Espanya i el Senegal llancen una aliança internacional contra la sequera

En l’arrencada de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh, Espanya i el Senegal han llançat una nova aliança global contra la sequera. La iniciativa, presentada aquest dilluns durant la inauguració oficial de l’esdeveniment davant els líders de les Nacions Unides, pretén crear una «plataforma política col·laborativa» per impulsar mesures que permetin a països, ciutats i comunitats «reduir la seva vulnerabilitat, impacte i exposició a les sequeres extremes». Les sequeres són un dels fenòmens extrems que més s’han intensificat en les últimes dècades i que, segons apunten les projeccions, aniran a pitjor amb l’avenç de la crisi climàtica.

La creació d’aquesta aliança internacional contra les sequeres es va anunciar per primera vegada el mes de setembre passat, durant l’assemblea general de les Nacions Unides, però no ha sigut fins a la seva arribada a Sharm al-Sheikh que s’ha enlairat de manera oficial. El pacte suma la firma de més de 25 països i una vintena d’entitats i, segons argumenten els seus impulsors, arrenca amb una injecció inicial de cinc milions d’euros. La Unió Europea serà un dels membres d’aquesta aliança, segons ha anunciat Ursula Von der Leyen. Es tracta d’un dels primers acords globals presentats en el marc de la cimera del clima d’aquest any.

Iniciatives regionals

«Només serem resilients al canvi climàtic si la nostra terra ho és», han destacat els impulsors d’aquesta iniciativa durant la seva presentació oficial. «Estem en una carrera per la resiliència davant la sequera, però és una carrera que podem guanyar», ha destacat Ibrahim Thiaw, secretari executiu de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CNULD), després de la presentació d’aquesta iniciativa. El pacte, de fet, insisteix especialment a consolidar «iniciatives regionals» contra la sequera. El president de Kenya, William Ruto, ha explicat, per exemple, que aquest acord permetrà plantar 5.000 milions d’arbres en els 5 anys vinents i més de 10 bilions durant la pròxima dècada.

Durant la presentació oficial d’aquesta aliança, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha destacat la necessitat de «promoure la innovació, la transferència de tecnologia i la mobilització de recursos per combatre la sequera en els països exposats a aquesta amenaça». Sánchez, així mateix, també ha posat èmfasi en el perill que suposen les sequeres per a milions d’éssers humans de tot el món, que a causa de la falta de recursos hídrics han quedat exposats a una crisi alimentària sense precedents.

En la presentació d’aquesta iniciativa, el president del Senegal, Macky Sall, ha pres la paraula per alertar sobre com l’avenç de la crisi climàtica està enfonsant en la pobresa milions de persones del sud global. «El 2030, només a l’Àfrica, s’estima que 118 milions de persones estaran en risc de pobresa extrema a causa de la pujada del nivell del mar, les inundacions, les sequeres i altres fenòmens extrems», ha destacat Sall durant la seva compareixença. «Tots, governs, ciutadans i societat civil, tenim l’obligació de no serrar la branca en la qual estem asseguts», ha afegit.

Avenç de les sequeres

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

El gran pacte global contra la sequera ha sigut impulsat per Espanya i el Senegal, dos països separats per milers de quilòmetres de distància però amenaçats pel mateix problema. En els últims anys, sense anar més lluny, el Senegal ha viscut diversos períodes de sequera severa que, al seu torn, van deixar exposats gairebé un quart de milió de persones a una greu situació d’inseguretat alimentària. Espanya, per la seva banda, acaba de viure una de les pitjors sequeres en més de 500 anys. Les previsions apunten que, en cas de continuar així, l’avenç de les sequeres podria exposar el 75% de la península Ibèrica en risc extrem de desertificació.

El Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) calcula que, si no es prenen mesures per minimitzar l’impacte de les sequeres, el 2050 tres de cada quatre persones patirà les conseqüències de la falta de recursos hídrics i totes les conseqüències que es deriven d’aquest fenomen. En aquest sentit, l’acabada de llançar aliança global contra la sequera es proposa llançar iniciatives que permetin «reduir la inseguretat hídrica i alimentària», així com «evitar la pèrdua de vides, mitjans de subsistència i diversitat biològica» i les «migracions forçades, els desplaçaments i els conflictes per l’escassetat de recursos».