Els bacteris resistents als antibiòtics provoquen 35.000 morts a l’any a Europa

Cada any més de 35.000 persones moren a Europa com a conseqüència d’infeccions relacionades amb superbacteris resistents als medicaments antibiòtics, segons les últimes estimacions del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC en les seves sigles en anglès). La xifra suposa un augment significatiu respecte a estimacions anteriors. «Estem veient augments preocupants en el nombre de morts atribuïbles a infeccions amb bacteris resistents als antimacrobians, especialment aquelles que són resistents al tractament antimacrobià d’última línia», ha admès la directora de l’ECDC, Andrea Ammon, en vigílies del Dia Europeu per a l’Ús Prudent dels Antibiòtics, que se celebra el 18 de desembre. 

La Comissió Europea reconeix que la resistència als antimacrobians és «un dels riscos més grans» per a la salut humana –amb un cost addicional de 1.500 milions en despesa sanitària i pèrdua de productivitat, segons l’OCDE– i una de les tres principals amenaces per a la salut, segons el parer de l’Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries de la UE. Per això Brussel·les vol presentar una proposta de recomanació per revisar la legislació farmacèutica el primer semestre del 2023. En el marc del programa Horitzó 2020, la UE ha mobilitzat més de 690 milions per recolzar la investigació i la innovació en matèria de resistència antimacrobiana.

Darrere d’aquesta voluminosa xifra s’amaguen ni més ni menys que 100 morts al dia i un enorme desconeixement entre la població europea sobre el poder dels antibiòtics. La meitat, segons un Eurobaròmetre de la Comissió Europea realitzat entre febrer i març d’aquest any i publicat aquest dijous, continua creient erròniament que els antibiòtics maten els virus i només 3 de cada 10 saben que el seu ús innecessari els fa ineficaços, que s’han de prendre fins que es completa tot el tractament, que sovint provoquen efectes secundaris i que no són eficaços contra els refredats. 

«Els antibiòtics maten bacteris, no virus. L’ús excessiu d’antibiòtics alimenta la resistència dels bacteris als nostres medicaments. Aquesta és la raó per la qual la resistència als antimacrobians es considera sovint com la pròxima gran crisi sanitària», ha recordat la comissària de salut, Stella Kyriakides, que ha animat ciutadans i professionals sanitàries a treballar en l’esforç col·lectiu de lluitar contra «la pandèmia silenciosa» que és la resistència als antimacrobians. Des de reduir-ne l’ús innecessari fins millorar les pràctiques de prevenció i control d’infeccions, dissenyar i aplicar programes d’administració d’antimacrobians i garantir una capacitat microbiològica adequada a nivell nacional.

Tendència creixent

En general, les últimes dades mostren tendències significativament creixents tant en el nombre d’infeccions com de morts atribuïbles per a gairebé totes les combinacions de resistència als antibiòtics dels bacteris, especialment en els entorns sanitaris. El 2021, per exemple, el nombre de casos notificats d’espècies d’‘Acinetobacter’ resistents a diferents grups d’antimacrobians va ser més del doble (+121%) que la mitjana del 2018-2019. També van augmentar significativament els casos de ‘Krebsiella pneumoniae’, resistent als carbapenems –un antibiòtic que se sol utilitzar com a últim recurs davant patògens difícils d’erradicar presents en entorns sanitaris–, amb repunts del 31% el 2020 i del 20% el 2021.

Notícies relacionades

Com la covid ha transformat els hospitals: més llits d’aguts i més xarxa amb la primària

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Una altra dada preocupant és l’augment significatiu dels casos notificats de ‘Candida auris’ –un patogen que causa brots d’infeccions invasives associades a l’atenció sanitària i que pot ser resistent a múltiples agents antifúngics–, que es va duplicar entre el 2020 i el 2021 respecte als anys anteriors.

Una evolució que xoca amb la disminució del 23% en el consum total de medicaments antimacrobians registrada en el període 2012-2021. Malgrat aquest èxit, en el mateix període es va registrar un augment del consum d’antibiòtics d’ampli espectre, particularment als hospitals, i es va duplicar l’ús d’antibiòtics de reserva, que són els que s’utilitzen com a últim recurs per tractar infeccions multiresistents confirmades o sospitoses.