La ‘llei del sí és sí’ causa les primeres rebaixes de condemnes per delictes sexuals

La nova tipificació dels delictes sexuals que ha introduït l’anomenadallei del ‘només sí és sí’ ha suposat que els tribunals puguin revisar a la baixa les sentències d’alguns condemnats. I ja ho han començat a fer, com demostren almenys quatre resolucions judicials que han reformulat les sentències de manera favorable als abusadors.

Aquesta rebaixa de les penes ha portat aquest dimarts la ministra d’Hisenda, María José Montero (PSOE) a obrir-se a revisar la norma. Així, s’ha mostrat partidària d’estudiar «amb deteniment» tant les sentències que han rebaixat la pena a agressors sexuals a menors com la llei mateixa de només sí és sí, perquè «evidentment» l’objectiu d’aquesta norma no era atenuar les condemnes, «sinó al contrari». Una postura que contrasta amb la del Ministeri d’Igualtat, en mans de Podem, que defensa que el problema no és la llei, sinó els jutges.

L’agència Efe ha tingut accés a almenys quatre interlocutòries que redueixen penes vinculades a delictes sexuals: de sis a quatre anys per una agressió sexual comesa el 2017; de vuit anys a sis anys a un home que va abusar sexualment de la filla menor de la seva parella; de vuit anys i nou mesos a sis anys i nou mesos a un home que va abusar de la seva neboda de 4 anys; i de gairebé set anys a un any i mig a un professor que va abusar de quatre alumnes menors.

El nucli de la polèmica és que aquesta llei entén que tot acte sexual sense el consentiment de l’altra persona és una agressió, cosa que ha suposat la desaparició del delicte d’abús –abans previst per a agressions sense violència– i ha obert la porta a una possible reducció d’algunes penes mínimes que abans rebien la qualificació d’abús sexual. Amb l’entrada en vigor de la nova norma, la pena més baixa del delicte d’agressió ha quedat per exemple en quatre anys, davant els sis contemplats anteriorment en el Codi Penal. I en aquesta reducció hi ha la clau d’aquestes primeres revisions, que estan aplicant la pena mínima més favorable al condemnat.

Des del Ministeri d’Igualtat s’insisteix que la rebaixa de les condemnes només seria aplicable a «delictes de menys entitat» i que alguns jutges estan fent «interpretacions reaccionàries» de la nova norma. Tanmateix, el text podria obrir una nova trinxera en el si del Govern, ja que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, s’ha mostrat favorable a revisar-lo.

Pena més favorable

Els jutges expliquen en algunes de les seves interlocutòries que la nova llei no diu «res» quant a l’aplicació a procediments en tràmit o aquells jutjats i amb sentència ferma, si bé «el Codi Penal estableix una norma general que ha de ser aplicada i és l’efecte retroactiu de la norma penal més favorable».

Així, el 4 de novembre passat, la secció 17 de l’Audiència Provincial de Madrid va rebaixar de sis a quatre anys de presó la condemna a un home que, l’octubre del 2017, va agredir sexualment una amiga de la infància. La raó és que «la pena mínima que es contempla» en el Codi Penal després de la llei del ‘només sí és sí’ és de quatre anys i «resulta més favorable per al reu».

Per aquesta mateixa raó, uns dies després, la mateixa secció va reduir dos anys (de vuit a sis) la condemna a un home que va abusar sexualment de la filla de la seva parella, de 13 anys, el 2020, al reduir-se la pena mínima pel delicte pel qual va ser castigat. Similar rebaixa (de vuit anys i nou mesos a sis anys i nou mesos) es va aplicar a un home condemnat per un delicte d’abús sexual cap a la seva neboda de 4 anys, decisió que ha suposat la seva «immediata llibertat». La defensa va sol·licitar l’aplicació de la nova llei al ser més favorable al condemnat, ja que suposa «una rebaixa en el mínim de dos anys, passant de vuit a sis».

