Augmenten els casos de càncer de mama en homes i cada vegada són més joves

Amb un diagnòstic de càncer de mama als 38 i 46 anys, tenen en comú la cicatriu de la mastectomia al pit i ser... homes. Una malaltia que també és masculina i que afecta cada vegada més pacients homes, sovint amb un pitjor pronòstic i més mortalitat pel diagnòstic tardà i el tractament insuficient.

Jorge Talavera i Marc Minaya són dos pacients que van acollir la detecció de la seva malaltia amb incredulitat i amb la sort de tenir uns metges de capçalera que de seguida els van enviar a l’especialista, perquè en altres casos els pacients masculins amb aquesta malaltia fan tantes voltes que, quan se’ls descobreix el tumor, és massa tard. En els dos casos, els van operar ràpidament: el primer fa ja 10 anys i el segon el 2021, en el seu cas amb metàstasi quan van analitzar els ganglis.

La seva lluita contra la malaltia no ha sigut fàcil per la falta de referents. Al xoc del diagnòstic s’hi suma un cert estigma social a l’associar-se el càncer de mama a les dones, vergonya o un silenci amb terribles conseqüències. Amb anècdotes com la que explica Talavera, a qui se li va infectar un punt quan li van posar les grapes i quan va anar a Urgències el van enviar a Ginecologia amb les parteres i fins i tot el van asseure al poltre fins que el van cridar.

La principal diferència és que un 40% de casos de càncer de mama masculí es deuen a alteracions genètiques hereditàries, explica el cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital General d’Elx, Álvaro Rodríguez-Lescure. Per això se’ls sol proposar que formin part d’estudis genètics. Aquest centre tracta una mitjana anual de tres a quatre homes amb càncer de mama, en comparació amb la xifra de dones, entre 170 i 180, però l’oncòleg afirma que en els assajos clínics es preveu que també s’hi pugui incloure els home. Rodríguez-Lescure incideix que aquesta malaltia en homes se sol diagnosticar amb més afectació de ganglis, perquè ells de primeres triguen a prendre’n consciència i «solen rebre atenció mèdica quan la malaltia està més avançada», afirma.

Baixa la mitjana d’edat

El cas és que en pocs anys el percentatge d’homes amb càncer de mama s’ha duplicat i, tot i que pot semblar petit (2%), cada any es registren 700 casos nous a Espanya, i cada vegada els pacients són més joves. La mitjana d’edat, que era de 63 anys, segons estadístiques dels Estats Units, ha baixat dels 50 anys. Incidència que, segons diversos estudis epidemiològics, va a l’alça, amb un creixement d’un 1,1% anual, i que, en alguns casos, està relacionada amb el consum de productes com anabolitzants en gimnasos d’alt rendiment, apunta Marius Soler, fundador de l’Associació de Càncer de Mama Masculí Invi.

Aquesta entitat d’àmbit estatal va néixer a Barcelona el 2018 per evitar diagnòstics tardans i fomentar la recerca i els cribratges també per als homes, a part que «no hi ha professionals específics per a les mames de l’home». Soler ha creat un pòdcast per al Col·legi de Metges d’Alacant amb l’objectiu de visibilitzar la malaltia a la província coincidint amb el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, que se celebra el 19 d’octubre, i, sobretot, amb el Dia Mundial de l’Home amb Càncer de Mama, que es va commemorar divendres.

Primera associació

Tant Soler com els dos pacients d’Alacant, tots dos socis d’Invi, que va rebre aquest nom perquè així se senten els homes amb càncer de mama, invisibles, coincideixen també a reclamar més recursos per investigar el tumor en el gènere masculí i porten molt a gala que «no tot és de color de rosa», to associat al càncer de mama femení. Segons l’estudi que van publicar investigadors nord-americans el 2019 en la revista mèdica ‘JAMA Oncology’, l’índex de supervivència general a 5 anys després del diagnòstic de càncer de mama va ser del 77,6% en homes, en comparació amb el 86,4% en dones; és per això que són tan importants el diagnòstic precoç i un tractament adequat.

