Espanya, encara és a la cua de la carrera europea pels gasos renovables

La recerca de l’autonomia energètica s’ha convertit en una prioritat per a tots els països europeus sense descuidar el compliment de l’agenda climàtica i dels objectius de descarbonització i augment d’energies renovables aprovats per Brussel·les per al 2030.

La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha accelerat encara més aquesta cursa. La Comissió Europea ha aprovat el pla REPowerEU per independitzar Europa dels combustibles fòssils russos al més aviat possible. Aquest pla té com una de les mesures estrella el desenvolupament de la indústria del biometà a Europa, arribant a produir 35 bcm (milers de milions de metres cúbics/any) d’aquest gas renovable el 2030, és a dir, deu vegades el nivell de producció actual.

Un gran repte que implica un volum similar al consum de gas natural dels Països Baixos i gairebé el 10% del consum total de la UE, un ambiciós objectiu que ha accelerat la gran carrera europea entre països per liderar el desenvolupament d’aquesta energia renovable.

Això es deu al fet que el desenvolupament del biometà, és a dir, el gas renovable que s’obté arran d’un procés de depuració del biogàs, té una composició i un poder energètic equiparables als del gas natural, que permet la seva injecció a la xarxa de gas i el seu ús per a finalitats tan quotidianes com la calefacció domèstica i els grans processos industrials que utilitzen gas natural, però en aquest cas amb una energia 100% renovable.

Aquesta característica provoca que cada any siguin més els països europeus que aposten per aquesta font d’energia donat el seu gran potencial futur. Espanya és el tercer país europeu amb més possibilitats per a la seva producció, però avui dia està endarrerida en el seu desenvolupament i lluny d’altres com Dinamarca, Alemanya i França, per als quals el biometà és una prioritat estratègica.

El gran potencial del sector del gas renovable es fa cada any més inqüestionable. La producció combinada de biogàs i biometà el 2020 va ascendir a 191 TWh (segons l’informe de PwC Espanya, d’acord a la petició realitzada per la Fundació Naturgy, amb la finalitat d’analitzar el potencial desenvolupament del biogàs i biometà a Espanya i el seu impacte en la reducció de l’empremta de carboni). Tanmateix, el sector necessitarà suport legislatiu i inversions rellevants en els pròxims anys per aprofitar tot el seu potencial.

En països referents a nivell europeu la quota aplicada estimada per al biometà està al voltant del 10% del consum final, en què destaca Alemanya amb una quota del 20%. A Dinamarca, per exemple, la producció de biogàs es porta a terme ja en 180 plantes basades en el tractament de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics. Dinamarca és el país europeu de referència, ja que un 28% del gas consumit és d’origen renovable. A França van començar a operar 91 noves unitats el 2020 i 123 plantes més van començar la seva activitat entre el gener i l’octubre del 2021. Seguit de França, els països que van experimentar un creixement més gran en el nombre de plantes de biometà són Itàlia, amb 11 plantes el 2020, i Dinamarca, amb 10 plantes aquell mateix any.

Un milió de llocs de treball potencials

Segons dades de l’Associació Europea de Biogàs (EBA, per les seves sigles en anglès) sobre l’anàlisi del sector, el 2019 constaven a Europa un total de 18.943 instal·lacions de producció de biogàs. Aquesta xifra suposa un 4% més de plantes que l’any anterior amb les quals es van produir un total de 193 TWh de biogàs. Quant al biometà, va continuar creixent fins a arribar a 725 plantes durant el 2019, que van produir 26,7 TWh.

D’acord amb les dades disponibles en el registre administratiu d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica (Pretor) del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a Espanya hi ha 146 instal·lacions de biogàs, de les quals 130 van reportar consum de biogàs el 2020. Es calcula que la producció de biogàs en aquestes plantes està entorn de 2,74 TWh.

Tanmateix, a Espanya segons les dades d’Enagás, la producció no arriba a l’1% i l’objectiu és arribar a aquesta xifra el 2030, segons el full de ruta del Biogàs en vigor que agrupa 45 mesures establertes en cinc àrees estratègiques. Mentrestant, la previsió és que a Europa aproximadament el 30-40% de les necessitats de gas de la UE podran cobrir-se amb biogàs o biometà. L’esmentat creixement representa 420.000 oportunitats d’ocupació per al 2030 i més d’1 milió de llocs de treball per al 2050.

Els productors europeus compten amb unes de 19.000 plantes de biogàs i 900 de biometà i busquen noves formes de cooperació amb tercers països per recolzar el desplegament de biogàs fora de les fronteres de la UE, segons l’EBA. En aquest context, és fonamental l’agilitació de permisos i tràmits per obrir noves instal·lacions. A França, per exemple, únicament es necessiten 12 mesos per construir-se una planta, a diferència d’Espanya, on aquell període és més extens. De fet, els projectes de biometà estan subjectes a una multitud de requisits legals perquè se superposen amb àrees com l’agricultura, la gestió de residus, el reciclatge, la indústria energètica, els fertilitzants i la producció d’esmenes del sòl que alenteixen el procés.

