La Generalitat ha atès el doble de víctimes de violència masclista aquest 2022

Les dones ateses pels serveis especialitzats de la xarxa de la Generalitat contra les violències masclistes s’han duplicat en el primer semestre del 2022, segons les dades de la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes. En els sis primers mesos d’aquest any han acudit a aquest servei 8.367 persones, de les quals 295 eren adolescents i 1.513 fills de les víctimes. Un creixement que el departament associa directament a l’obertura de nous centres, així com a una consciència social més gran, fruit de la tasca feminista.

El nombre de dones ateses als SIE de Catalunya han anat augmentant de forma progressiva en els últims anys. De fet, el 2021 ja es va incrementar en un 31% la xifra de víctimes ateses respecte al 2020, i en un 14,5% en el cas dels fills. L’augment és brutal veient la perspectiva dels últims anys. Si el 2008 es registraven poc més de 400 dones en un any i uns 200 fills, a partir del 2013 superaven ja els dos mil usuaris amb més de 800 fills. Vuit anys després, la xifra es va multiplicar per tres, amb 9.020 dones ateses el 2021. En el primer semestre del 2022 ja se n’han atès més de 8.000 casos.

El servei consta d’un total de 17 centres, que la conselleria té previst incrementar a 22 de cara a l’any 2023 vinent. Es tracta d’un equipament de la xarxa pública que atén totes les dones que manifestin patir una situació de violència masclista, independentment de si n’han presentat denúncia als jutjats. A més, actualment també poden atendre tots els joves que estiguin vivint violència en les seves relacions, així com els fills de les dones, una part molt delicada de la intervenció principal per «posar nom al que estan vivint».

Tal com explica a l’ACN la directora d’un d’aquests centres, Núria Oyarbide, l’objectiu passa per fer una «atenció individualitzada» a partir d’una anàlisi de cada cas per veure quines són les necessitats i poder traçar un pla de treball que s’adeqüi a cada dona. Fa uns anys, les usuàries accedien al SIE, que coordina a través de derivació d’altres serveis. Ara, cada vegada hi ha més dones que hi truquen i demanen ser ateses.

«La invisibilització és un factor comú en totes les situacions perquè demanar ajuda suposa identificar-se com a víctima i és un procés difícil», assenyala Oyarbide. És el cas de l’Antonia (nom fictici), una usuària del seu equipament que hi va contactar per primera vegada l’agost del 2021 per indicatiu del seu referent de Serveis Socials. Admet que va ser una decisió «complicada» pel desconeixement. «Tens un suport i acompanyament, tant jurídic com emocional», valora.

Situació normalitzada

El seu cas es remunta al 2018, quan arran d’un intent de suïcidi va prendre consciència del que estava vivint». «Es normalitza, i no hauria de ser així», lamenta. «Escandalitza molt quan una dona va pel carrer i pateix una agressió, però ¿quantes dones hi ha que ho pateixen diàriament?», es pregunta. També afegeix que «no és necessari que et posin una mà a sobre per patir-ho» i que, sovint, per exemple, es tradueix en violència psicològica.

Quan va començar a parlar es va trobar amb reaccions diferents: «Que no et creguin, que et qüestionin, que jutgin per què continues amb ell...». En aquest sentit, afirma que «no es considera una persona dèbil», i al ser percebuda com «una dona forta» per altres persones, es va trobar amb molta sorpresa d’aquestes quan els explicava què estava passant. També destaca la sensació de soledat i la insistència de l’agressor a fer creure a la víctima que està sola. «És dur, però és molt més dur quedar-te on ets», afirma.

Infern judicial

Fet el pas, amb totes les dificultats que comporta, assegura que va entrar per segona vegada en «un petit infern» en seu judicial, on s’ha de «reviure de nou tot» a l’explicar-ho. Una cosa que tampoc resulta senzilla, ja que no «els valen moltes de les coses» que la víctima aporta. En el cas de l’Antonia, afirma que en tot moment es va sentir qüestionada. «Que et controlin l’hora que arribes, que surts, on ets, què gastes, què no gastes... que t’obliguin a mantenir relacions sexuals, per a mi això és violència de gènere», afegeix.

«Ha arribat un punt que no necessito que la justícia em doni la raó, sé el que he viscut, tot i que em sembla molt cruel que et deneguin ordres de protecció, perquè clar... tu no has anat a denunciar amb sang» , lamenta. També explica que no es tracta d’un escenari que es tradueixi «en una cosa puntual», sinó que són una sèrie de coses «que pateixes al llarg del temps i que per la supervivència d’una mateixa oblides».

Actualment, el cas de l’Antonia es troba en un punt de recurs amb diversos procediments oberts. «Hi ha hagut més denúncies, i no pots fer un contacte zero amb l’agressor, que és el que realment necessites», critica. «Quan vivia amb ell no sentia la mateixa por que sento ara», admet, a més d’assegurar que la situació s’agreuja encara més si es té en compte el patiment pels fills.

Entorns pròxims

Notícies relacionades

Els somnis són possibles

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

La consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern, Tània Verge, recorda que les agressions més greus solen cometre’s als entorns més pròxims de la víctima. «Costa acceptar que tot el que no encaixa en un perfil psicòpata estigui cometent agressions», apunta, «l’altre no deixa de ser un imaginari més còmode per al conjunt de la societat».

També recorda que «no es tracta d’un problema individual, sinó estructural». «Cal corresponsabilitzar-nos-ne com a societat i, en especial, els homes», afirma. D’altra banda, pel que fa a l’àmbit judicial, la titular del departament demana que es porti a terme una «formació més potent i obligatòria en perspectiva de gènere» que s’incorpori ja des de les mateixes oposicions. «Si una part de la magistratura no sap implantar les lleis, tenim un problema, la restricció de drets passa per la seva interpretació», conclou.