En el cas de Marc Minaya, de 47 anys, els metges van córrer molt perquè la biòpsia va revelar un tumor maligne després de ser diagnosticat el març del 2021. «Em van treure part del pectoral, el que és la musculatura, i els dos ganglis sentinelles del braç dret. Estic en tractament, perquè quan van analitzar els ganglis estaven en metàstasi. Vaig acabar la químio el juliol del 2021. El meu tumor era de 3x2 i no ho semblava; es va manifestar cap a fora i vaig tenir sort, perquè pot créixer cap a dins». També va rebre 25 sessions de radioteràpia i pateix plexopatia de braç com a seqüela, fet que li provoca dolor i pèrdua de força i sensibilitat. De fet, no pot conduir i des d’aleshores està de baixa de la seva feina a la zona de càrrega i descarrega d’un magatzem logístic, i a l’espera que li truqui el tribunal mèdic.

Un granit al costat del mugró

Tot va començar quan li va sortir un granit al costat del mugró, que a poc a poc va començar a créixer, i li feia mal la zona. «Em semblava més lògic un cabell infectat», assenyala, però el metge, que primer també va pensar el mateix, va sospitar i el va enviar a fer-se una ecografia que li va salvar la vida. «Tot just fer-me l’ecografia, la noia em va dir: tens un tumor. Em vaig quedar flipant. Quan em vaig fer la biòpsia i em van dir que tenia càncer de mama, el primer que vaig dir al metge va ser: ‘¿Això no és una malaltia de dones?’. Se’m va quedar gravat per sempre el que va dir: ‘Si ets un mamífer, tens mama i pots tenir càncer de mama’».

En Marc està prenent tamoxifèn, un medicament que es fa servir com a teràpia complementària per al càncer de mama, que ha de prendre durant cinc anys i que el deixa «fet pols», però la seva malaltia està controlada i té bon pronòstic. També li han fet infiltracions cervicals amb epidural per veure si nota millora al braç. Aquest pacient va viatjar divendres a Barcelona per explicar la seva experiència convidat per l’associació Invi.

«Gràcies a ells no em vaig veure tan sol. Hi ha bastanta gent de tot Espanya, tot i que alguns no hi volen entrar, perquè els fa vergonya per si la gent pensa que són menys homes. La manera de conscienciar els homes és que s’autoexplorin i que, si veuen una cosa rara per la zona, s’ho mirin, perquè mai se sap. A mi mai no se m’hauria passat pel cap».

Amb la mobilitat que li permet el braç, i gràcies al suport que troba en l’associació, ha tornat a pintar, com li va suggerir la seva dona. De jove va fer grafits i ara es dedica a l’art digital gràcies a la tauleta, que li permet fer dibuixos sense tant de dolor, i ara ha començat amb les teles a casa seva, a Callosa de Segura. «Dormir també ho porto fatal i pintar em relaxa», explica. És pare de quatre fills, de 3, 5, 17 i 20 anys.

Afecta la vida sexual

Entre els principals efectes secundaris dels tractaments d’aquest càncer hormonal hi ha l’impacte sobre la vida sexual, ja que afecta la libido, així com els canvis d’humor i de temperatura, i una enorme fatiga a causa de les fórmules que rep el cos.

Jorge Talavera, de 48 anys i veí d’Alacant, va ser diagnosticat fa una dècada. «Quan vaig anar a l’oncòleg tenia 38 anys; va dir que era el primer pacient tan jove que tenia», recorda.

En el seu cas, se li va retreure el mugró i el va tenir així diversos anys. «Creia que era un cabell enquistat, però em va començar a molestar i el metge sabia de què anava, perquè de seguida em va enviar a l’especialista, que em va derivar a l’hospital. Em van fer una biòpsia i una mamografia i van corroborar que era càncer de mama. El novembre del 2012 em van fer la mastectomia de la mama esquerra i me la van treure». Va passar per sis cicles de químio i per cinc anys d’hormonoteràpia també amb tamoxifèn. Li van treure els ganglis de l’axil·la i li feia, mal però va poder tornar a conduir autobusos, la seva professió, perquè no li va quedar cap problema al braç.

Després del resultat positiu de la biòpsia, «la meva dona i la meva mare es van ensorrar, però jo em vaig mantenir fort. La doctora que em va operar em va dir que el càncer era un vell conegut seu i em va donar confiança. Em vaig aferrar a això. Segons ella, estava farta de treure això».