Mesures que activen l’expansió del biometà a Europa

Els permisos per convertir una planta de cogeneració de biogàs cap a la producció de biometà han d’accelerar-se amb requisits mínims i s’ha de prestar especial atenció a la realització de projectes pilot i de demostració a tot Europa.

Per evitar aquests tràmits administratius complexos es poden establir finestretes úniques que combinin permisos ambientals i de construcció. De manera que es regulin els temps de revisió amb límits de temps i es promogui una comunicació més transparent als sol·licitants dels permisos. A més, els permisos poden estendre la validesa per reduir la càrrega administrativa.

Les estratègies nacionals han de contemplar mesures de suport a la inversió, incentius per canviar les plantes de biogàs per plantes de biometà i la creació d’esquemes nacionals de suport, basats per exemple en períodes de finançament de llarg termini i a augmentar el nombre de licitacions a l’any amb una capacitat mínima acceptada.

El risc de llargs terminis d’entrega dels equips de producció de biometà es pot disminuir a través d’un fons de garantia europeu per a tecnologies renovables per reduir el risc de les inversions. Això permetrà als proveïdors de tecnologia proveir-se i reduir els temps d’entrega, però també atenuarà els riscos relacionats amb la volatilitat dels preus de les matèries primeres.

La cooperació publicoprivada entre la cadena de valor del biometà, la CE i els estats membre, així com establir requisits unificats per a la injecció de biometà a la xarxa a tot Europa, equilibraria els esforços entre el productor de biometà i l’usuari final.

L’augment dels fons d’investigació garantirà l’entrada al mercat de noves tecnologies com la gasificació i nous passos de pretractament de biomassa. Això, al seu torn, permetrà utilitzar un major nombre de matèries primeres per a la producció de biometà i, per tant, augmentarà el seu potencial a llarg termini i reduirà els costos d’inversió.

Posada en marxa de biometà a Espanya

En 2021 Naturgy va ser la primera companyia que va injectar gas renovable procedent d’abocador a la xarxa de distribució de gas d’Espanya. El Projecte de Gas Renovable Elena opera al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès a Barcelona, al costat de l’abocador Elena. La planta produeix 12 GWh a l’any de biometà, equivalent al consum anual de 3.200 llars, després d’una inversió de 2,2 milions d’euros. L’objectiu és evitar l’emissió a l’atmosfera de 2.400 tones de CO₂ a l’any.

El Projecte de gas renovable de l’EDAR de Butarque (Madrid), emmarcat en el Consorci Europeu ECO-GATE, va ser un projecte pilot cofinançat per la Unió Europea i liderat per Nedgia. La instal·lació estava formada per un mòdul de producció de biometà per a la injecció del gas a la xarxa de Nedgia, generat a partir dels residus de l’estació depuradora d’aigües residuals del Canal Isabel II.

El Consorci Europeu ECO-GATE està cofinançat amb fons de la Unió Europea mitjançant programa CEF i està format per 38 empreses de quatre països, entre les quals Espanya, seguida de Portugal, França i Alemanya.

Unue és la primera planta que genera biometà a partir de residus agroindustrials amb injecció a la xarxa gasista. Es tracta d’una instal·lació fomentada per iniciativa privada. L’empresa burgalesa Biogasnalia, referent en la gestió de residus de Castella i Lleó, és la responsable de generar biogàs a la instal·lació. La finalitat és produir i injectar aproximadament 20 GWh a l’any de biometà en el sistema gasista espanyol. Això equivaldria a una reducció d’emissions prop de 30.000 tones equivalents de CO₂.

Els objectius a mitjà termini:

La UE es planteja establir objectius vinculants per a la penetració dels gasos renovables en el mix energètic a nivell d’ús. En aquest sentit, és important també establir sistemes de control que permetin avaluar el compliment d’aquests objectius. La quota obligatòria estimada per al biometà en països líders de l’entorn europeu es troba al voltant del 10% del consum final de gas el 2030, destacant països com Alemanya que ha establert una quota del 20%.

Notícies relacionades

El PSOE demanarà empara al Suprem per les "mentides" d’Aldama

Aldama intenta implicar Sánchez en les comissions sense proves

No obstant, en el cas d’Espanya la previsió indicada en el full de ruta del Biogàs ja publicada pel govern és que el biometà representi únicament l’1% del gas consumit a través de la xarxa de gas natural a 2030, per la qual cosa queda molt lluny dels ambiciosos objectius europeus. De fet, a través del recent Pla REPowerEU per posar fi a la dependència de la UE respecte als combustibles fòssils russos, la Comissió Europea ha fixat un Pla d’acció sobre el biometà que té per objectiu impulsar la producció de biometà fins als 35.000 milions de m3³ anuals d’aquí al 2030, objectiu que suposa entre un 6% i un 8% del consum actual de gas de la Unió Europea.

El futur ens ofereix una energia verda, no contaminant, no fòssil i d’altes garanties en quan estabilitat i preu.