Sequera

La hidroelèctrica de Mequinensa, la desena més gran d’Espanya, es pararà si continua sense ploure

Endesa aturarà la producció de llum a l’embassament saragossà si persisteix la falta d’aigua, una cosa que mai ha passat per aquesta raó des que es va posar en marxa la central, el 1968

3
Es llegeix en minuts

La sequera no només fa estralls en l’agricultura, la ramaderia o la disponibilitat d’aigua de boca, també afecta de ple el sistema elèctric nacional. La producció hidroelèctricaAragó compta amb el 7,5% de la capacitat instal·lada de tot Espanya i la conca de l’Ebre, amb més del 20%– s’ha esfondrat fins a nivells desconeguts en almenys tres dècades, una situació que es podria agreujar si continua l’escassetat de pluja. Si això passa, Endesa ja ha anunciat que es veurà obligada a parar la central de Mequinensa, que amb 334 megawatts de potència instal·lada és la més gran de la comunitat autònoma i la desena de tot el país.

Seria la primera vegada que això passa des que el 1966 es va posar en marxa aquest aprofitament hidroelèctric. La instal·lació sí que ha suspès l’activitat d’altres vegades per raons operatives o de manteniment, però mai per la falta d’aigua.

El pantà es troba actualment al 22,6% de la seva capacitat, amb 344 hectòmetres cúbics d’un total de 1.534, un volum que el converteix en el cinquè més gran d’Espanya després dels de La Serena, Alcántara, Almendra i Buendía. Aquesta quota d’ompliment és un 60% més baixa que la mateixa setmana del 2021 i un 75% per sota de la mitjana dels últims 10 anys. Es tracta del segon pitjor registre de la història d’aquest pantà inaugurat fa 56 anys.

La generació hidroelèctrica ha caigut un 12,4% a l’Aragó entre el gener i el juliol però a Espanya s’ha reduït a la meitat fins a l’octubre

La producció hidroelèctrica acumulada del 2022 és de 360 GWh al tancament del setembre, cosa que suposa un descens del 32% respecte al mateix període en un any mitjà. Caldria remuntar-se a 1989 per trobar una producció tant baixa. El rendiment històric d’aquesta central en un exercici sencer és de 710 GWh de mitjana (674 els últims 20 anys), segons les dades facilitades per la companyia. La falta de cabal i reserves d’aigua ha portat Endesa ha programar una suspensió de l’activitat en dues setmanes si no s’incrementa la cota embassada.

Si no plou els pròxims dies, també es podrien parar les centrals hidroelèctriques que la companyia té als embassaments ribagorçans del Pont de Montanyana i Escales, situats a cavall de les províncies d’Osca i Lleida, així com els de Talarn i Gavet, a Catalunya.

La producció hidroelèctrica s’esfondra el 2022

Entre el gener i l’octubre, l’aportació de la producció hidroelèctrica s’ha esfondrat gairebé a la meitat (13.812 GWh, un 46,6% menys), cosa que ha propiciat l’entrada en el mix energètic d’altres fonts com el gas i el carbó.

En una entrevista a l’agència ACN, el cap del centre de producció d’Endesa a la Península, Ángel García, va explicar que la situació parteix de l’any passat, que ja va ser sec, però gràcies a les reserves dels embassaments es va poder acabar de forma «correcta». Aquest any no ha plogut, amb un hivern especialment sec, i això ha derivat en la caiguda de les reserves i ha motivat que hagi sigut un dels pitjors anys de la sèrie històrica.

Criteris mediambientals

Per tot això, segons Ángel García, si els pròxims dies o setmanes no es reverteix la situació de sequera amb l’arribada de pluges abundants, es veuran obligats a aturar l’activitat en algunes de les centrals on s’arribi al mínim de capacitat d’utilització dels embassaments on es troben.

Notícies relacionades

Malgrat que la situació que ha provocat aquesta caiguda de la producció hidroelèctrica és «tensa i complexa», la companyia treballa de forma coordinada amb els diferents reguladors, com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), així com també les administracions locals per donar resposta a les necessitats puntuals relacionades amb la reserva d’aigua.

La llei d’aigua estableix un ordre clar de prioritats en l’ús de l’aigua de manera que es fixa en primer terme l’ús humà, seguit del reg, l’industrial i posteriorment la producció hidràulica. Alhora tanmateix, s’ha de continuar complint els criteris mediambientals dels cabals ecològics o el manteniment de cotes a determinats embassaments.