Les oposicions amb quotes per a dones desperten el recel de mossos i bombers

Posar quotes en les oposicions a bomber, agent rural o mosso significa que, a partir d’ara, hi haurà un mínim de 4 dones per cada 10 homes en cada nova promoció. La proporció podrà ser més alta, però no inferior. El mínim prefixat de dones és una mesura que s’afegeix als diferents barems que hi ha en les proves físiques des de fa dècades i que miren de compensar la desigualtat de força física que existeix entre homes i dones.

La reserva de places desperta recels entre els funcionaris dels tres cossos. Siguin homes o dones. Els sindicats constaten que a molts no els agrada. I que fins i tot comença a identificar-se les dones que es preparen per ser agent dels Mossos d’Esquadra o dels Bombers com a integrants de la ’Generació quota’, una estigmatització prèvia a la incorporació i que en qüestiona la validesa a l’insinuar que per escollir-les prevaldrà la seva condició de dones per sobre de les seves capacitats. La feminització dels cossos de la Generalitat, una evolució que a la resta del planeta promouen institucions com l’Organització Internacional del Treball, ha trobat en el rebuig intern de les quotes un dels principals obstacles.

Pors normals

Pors normals«La reserva de places és una mesura temporal perquè és necessari transformar les organitzacions. Però no baixen el nivell», explica Alba Alfageme, experta en feminisme, que afegeix que és possible que tampoc s’aconsegueixi així «arribar a la paritat». Com totes les decisions d’aquesta mena «és normal que generi certa sensació d’amenaça», explica. «Gestionar aquesta resistència forma part del canvi», anima Alfageme, que recorda que són molts els organismes internacionals que han sostingut sobre estudis els motius pels quals fer més diverses les organitzacions resulta positiu.

«La comunicació millora, l’entorn es torna més empàtic i la capacitat de resolució de problemes augmenta en organitzacions més equilibrades entre homes i dones», assegura Alfageme. «Sumar la mirada de la dona farà que els cossos de seguretat i emergències serveixin millor el país», afegeix Elena.

No agrada als agents

David Miquel, portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), defensa el Pla d’Igualtat, de la redacció del qual han format part els sindicats, perquè obeeix a instruccions europees i a una moció del Parlament de Catalunya, i recomana allunyar-lo de la polèmica per la reserva de places. «No s’ha de posar el focus únicament sobre les quotes, que suposen només una de les més de cent mesures acordades», avisa.

Des del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), Nacho Álvarez, entén que les quotes formen part de la mateixa «lògica social» que impera actualment. Admet, però, que «no agraden» a bona part dels agents, que les miren amb «recel», també les dones que ja formen part dels Mossos, i assegura que continuaran atents a com s’apliquen per garantir que no es vulneren drets dels aspirants.

Notícies relacionades

La revenja de la dona policia

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

Albert Palacios, portaveu d’USPAC, l’únic sindicat que ha votat en contra del pla, critica que les quotes atempten contra els «principis d’igualtat, mèrits i capacitat» que haurien de regir en qualsevol oposició a una administració pública com la Generalitat. I a més, abans de reservar places faria falta «acordar altres mesures» més urgents que animarien més dones a presentar-se a les oposicions.

I el sindicat majoritari, SAP-FEPOL, per la seva banda, defensa la mesura de les quotes com un «accelerador» que permetrà corregir la realitat actual: només el 21,8% dels agents són dones. «El pla conté 157 mesures que no només beneficiaran les dones, sinó també els homes, que afavoriran la conciliació», raona la portaveu Imma Viudes. «El problema rau en el fet que gairebé un any després de l’aprovació gairebé la totalitat dels agents en desconeix el contingut perquè ha faltat pedagogia i formació sobre l’assumpte», lamenta.