Crisi climàtica

El Govern adverteix que la sequera ha vingut per quedar-se i apressa els ciutadans a modificar hàbits de consum

  • Catalunya aplicarà a partir de divendres restriccions d’aigua en 513 municipis, on viuen 6,7 milions de persones

  • Unió de Pagesos viu les limitacions amb tranquil·litat, ja que coincideixen amb un moment de descens del reg dels cultius

4
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Un total de 514 municipis catalans de 27 comarques, incloent-hi l’àrea metropolitana de Barcelona, on viuen 6,7 milions de persones i, per tant, el 80% de la població catalana, estan ja en situació d’alerta per sequera, segons ha informat aquest dimarts el Govern de la Generalitat. Les restriccions en el consum d’aigua, que no afectaran el consum de boca dels ciutadans, entraran en vigor aquest divendres, quan la resolució firmada pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, es publiqui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha apressat la població a canviar d’hàbits de consum d’aigua, ja que la sequera, en l’actual context d’emergència climàtica, ha vingut per quedar-se. «Els períodes de sequera a Catalunya seran cada vegada més habituals, més llargs i més intensos. Tindrem episodis secs amb més freqüència i seran més persistents», ha advertit Plaja. «És urgent modificar els hàbits», ha insistit.

De fet, les mesures actuals responen a l’estat d’alerta, però per sobre d’aquest nivell n’hi ha dos més: el d’excepcionalitat i el d’emergència. Aquest últim ja contempla restriccions en l’ús domèstic de l’aigua. Aquí sí que els ciutadans notarien que no poden consumir aigua amb normalitat.

La Comissió Interdepartamental de Sequera, presidida pel president Pere Aragonès, ha acordat declarar l’estat d’alerta en el compte del Ter-Lobregat i a l’embassament de Darnius Boadella davant l’agreujament de la situació hídrica després de diversos mesos sense pluges abundants i amb els pantans de les conques internes situats en un 34% de la seva capacitat, les més baixes des del 2007 i el 2008, quan es va produir l’última gran crisi de sequera a Catalunya. Concretament el sistema Ter-Llobregat, del qual depèn Barcelona i la seva àrea metropolitana, està al 34% de la seva capacitat (207 hectòmetres cúbics) i el de Darnius està al 33% (20 hectòmetres cúbics). Després de la reunió, el Govern ha facultat el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè firmi la resolució declarant l’alerta en aquests punts i detallant les restriccions en el consum que això suposa.

Les restriccions no afectaran, ha remarcat la portaveu del Govern, el dia a dia dels ciutadans en el consum d’aigua. «A títol individual o familiar no hi haurà límits, més enllà de la prohibició d’omplir piscines i de la recomanació de reduir el reg de jardins a l’imprescindible. No suposaran incomoditats pràctiques en els hàbits personals», ha assenyalat Plaja, que sí que ha volgut remarcar que aquest episodi de sequera ha de servir als catalans per «prendre consciència del problema de la falta d’aigua».

Tranquil·litat al camp

Les limitacions en el consum en aquesta fase d’alerta seran en usos agrícoles (reducció del 25% del consum), ramaders (10%), industrials (5%), en usos recreatius que impliquin reg (30%), i en altres usos recreatius lúdics (5%).

Des del sindicat Unió de Pagesos estan relativament tranquils. El seu responsable de temes d’aigua, Josep Cuscó, ha explicat a EL PERIÓDICO que les restriccions arriben en un moment en què els agricultors no reguen tant. «No es reguen els arbres fruiters. El reg d’aquesta època és d’horta i no planta tothom. La reducció del consum entra dins dels nostres paràmetres. Estem tranquils», ha apuntat. Una altra cosa serà si la falta de pluges s’allarga, tot i que les previsions de pluja a mitjà termini no són dolentes. «Confiem que aquest hivern plourà. Esperem que nevi en alta muntanya i que plogui a la capçalera dels pantans».

Cuscó, en línia amb l’avís llançat per Plaja, també remarca que els episodis de sequera «es van repetint». «Ja fa dos, tres, quatre anys que no plou com hauria de ploure», recorda. El camp està agraït a les dessalinitzadores, que han permès comptar amb un extra important de recursos hídrics. «Han sigut la solució. Han salvat molt», remarca.

Dessalinitzadores i aigua regenerada

Notícies relacionades

Aquesta situació de sequera no és nova. El Pla de Sequera de Catalunya, l’eina per gestionar els episodis d’escassetat d’aigua, està activat des del mes d’octubre del 2021. Des d’aleshores, l’ACA ha anat analitzant les reserves i aplicant mesures. Així, en l’àmbit del Ter Llobregat, que estava en prealerta des del febrer passat, s’estaven aplicant mesures com l’increment de producció de les dessalinitzadores (del 20 al 90%), que han aportat al sistema més de 54 hm3. Segons l’ACA, això ha evitat que els embassaments estiguin set punts per sota del seu volum actual (sense l’aigua dessalinitzada, avui el sistema Ter Llobregat estaria a prop del llindar d’excepcionalitat). A més de la dessalinització, en la fase de prealerta s’ha potenciat la producció d’aigua regenerada, cosa que ha permès aportar 2.000 litres per segon en el tram final del riu Llobregat per garantir el cabal ecològic.

En la fase d’alerta, es preveu que part d’aquesta aigua regenerada (900 litres per segon) es destini al reg agrícola a través del canal de la dreta del Llobregat, mentre que els 1.100 litres restants es destinin a garantir el cabal ecològic.