En el seu cas no era metastàtic, però tot i així «sempre dic que tinc càncer, perquè desgraciadament està allà dins i no saps per on et pot tornar a venir». Acudeix a revisions i dona normalitat a la situació amb els seus fills, de 14, 13 i 6 anys, tots homes. «Amb els grans parlem de la mort, que la malaltia la pot provocar, però que també se salva molta gent».

Estudi genètic

Talavera explica que «moltíssima gent es continua sorprenent. El 99% no sap que els homes poden arribar a tenir càncer de mames, però és que tenim mama. Però des del col·le es diu que els nens tenim pectorals, i les nenes, mames. És un tema pedagògic». Així mateix, afirma que en la majoria de casos en homes s’agafa en estat metastàtic, perquè «no hi ha informació que ens palpem, que puguem tenir càncer. Soc a sobre dels meus nens perquè s’autoexplorin. L’únic dolent és que no m’han volgut fer un estudi genètic, perquè no tinc antecedents en mare, àvia ni ties», lamenta.

Perquè quatre de cada deu casos de càncer de mama en homes es deuen a una mutació hereditària que es pot transmetre genèticament, mentre que en les dones l’índex és molt menor (8%), segons afirma el doctor Fernández-Lescure.

En aquest sentit, l’estiu passat la, fundació FERO i el Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (GEICAM) van firmar un conveni de col·laboració per crear el primer registre nacional de càncer de mama en homes, amb una taxa de supervivència menor que en les dones.

El registre permetrà analitzar la situació i les característiques d’aquesta població i utilitzar les plataformes genòmiques per conèixer el risc de recaiguda en aquests pacients i valorar la necessitat de quimioteràpia, a fi d’arribar a tractaments més individualitzats i disminuir les toxicitats.

El cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital General d’Elx afirma que en els homes és considerada una malaltia rara per poc freqüent i que aquest càncer és molt similar al de les dones, amb matisos quant al tractament hormonal. Es procedeix igual quant a l’extirpació (mastectomia), tot i que la cicatriu és més petita, perquè la glàndula no és tan gran. També es porta a terme el tractament local posterior amb radioteràpia i amb teràpies hormonals personalitzades o quimioteràpia.

Sentiments ambivalents

«Els homes tenen una glàndula mamària molt rudimentària, que pot malignitzar, però, en relació amb la dona, la incidència és molt baixa. Com tota malaltia rara, té una connotació especial i genera sentiments ambivalents en general. Molta gent considera que no pot existir, perquè l’home no té mames, fins i tot passa entre el personal sanitari fora de l’Oncologia. Però un bony en l’home pot ser maligne i se sol diagnosticar més avançat que en la dona, que, si es nota alguna cosa va al metge; en canvi, de vegades, l’home de primeres no considera que pugui ser una cosa dolenta. Al no tenir-ne consciència, passa més temps i se sol diagnosticar amb més afectació, però, igual que en la dona, hi ha molta curació i els tractaments en fase metastàtica també estan beneficiant el càncer en l’home».

L’oncòleg destaca el paper en els últims anys d’associacions de pacients per conscienciar sobre la malaltia i comenta que d’homes no n’hi ha.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Fernández-Lescure coneix l’entusiasta tasca del fundador d’Invi, Marius Soler, de 48 anys, diagnosticat fa cinc i que va acudir al ginecòleg de la seva dona perquè tenia el mugró retret. «La majoria som metastàtics, perquè anem tard a parlar amb els professionals. Advoquem per la detecció precoç al màxim», assenyala. Soler, que reconeix que quan va rebre la notícia va sentir que entrava en un món «com que no et pertany», ha portat aquesta setmana la seva lluita al Senat per demanar cribratges i professionals específics, com podria ser l’andròleg, ja que la majoria entren per Atenció Primària o Medicina General.

També es demanda l’accés a nous fàrmacs, que està trigant 450 dies enfront dels 180 que marca una llei europea. «Molta gent està morint pel camí per no poder accedir a aquests medicaments», assegura el fundador d’Invi, que sosté que no tots els tractaments són tan eficaços com en la dona i que els efectes secundaris són molt diferents.