¿Per què fotografiem la Fageda d’en Jordà?

Ara, quan volem anar de vacances i «desconnectar», tenim una oferta infinita de destinacions que van des del poble del costat fins als antípodes, però, quan el turisme era un privilegi només a l’abast d’uns quants i es disposava d’uns mitjans de transport molt més limitats, no s’acostumava a anar gaire lluny. La burgesia barcelonina de finals del segle XIX, per exemple, tenia predilecció per les zones de muntanya. En aquells moments, la platja no tenia tant èxit i, a més, es considerava que a les cotes altes l’aire era més fresc i pur. Per això, durant els estius, el poeta Joan Maragall i la seva família van començar a visitar Olot. En cas de viure en el nostre temps, potser només hauria penjat fotos a Instagram, però tenim la sort que llavors qui tenia sensibilitat escrivia i, si a sobre tenia talent, creava veritables obres d’art. És així com de la ploma de Maragall va néixer el poema ‘La Fageda d’en Jordà’ el 1908. Al llegir els seus versos és com si realment entréssim en aquest bosc tan particular:

El caminant, quan entra en aquest lloc / comença a caminar a poc a poc / compta els seus passos en la gran quietud: / s’atura, i no sent res, i està perdut. / Li agafa un dolç oblit de tot lo món / en el silenci d’aquell lloc profond / i no pensa en sortir, o hi pensa en va: / és pres de la fageda d’en Jordà / presoner del silenci i la verdor.

El poeta i la Garrotxa

Ara aquests versos donen la benvinguda al visitant al caminar pel sender Joan Maragall que hi ha a la Fageda. És un dels llocs on Mireia Treserras, d’Educa’Art, porta la gent que té ganes de saber més coses sobre la relació entre el poeta i la Garrotxa. Per això li hem demanat que ens faci de guia durant el nostre viatge del Tren de la Història d’aquesta setmana.

Quan Maragall escrivia aquest poema, a la Garrotxa un grup de pintors encapçalats per Josep Berga Boix i Joaquim Vayreda havien posat els fonaments de l’Escola d’Olot, un corrent pictòric ara molt desprestigiat, però que va tenir molta importància. Ens ho explica el doctor en Belles Arts Joan Sala al pòdcast. A l’escoltar-lo descobrireu una cosa curiosa: Berga, malgrat ser un humil fill de pagesos, al sortir a pintar a l’aire lliure va fer una cosa revolucionària.

Ara que tanta gent aficionada a l’art participa en el moviment dels ‘urban sketchers’ pot sorprendre que abans els artistes només pintessin al seu estudi, però és que era el que dictaven els cànons de l’acadèmia clàssica. Només a partir del segle XIX alguns pioners van plantar el cavallet enmig del paisatge que volien retratar. ¡I a Olot tenien tant on podien escollir!

L’Olot industrial

Ara bé, ho feien a consciència, perquè volien transmetre la idea que la Garrotxa era un lloc idíl·lic, lluny del bullici urbà i de les tensions socials de les grans ciutats. Però, com ens explica Sala, allò estava molt lluny de la realitat, perquè a Olot hi havia activitat industrial i les mateixes tensions que a tot arreu. El més irònic del cas és que una de les empreses més importants es dedicava a la fabricació d’imatges de figures religioses. L’empresa anomenada Arte Cristiano va ser impulsada pels mateixos Berga i Vayreda per donar feina als alumnes de l’Escola de Belles Arts.

Notícies relacionades

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

L’Arte Cristiano encara funciona integrat a les instal·lacions d’un dels museus més especials que hi ha a Catalunya: el Museu dels Sants d’Olot, on acompanyats de la seva directora, Montse Mallol, acabem el recorregut del Tren de la Història d’aquesta setmana per descobrir que si ara a Instagram pugem fotos de la Fageda d’en Jordà és perquè som hereus de Maragall, Berga i Vayreda.

On escoltar-lo

El pòdcast 'El Tren de la Història' es pot escoltar a iVoox, Spotify, Podimo, Amazon, Google Podcast i Apple Podcast.