col·lectius vulnerables

Piera exigeix a la Generalitat que busqui una llar per als menors migrants fora del poble

  • L’alcalde de Piera multa amb 3.000 euros el rector de la localitat per acollir una vintena de menors sols desemparats

  • En un comunicat, l’ajuntament carrega contra la conselleria de Drets Socials i manté l’argument que els dos centres no s’ajusten a la normativa

A1-159652343.jpg

A1-159652343.jpg / ANNA MAS TALENS (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Segueix l’escalada de tensió al municipi de Piera (Anoia), on el rector i l’alcalde mantenen obert un conflicte per l’acollida de menors migrants desemparats. El capellà s’enfronta a dues multes que sumen 3.000 euros, a més d’amenaces de tancament de la parròquia. Després que la Generalitat es posicionés a favor de l’Església, l’alcalde respon amb un comunicat elevant el to. Acusa el Govern i la cooperativa Suara, que gestiona el centre de menors, de no respondre als seus requeriments, i assenyalen la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) perquè «es faci responsable» i busqui un altre local «adequat» per a aquests menors. Segons la seva visió, això passaria en una altra localitat de la comarca, ja que no hi ha lloc alternatiu que compleixi la normativa per a ells al poble.

«Demanem a la Generalitat de Catalunya que es faci responsable d’aquesta situació i ofereixi als joves un espai d’acollida adequat a les seves necessitats, i fem extensiva de nou la voluntat de diàleg i la recerca de solucions». Així acaba el comunicat de l’ajuntament de Piera, que davant l’enrenou generat per la notícia que va avançar El PERIÓDICO, ha llançat crítiques i retrets a la Generaliat i a la cooperativa que gestiona el centre de menors a la localitat. Crida l’atenció que amb prou feines hi ha crítiques al capellà, al qual ja han imposat dues multes i amenaçat de tancament del local parroquial on viu i porta a càrrec totes les activitats eclesials, entre les quals les misses i eucaristies.

Al document, el consistori oblida la violació i la suposada crisi d’inseguretat que va motivar l’obertura d’expedients, segons va dir el mateix alcalde a aquest diari. Explica que aquest 2022 el consistori «es va veure obligat» a obrir el primer expedient per tancar el centre de menors al poble (actiu des del 2018) per «la falta de resposta per part de Suara i de la Generalitat» davant el procés de regularització obert el 2019. Diuen que l’objectiu d’aquesta mesura era que els menors fossin traslladats «a un altre centre que tingués totes les garanties per al seu benestar». Retreuen de nou que l’alternativa trobada, l’espai parroquial on avui continuen vivint els menors, no va ser notificat al municipi ni tampoc compleix les mesures de seguretat necessàries per allotjar un centre de menors.

Obres paralitzades per l’«entorn artístic»

Notícies relacionades

El text també respon a les acusacions fetes ahir per part de la Generalitat. Drets Socials va fer públic un informe dels Bombers que donava llum verda a condicionar el centre clausurat. El Govern mantenia que el consistori fa cinc mesos que retarda l’execució de les noves obres que permetrien que els menors tornessin a la que va ser la seva llar. «Aquesta proposta no ha sigut autoritzada pels serveis tècnics municipals per tractar-se d’un entorn artisticohistòric, i han demanat que es col·loqui el dipòsit de manera subterrània», justifica el consistori.

El debat de fons de tot aquesta situació està en l’acollida als mal anomenats ‘menes’. Nens migrants que no tenen parents ni ningú que se’n faci càrrec, i que alguns municipis s’han negat a acollir. Alguns veïns i treballadors del centre suggereixen que el nou ajuntament de Junts-PSC utilitza els procediments sancionadors i els artificis legals per expulsar els migrants de Piera. El consistori torna a negar aquestes acusacions. «Sempre ens hem posicionat com un poble d’acollida, integrador, respectuós i solidari, però sempre prioritzant la seguretat de les persones, vinguin d’on vinguin, i el compliment de la normativa».