va acordar iniciar el procés i el 2012, en una trobada a la Pobla de Segur que va reunir una vintena d’entitats, es va començar a preparar la candidatura.

Tradició de l’Edat Mitjana

El transport fluvial de la fusta a Alemanya, Àustria, Txèquia, Espanya, Letònia i Polònia té el seu origen a l’Edat Mitjana, quan s’utilitzaven barques per transportar fusta, mercaderies i persones aprofitant els corrents naturals d’aigua.

Segons els promotors de la candidatura d’aquesta pràctica, les barques de fusta, que fan fins a 600 metres de llarg, 50 d’ample i 2 d’alt, s’utilitzen avui dia principalment per navegar pels rius en aquests països. Es tracta d’una pràctica que reuneix coneixements tradicionals i sabers relacionats amb la fabricació i navegació de barques en vies fluvials, i se centra, en particular, en la construcció de barques de fusta i el transport de troncs, així com en el coneixement de la natura i els seus elements.

Notícies relacionades

llles Canàries: un tresor natural i cultural que cuida el seu present i el seu futur

Les pluges castiguen Badalona, el Vallès i el Maresme

Tots els barquers comparteixen el mateix estil de vida, vocabulari específic i hàbits que es transmeten de generació en generació durant segles, tot i que no hi ha una regla universal per a la selecció de la fusta, l’aparell dels troncs i la navegació.

A Espanya aquesta pràctica se centrava a les comunitats d’Aragó, Castella-la Manxa, Catalunya, Navarra i el País Valencià.