Educació a Catalunya

El Govern destinarà 200 milions d’Europa a la digitalització de les aules

  • Gonzàlez-Cambray anuncia que tots els grups classe catalans tindran un plafó interactiu a l’aula el 2025, política en què la conselleria invertirà 88 milions

  • Veus crítiques assenyalen que perquè aquestes estratègies funcionin és imprescindible abaixar ràtios, i apunten els riscos de brindar més pantalles a nens ja sobreexposats

A1-157549021.jpg

A1-157549021.jpg / Manu Mitru (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Departament d’Educació ha presentat aquest dijous els avenços del desplegament del Pla Digital i STEAM (per les sigles en anglès de ciències, tecnologia, arts i matemàtiques), en el qual invertirà gairebé 200 milions procedents dels fons europeus Next Generation; uns diners que es destinaran, d’una banda, a dotar els centres del «material específic necessari» i, d’altra banda, a «capacitar digitalment el personal docent», segons ha explicat el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, que ha assenyalat que es tracta del «procés d’aportació d’equipaments més gran de la història del Departament».

Fonts del Departament expliquen que amb l’aprovació del Pla Digital de Catalunya es va dotar l’alumnat i professorat de dispositius portàtils per a l’aprenentatge i que ara entren en una nova fase «per impulsar en els centres educatius les eines i la formació imprescindibles per afrontar els reptes futurs amb garanties».

La partida més gran serà la compra de 30.000 plafons interactius, política en què s’invertiran 88 milions, i que començaran a instal·lar-se el setembre del 2023 i s’acabarà el 2025. L’objectiu és assegurar que tots els grup classe en disposin d’un, en una «clara aposta per l’equitat», remarquen des de del Departament («si és bo, que ho sigui per a tothom», repeteixen). Amb aquesta lògica, les pantalles es distribuiran a tots els centres públics i als centres concertats «que es corresponsabilitzin de l’alumnat vulnerable», és a dir, que tinguin almenys un 30% d’alumnat d’aquestes característiques.

Aposta pels ‘makers’

Durant l’acte s’ha presentat també el «projecte d’acceleració STEAM» ‘FAIG’, iniciativa que suposarà una «inversió intensiva» en tecnologia i acompanyament pedagògic a 150 centres públics –«que impactarà en més de 50.000 nois i noies», detallen–, amb l’ambició que aquests es converteixin en un «referent en l’àmbit Maker». 

Fonts del Departament emmarquen aquesta estratègia de digitalització –que inclou també la distribució de gairebé 3.000 «maletes audiovisuals»– en la lògica dels nous currículums: «L’objectiu és que puguin aprendre amb metodologies actives, i que ho facin en relació amb els reptes presents: estalvi energètic, emergència climàtica, diversitat, desigualtats; aprofundint en competències específiques de les STEAM, així com en transversals com resolució de problemes, pensament crític o creativitat», detallen.

Una partida molt menor, però important –2,6 milions– es destinarà a aules sensorials per als 105 centres d’educació especial. Aules que comptaran amb pantalles, taules de llum, impressores 3D i kits de robòtica.

Robòtica en totes les etapes

Dins de la mateixa estratègia, 50 més dels 200 milions es destinaran a un catàleg de robòtica i computació, que es distribuirà en tots els centres de Catalunya, tant d’infantil com de primària i secundària, amb «equips personalitzats per a cada etapa». Les direccions dels centres rebran ben aviat –segons avancen des de la conselleria– una formació per saber com accedir a tot aquests recursos.

«Capacitació dels professors»

La inversió en material –que començarà a arribar als centres el curs vinent– pretén ser la fase final d’una procés de formació dels professors (al qual també obliga la mateixa subvenció europea). El Departament assegura que ara com ara hi ha més de 200 mentories digitals acompanyant els centres educatius i docents i que, al finalitzar aquest curs hi haurà ja més de 2.000 centres i més de 62.000 docents formats en el marc de la competència digital.

Quant a l’acompanyament, una de les principals demandes dels centres, el Departament assegura que preveu «accions diverses» per acompanyar el desplegament d’aquests equipaments.

Crítiques des de les aules

Malgrat que invertir en les escoles és sempre una bona notícia, professors crítics amb el pla de digitalització assenyalen algunes qüestions rellevants. La primera és que perquè aquestes mesures tinguin tot l’impacte positiu que haurien de tenir seria imprescindible abaixar ràtios: «Per molt que cada alumne tingui el seu ordinador és impossible atendre bé 33 alumnes alhora». Alguns mestres consultats insisteixen també en la necessitat de millorar les connexions: de poc serveixen les màquines si la connexió a internet falla constantment.

Notícies relacionades

Una altra de les reflexions més generalitzades és el peatge que s’ha de pagar per portar a terme aquesta digitalització: regalar les dades dels xavals a Google. «Potser part d’aquests diners es podrien haver invertit a desenvolupar software lliure», reflexiona una professora.

No poques veus reflexionen sobre la necessitat (i fins i tot el perill) d’introduir més pantalles a les aules quan per a molts nens el principal escull en el seu aprenentatge és precisament l’abús de pantalles.