En aquest sentit, la interlocutòria de la secció 30 assenyala que la nova llei preveu penes de 6 a 12 anys per a aquell que realitzi actes de caràcter sexual amb un menor de 16 anys consistent en l’accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o en introducció de membres corporals o objectes per algunes de les dues primeres vies. Per això, acorda reduir la condemna a sis anys i nou mesos.

Reducció dràstica

Per la seva banda, després de l’entrada en vigor de la llei, l’Audiència Provincial de Madrid també ha rebaixat en més de cinc anys la pena de presó inicialment imposada a un abusador múltiple de menors el mateix dia que va entrar en vigor, el 7 d’octubre passat. De sis anys i nou mesos de presó passa a haver de complir tan sols un any i tres mesos. Al principi, aquest professor havia sigut condemnat per diversos delictes d’abusos sexuals contra quatre menors, alguns alumnes seus, a qui demanava que realitzessin actes de contingut sexual a canvi de diners. La sentència, que també li imposava una condemna per possessió de pornografia infantil, havia sigut ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).

Ara, el tribunal deixa sense efecte les condemnes de tres delictes d’abús sexual continuat a causa de la destipificació d’un dels delictes, el 182, que castigava aquell que, mitjançant engany o abusant d’una posició de confiança, autoritat o influència sobre la víctima, realitzi actes de caràcter sexual amb algú més gran de 16 i menor de 18. Ara, en canvi, «el consentiment prestat per persones més grans de 16 anys no és constitutiu de delicte», excepte si s’ha fet servir violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, que, estimen els magistrats, «no és el cas».

En el cas dels abusos sexuals comesos contra dos alumnes menors de 16 anys, el tribunal reconeix que la nova redacció de l’article 181.1, que castiga qui realitzi actes sexuals amb un menor de 16 anys i també els actes realitzats pel menor amb un tercer o sobre si mateix a instàncies de l’acusat, sí que inclou penes superiors (de dos a sis anys) a la data en la qual es van cometre els fets.

Tanmateix, els jutges mantenen, per ser més favorable al penat, la condemna de sis mesos per cada delicte d’abusos, que, al costat de la de possessió de pornografia infantil, deixen el càstig en any i mig de presó.

PSOE i Podem, diferents lectures

El Ministeri d’Igualtat ha assenyalat aquest dimarts que «no hi ha un problema» amb la ‘llei sí és sí’ que provoqui la rebaixa de les condemnes, sinó que és «un problema amb la interpretació de la llei» que fan alguns jutges de manera «reaccionària», en paraules de la delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Victoria Rosell.

Rosell ha reconegut que la norma podria implicar una rebaixa de les penes en «delictes de menys entitat», com per exemple un tocament, però que no es pot aplicar una minva a acusats de fer una «penetració» o on hi hagi un «abús de superioritat», com pot ser el cas del condemnat per abusar sexualment de la fillastra. «S’han de llegir els articles complets del Codi Penal», ha sentenciat.

Tot i així, des del PSOE, la ministra María Jesús Montero ha declarat que, després del degoteig de sentències, «és necessari estudiar les decisions amb deteniment i estudiar el text legal perquè evidentment no era l’objectiu de la llei que es poguessin rebaixar les penes amb motiu d’abús a menors, al contrari,» ha assegurat. «S’haurien d’estudiar tant les sentències per veure en quines qüestions s’emparen i el text legal mateix», ha matisat.

Notícies relacionades

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

El TSJC recolza que la bulímia sigui motiu d’incapacitat laboral

Fa mesos, les conseqüències que l’entrada en vigor de la llei podria tenir sobre les condemnes ja imposades a violadors o abusadors no van ser advertides només pel CGPJ, sinó també des d’altres àmbits jurídics, però es va negar de manera insistent tant per part de la mateixa ministra Montero com per part de la delegada del Govern. A més, la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez Pam, va carregar contra els advocats que defensen aquests assumptes, i va qualificar les seves advertències de «propaganda masclista», unes declaracions que va provocar el rebuig per part d’amplis sectors de l’advocacia.

Per part de la Fiscalia, en fonts consultades per aquest diari s’assenyala que els membres del Ministeri Públic es limiten a actuar «en estricte compliment de la llei».